UltraQuim

Hi ha tradicions de setmana santa que cal seguir, com la de fer una nedada amb amics el divendres sant, de la mà d'en Rudi, que any rere any ens convoca a fer el que tant ens agrada, compartir braçades. Enguany, per diferents circumstàncies hem estat pocs, sis persones a l'aigua, tot i no ser masses, hem gaudit de valent, amb la complicitat, suport i ajuda de la meva cunyada, la Monica Campaña. L'escenari escollit, ha estat per les terres o més ben dit, per les aigües de Calonge (Girona). Hem tingut una mar fresqueta, a 11,7C, la temperatura més baixa, en que almenys jo, he nedat aquest 2018. De convidat especial, un vent sostingut amb velocitats properes als 25 km/h, que ha dibuixat un munt d'onades amb crestes blanques d'escuma. La platja de  Cala Cristus ens ha fet bategar el cor ràpid per la seva calidesa. Amb aquestes condicions la diversió estava assegurada. Com no podia ser d'altre manera, he nedat a pell, tant clar tenia que volia nedar a pell, que m&

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 28 de 100 km . Enguany, igual que en l'anterior edició, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. La fa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. No arribaré en un gran punt de forma, per diferents problemes, un refredat fort que em va deixar mocs a l'orella, m'ha fet passar sis setmanes amb una otitis que aconseguia despertar-me de matinada i fer-me veure les estrelles durant el dia, juntame

Saber la temperatura en que nedo, ara a l'hivern, és un tema important, perquè més enllà de sensacions, tenir una dada objectiva, ajuda a prendre decisions. A partir de l'autoconeixament, après per la tècnica d'assaig i error, juntament a ser sincer i a les condicions ambientals, doncs res té a veure un dia de sol amb un de tapat o si hi ha o no vent. Decideixo quanta estona vull estar a dins del mar nedant a pell. Actualment, tinc el llindar de comoditat, situat entre els trenta i els quaranta minuts, puc nedar sense massa problema.  El llindar on començo a notar la fred i les mans es queden de drap, està situat al voltant dels cinquanta minuts. Tinc un límit, no el sé, ni el vaig a buscar mai, menys quan nedo sol o amb amics, sense embarcacions de suport, ni serveis mèdics, si una cosa tinc clara és que nedo a pell per gaudir el moment no per espatllar-lo. Per no acostar-me a aquest límit, que donaria pas a la temuda hipotèrmia, faig dues coses, sobretot quan estic sol

Imatge del 2017 Sempre he gaudit molt en aquesta cursa d'obstacles, organitzada pels amics del Club Atlètic Palafrugell, és més que córrer, és passar-ho bé, tot corrent, ajupint-se, saltant, rebolcant-se en el fang o fent el que calqui. Enguany tinc l'al·licient de participar-hi amb la meva germana, la fico en cada sidral... Tinc moltes ganes de fer-la, de divertir-me durant els 6 km amb els obstacles que ens hauran preparat pel dia 1 d'abril. Que siguin dues voltes a un circuit, havent de superar cinquanta obstacles ho fa molt interessant, una novetat d'enguany són les sortides cada mitja hora, de dos-cents participants, que ens permetrà gaudir plenament del circuit. Circuit que podrem assaborir, abans i després de participar, doncs els obstacles més vistosos estaran a la vista del públic. A més, puc  anar-hi ben tranquil, si algun no el vull fer, puc agafar la via alternativa, tot i que no s'opta a podi, cosa que en el meu cas no em preocupa gens.   Entrada