UltraQuim

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop. És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida. Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu. El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres. El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. S...

Per onzena vegada he fet la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Tot i que igual que en les deu anteriors vegades, no he nedat, he estat en  el caiac, és la prova en que sempre he fet de voluntari i mai he participat. Viure la travessia assentat arran d'aigua, en el caiac, permet observar un munt d'històries, compartir metres amb amics i coneguts, tot i que de vegades no em vegin, és un seient de primera fila de la prova. Hi ha dues distàncies, la de 1.100 metres i la de 400, aquesta última anomenada la travessia de l'Espigó, pel seu punt de partida. És amb la que més gaudeixo, tot i que hi ha qui se l'agafa molt seriosament i va a competir, també hi ha molts d'altres que ho fan d'una manera més lúdica. Hi ha molts pares que aprofiten per acompanyar els seus fills, en els seus inicis en les aigües obertes. En aquesta ocasió he pogut observar el cas invers, una filla que acompanyava la mare, la noia es veia una nedadora consumada, el millor era que l'animav...

De que serveix haver fet de voluntari en 77 proves. Apart de la satisfacció d'ajudar i intentar ser part de la diversió dels participants, sobretot per aprendre. El que hi aprenc,  serveix per millorar cara a la propera i a tenir en compte tots els detalls a l'hora de planificar-me reptes autogestionats. La majoria de proves en que he estat com a voluntari, he estat implicat amb l'organització. Majoritàriament no és durant la prova fer una tasca concreta, que també, sinó de preparar el dia abans o setmanes abans, segons el cas, tots els detalls d'una determinada àrea de la prova, juntament amb moltes altres persones que ho fan possible. La gran majoria, són proves d'aigües obertes, també hi ha alguna cursa, triatló i aquatló. Habitualment, és on més m'agrada estar i on puc aportar més experiència, les meves tasques són vinculades amb la mar, gestió d'una part de la prova, guiatge des del caiac, avituallaments, coordinació d'efectius marítims, seguimen...

32 hores per fer la Marnaton de Begur, o més ben dit per fer i desfer-la    . Des de dissabte a les 9 del matí fins  diumenge a les 5 de la tarda. Un bon grapat de persones, gràcies a la feina feta per l'organització dies i mesos abans, arribem a Begur, per posar en marxa la maquinaria de Marnaton. L'inici no és el més romàntic del món, entre tots, cal descarregar tot el material de les furgonetes, distribuir-lo i muntar-lo, carpes, taules, balles, banderoles, etc. Un cop feta la part general, toca que cadascú vagi a fer una part més específica, en el meu cas, juntament amb més companys preparar, carregar i distribuir el necessari pel avituallament de terra i mar. Anant a carregar les barques perquè l'endemà, dia de la travessia, no falti de res i pugui escollir que vol del primer al darrer nedador. A la tarda arriba una de les tasques més gratificants, intenses i esgotadores, donar dorsals. És impressionant, com en cada persona que ve a buscar el  seu casque...

A la Marnaton de Barcelona, m'han recordat un lliçó que ja em van ensenyar en l'edició de l'any passat. Els professors en Sergio i en Francesc. Vaig tenir la sort de conèixer-los el 2017, on els vaig acompanyar des del caiac, en la seva travessia de 2.000 metres, enguany ho he fet a la travessia llarga, a la de 4.000. En Sergio és un noi que va amb crosses, no ho té fàcil. El que més admiro d'ell, és la seva voluntat per fer-ho per ell mateix, sense que físicament l'ajudi ningú, només necessita que li recullin les crosses al entrar a l'aigua i els hi donin al sortir, la resta ja ho fa amb la seva força de voluntat. Força de de voluntat treballada durant mesos a piscina, amb hores i hores dedicades a perseguir un objectiu. En aquest objectiu l'ha acompanyat el seu entrenador i m'atreviria a dir, el seu amic, en Francesc, encoratjant, guiant i ajudant a trobar el camí que l'ha dut a aconseguir aquesta fita, demostrant el valor d'una amistat i d...

La Marnaton de Sant Feliu de Guíxols, es la de casa, per ser on visc i el tram de la Costa Brava que mes conec,  l'he nedat de dalt a baix, navegat en caiac en multituds d'ocasions i pedalat mes vegades de les que puc recordar per la carretera que voreja la mar, descobrint-ne i gaudint dels racons i  raconets. En aquesta ocasió la Marnaton tenia un recorregut molt atractiu, a mes de la clàssica que ressegueix la costa Guixolenca, de 6 km i el curt fent la Punta de Garbí de 1,5 km , hi havia el de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols de 12 km. Tot plegat recaria d'una complexa organització, no es gens fàcil quadrar-ho tot i que tot surti segons el planificat, la tempesta del divendres i la mar una mica moguda, no presagiaven el millor.  El dissabte, tot va sortir rodat, gràcies a la gran feina que hi ha al darrera cada esdeveniment. A Marnaton, hi ha un Coreteam, un grup de persones que estan entre els organitzadors i els voluntaris. Un gran equip que travessia rere tra...

Tinc la sort d'estar al mar durant les proves de Marnaton. Una feina que m'agrada molt i en aquesta ocasió tenia una tasca de les que omplen. Durant la prova de 2.000 metres,  havia d'acompanyar, des del caiac, a dos nedadors molt especials, al Sergio una persona amb mobilitat reduïda i al Francesc, entrenador seu, que el va guiar i assistir en tot moment. Una petita reunió amb en Francesc abans de començar per lligar tots els detalls, des de com recollir les crosses d'en Sergio, en quin punt i com donar-les-hi. Havia dut la càmera de fotos per a fer-los alguna foto, però el record es dels que es grava a foc a la memòria.  La veritat es que va ser tot molt fàcil, vaig poder observar de primera ma, la voluntat i el compromís d'en Sergio. No ho tenia fàcil,  no va defallir en cap moment, anava a bon ritme durant tota la prova. El moment de l'arribada va ser del més emocionant, com es pot veure en les imatges, no només pel public que el va ovacionar, sinó per l...

Fa tres anys que les Marnaton les visc des de l'aigua, tot i que no nedant, en aquesta ocasió des del caiac. Sent part de l'organització i alhora un palista més. Estic a casa, és el tram de la Costa Brava, que  més bé conec, que en més ocasions he navegat i nedat. Res per mi és nou,  avui ho gaudiré amb doble mirada, una mirada tranquil·la i sense pressa que em permet assaborir a foc lent les múltiples sensacions i  emocions viscudes en aquest recorregut, mentre acompanyo el darrer nedador i al mateix temps vigilant a l'aguait d'embarcacions i de qualsevol cosa que pugui incidir en la travessia. La sortida de la travessia és impressionant , 400 persones que comencen a nedar al mateix moment, el so de les braçades contrasta amb el silenci de l'ambient. Una trentena de caiacs i una vintena d'embarcacions, els acompanyarem per a que descobreixin i sobretot gaudeixin de la costa de Sant Feliu de Guíxols. La mar està molt planera, l'aigua transparent permet g...

Per posar el despertador un dissabte a la 1:50 de la matinada, anar fins el canal olímpic de Castelldefels, a 135 km de casa, per estar tot el dia sota de la intermitent pluja, estant més de deu hores treballant, sis de les quals dins un caiac, cal només una cosa, una cosa molt important. Passió! Passió pel que un fa, passió compartida per tot l'equip de persones que fa possible Marnaton. La tasca és dura. Cada membre de l'equip té la seva funció especifica i un únic objectiu, que és pugui nedar amb seguretat, amb tots els serveis i que fer-ho sigui una experiència divertida. Anem contra-rellotge en el muntatge. De vegades és estressant per l'alt nivell d'autoexigència, muntem una festa per amics i volem que tot surti perfecte. Ens cal ser creatius per solventar les qüestions que es van presentant. Alhora és molt il·lusionant al veure com la gent s'ho passa bé. La mar és màgica, alhora un medi canviant que mai està quiet i a estones és torna hostil, en aquesta oc...

Estic més nerviós quan visc una travessia des de fora, que quan la nedo. Són 118 participants, la responsabilitat és molt gran, la satisfacció encara ho és més. A finals del 2010, quan vaig fer la proposta al Aquàtic Club Xaloc, de muntar una travessia al mes de gener, poc em podia imaginar que al cap d'uns anys, una travessia d'hivern entre amics, superaria el centenar de participants, doblant els 56 de l'edició del 2015 i amb el mateix objectiu que la primera, nedar entre amics de manera organitzada i no competitiva. El recorregut resseguint la punta de Garbí,  passant pel seu Freu, que em té captivat i fer la volta a l'illot de S'Adolitx, que pertany a un tram de costa protegit amb variada vida marina, no és més que el que nedem molts Guixolencs a l'estiu. El nom de no a la fred, obeïx a que a Girona diem la fred, mentre que a la resta de Catalunya diuen el fred, un detall que marca la denominació d'origen. Mirant enrere, encara em ressonen comentaris ...

De que serveix haver fet de voluntari en 47 proves. Apart de la satisfacció d'ajudar i intentar ser part de la diversió dels participants, per aprendre molt. La majoria de proves en que he estat com a voluntari, he estat implicat amb l'organització. Majoritàriament no és durant la prova fer una tasca concreta, que també, sinó de preparar el dia abans o setmanes abans, segons el cas, tots els detalls d'una determinada àrea de la prova, juntament amb moltes altres persones que ho fan possible. La gran majoria, són proves d'aigües obertes, també hi ha alguna cursa, triatló i aquatló. Habitualment, perquè és on em sento millor i on puc aportar més experiència, les meves tasques són vinculades amb la mar, col·locació i recollida de boies, guiatge des del caiac, gestió avituallaments en ruta, coordinació d'efectius marítims, seguiment de la travessia en embarcació tancant travessia o el que hagi calgut, tinc la sort que no em cauen els anells. M'agrada el fet de tr...

Des del caiac, puc viure la travessia des de dins i des de sobre l'aigua, al costat dels que neden. Permet palpar els nervis dels que volen fer un bon resultat i alhora observar les mirades perdudes, dels qui, la distància i el medi, els suposa un veritable desafiament. Un cop iniciada, puc escoltar la respiració dels qui competeixen per ser els més ràpids, com esbufeguen, com volen estirar un xic més la mà per agafar més aigua, com volen fer les braçades més ràpides i com no deixen de mirar als del seu voltant per saber en quina posició estant i endavant per anar amb la direcció correcta. Quan els primers ja són prop de l'arc, toca tornar enrere, per ser al costat  dels que no són tant ràpids. Veure la riuada de persones, acompanyada pel so de les braçades, enfilant cap a l'arribada, és espectacular, pell de gallina. En breu em situo on més m'agrada estar, a la cua. Hi puc trobar un home de 83 anys, sense pausa va avançant. Al davant hi ha l'amic i company d...

Tinc una Marnaton preferida i com no pot ser de cap altre manera, és la de Sant Feliu de Guíxols, la de casa. Al estar dins la travessia, sento una gran responsabilitat en tenir cura dels detalls a consciència. Com quan fas neteja a fons, perquè tens convidats i penses en que agradarà a cadascú i a tots. El dia abans de la prova, tinc la sort d'estar on més m'agrada estar, al mar. Primer preparant el material i després abalisant. Col·locar les boies, pot semblar senzill, sobre el paper tot es veu molt clar. Un cop hi ets, tot canvia. Tinc la sort, d'aprendre, de qui ha abalisat totes o pràcticament totes les travessies de Marnaton, en Miguel Rahola. Té una missió molt clara, fer que els nedadors gaudeixin de nedar, passant prou aprop de costa, per fluir en paratges de pel·lícula i que tinguin la sensació de volar muntanyes, mentre neden per damunt les roques plenes de vida. És una tasca difícil, pots visualitzar molt bé on ha d'anar. Cal posar-hi un cap, que tingui ...

Aprofitant que els amics de la TCN (Travessia Catalunya Nedant), feien la seva etapa número 30, des de Cala Rovira de Platja d'Aro  fins Cala Jonca de Sant Feliu de Guíxols. He col·laborat fent suport des del caiac. Hi he trobat molt bon ambient, a dins i a fora del mar. Que els que ho organitzen i els que neden, siguin part de la meva família d'aigua,  ha fet que m'ho passes molt bé. M'he sentit part de la diversió. Era un travessia de caràcter no competitiu, doncs l'objectiu de TCN, és nedar tot el litoral català, no ser-ne els més ràpids. Al llarg del recorregut, fent parades per reagrupar els nedadors, també hi havia parades esporàdiques, per uns que esperaven als altres o per gaudir del múltiples racons que té aquest tram de Costa Brava. En aquestes parades nedadors i caiaquistes, érem un. Un grup d'amics gaudint de la mar. Que a poc de començar, si afegís com caiaquista, l'amic Joan Cutrina, amb qui vam que quedar que ens trobaríem en el mar, ho ha ...

Estar a l'altre banda, organitzant una travessia d'aigües obertes, és molt gratificant. Permet un grapat de coses que no puc viure, si només nedo. Segueixo estant a prop de la mar que tant m'apassiona, una mar que tantes emocions i sensacions m'aporta. Puc ser part  la diversió d'altres nedadors, uns 750 a Begur. En aquesta ocasió, he estat part de l'equip que els ha muntat la pista de ball, delimitada per boies on persones i onades es fusionen, en una dansa, la música de la qual, només es pot sentir quan flueixes a l'aigua. Treballant dur, per la seguretat dels participants, amb un gran dispositiu de persones que estem perquè tot rutlli a la perfecció. Cadascú fa la seva tasca, fent girar el gran engranatge que és Marnaton. Aprenent, amb el regust de pensar que ho puc fer millor, amb ganes de seguir millorant. Un gran premi, per les moltes hores que cal dedicar-hi, és estar amb contacte amb persones locals, que em desengrunen els secrets de la seva zona ...

Per segon any, visc la Marnaton de Barcelona  formant part de l'organització de la prova. Poder estar i aprendre amb un equip de persones que tenen passió per la natació, és tot un privilegi. Ser part de la diversió de la família d'aigua, un veritable luxe. A les sis de la matinada, iniciem la feina o més ben dit, continuem on ho varen deixar els companys d'equip que, el dia abans, van iniciar els preparatius de la travessia. Al igual que el 2014, estic al punt de gir de la prova, que popularment anomenen "perejil". Primer cal portar-hi tot el material, un cop fet, els tres, comencem a a crear l'espai de pas. El que diferencia que  el muntatge ho faci gent que neda o gent que no neda, està en els petits detalls, aquells que no es veuen, es perceben. Detalls, com que l'avituallament estigui en un punt, que no molesti el pas dels qui no es volen parar. Que entre la catifa del cronometratge i les balles, hi hagi prou espai, perquè cap peu descalç es doni u...

Ser part de la diversió dels altres, és una gran responsabilitat. Així ho pensem des de l'organització, del Club Aquàtic Xaloc. Sobretot quan els participants en la travessia No a la Fred, que es fa a casa, són amics, companys de braçades i part de la família d'aigua. Treballar amb persones que esdeveniment rere esdeveniment, estan al peu del canó, siguen els primers en arribar i els últims en marxar, juntament amb la resta de voluntaris, és tot un luxe. Des de la meva feina a l'aigua, toca cuidar i mimar tots els detalls. Material de mar, recorregut, ubicació de les boies, coordinació. I un cop s'inicia la sortida, estar pendent de la meva tasca, des del caiac. Observar els que no porten rumb adequat, massa obert o massa tancat i ajudar-los a anar en la direcció correcta, perquè no facin metres de més i sobretot per evitar possibles perills, ja sigui anar excessivament a prop de les roques o entrar en zona de pas d'embarcacions.  És llavors, quan intento donar e...

Pels que varen participar, l'Aquatló de Platja d'Aro, va durar entre els 30 i els 63 minuts. Per mi van estar prop de 12 hores, no vaig ser l'únic, érem uns quants companys i amics de l'Aquàtic Club Xaloc. La millor manera per estar apunt, va ser anar a fer un tastet de mar amb l'amic Sergi , poca  estona abans de començar el muntatge de la prova. El matí passa volant. Descarregar material, muntatge del box, senyalització del circuit de córrer, abalisar el tram de natació amb boies, preparar guarda roba, solucionar imprevistos d'última hora, preparar l'avituallament, preparar els obsequis pels atletes, anar a buscar els caiacs pel seguiment de mar, van ser algunes de les moltes tasques que vam fer entre tots. Una feinada! Dinar un entrepà, allà mateix i torne'm-hi, que en res van arribant els participants. Tinc una estona de tranquil·litat, aprofito per fer el tram de natació amb l'amic Josep. Que diferent que es veu, quan saps que en poca estona,...

Aquesta és la meva quarta participació en la Marnaton eDreams Cadaqués. L'he nedat en tres ocasions i en aquesta edició, he anat a aprendre. No he anat a aprendre a nedar millor, tot i que no m'aniria gens malament. He anat a aprendre, treballant dins d'una gran organització. Com és l'organització de Marnaton. Treballant al costat de grans professionals, veient diferents punts de vista, diferents maneres de fer, amb una sola finalitat, que tot surti rodó i que la família d'aigua que ve a nedar, tingui les màximes facilitats i seguretat per a poder-ho fer amb tranquil·litat. Les meves funcions, la meva gota d'aigua dintre de l'oceà de coses que s'han de fer per una prova amb tres travessies i més de mil participants, han estat on més m'agrada estar, a la mar. Abans de la prova, abalisant part del recorregut amb boies, en el tram d'inici i el tram final, acabant de lligar temes amb patrons i carregar les embarcacions amb l'avituallament que ...

Des de la sorra, mentre feia de voluntari, he pogut veure com la prova anava de res a tot. Des del moment en que encara no hi havia ningú, ni tant sols el sol, a la platja. Com de mica en mica, l'espai de la prova ha anat agafant forma amb taules per inscripcions, guardar roba, arc d'arribada, carpes dels col·laboradors i demés elements. Com s'ha anat omplint l'espai, amb nedadors, caiacs i ambient de festa. Fins  el moment en que s'ha iniciat la Volta del Serrà, en que el bullici es torna silenci, els nervis es transformen tranquil·litat, la plenitud a la platja dóna pas a la buidor. En aquesta estona de calma, fins que arriba el primer equip. S'ultimen quatre preparatius i a esperar, cadascú omplint el temps com millor li sembla. En el meu cas, aprofitant per gaudir del mar, com més m'agrada, des de dins, nedant fins El Freu. Al retornar, gaudeixo d'observar els primers competidors, com s'acosten. A la ment, afloren els records de la meva primer...