UltraQuim

Setze anys compleix aquest espai tan personal i alhora tan públic, qui ho havia de dir! Soc plenament conscient que actualment ven molt més una foto o un vídeo a les xarxes socials exhibint-se un mateix i comunicant bé, que no pas un escrit reflexiu en un blog, però m'és igual. M'agrada escriure i compartir emocions i sensacions, sense esperar visualitzacions, ni augmentar de seguidors, ni tenir m'agrades. Sembla que no tenim temps per llegir un escrit d'un minut, però sí que podem estar enganxats al contingut buit, mirant un vídeo rere l'altre. És cert que des de fa uns mesos he deixat de compartir aquests escrits a les publicacions de les meves xarxes, per fer-ho només a l'apartat efímer de les històries, que en vint-i-quatre hores s'esvaeixen. Curiosament, el flux de visites en aquest espai no ha baixat, tot i que si això succeís, no passaria res. Aquest blog està dividit en tres grans etapes: l'esportiva des de l'inici fins al juliol del 2020, de...

Quinze anys! Encara recordo com, amb la timidesa del principiant, vaig començar aquest espai tan personal i alhora públic. Els deu primers anys vaig parlar de reptes esportius: del que hi aprenia i de com els vivia. Ja fossin organitzats o autogestionats, els que més m'agradaven. L'accident que vaig patir ho va canviar tot. Ara escric sobre el que vaig aprenent acadèmicament. Però, al llarg d’aquesta quinzena d'anys, sempre, d'una manera o altra, he anat explicant el que he après. Amb el gir del blog, mai m'he plantejat canviar el nom d'UltraQuim. El nom continua tenint sentit, ja que un dels significats d'ultra és "més enllà". I això és el que he pretès sempre: anar més enllà i explicar el que se sent pell endins. Tot i que és cert que, al principi, jugava amb el fet de fer desafiaments esportius d'ultrafons o ultradistància. Escriure ja no està de moda, i encara menys llegir. Ara el que es porta no és que internet ajudi a entendre i a compart...

Qui ho havia de dir, fa catorze anys que dono la tabarra per aquí! Els temps han canviat per mi i per l'entorn. Per una banda, un blog no és el que dona més popularitat avui dia, estem a l'època del ràpid i immediat, es consumeix i tot seguit s'oblida. Mentre que un blog no deixen de ser escrits cuinats a foc lent, en què es cuida cada paraula, per no dir de més i sobretot no explicar de menys, i donar lloc a interpretacions desencertades. Això no és cap crítica cap a les xarxes socials, hi soc i fins a cert punt m'agraden. Un blog és més. És un espai obert, no cal ser-ne seguidor per llegir-lo, és més fàcil de trobar contingut específic. Va més enllà de la foto per alabar l'ego i un text maco i de vegades buit de contingut. En relació amb el que publico, els escrits no solen excedir els dos minuts de lectura en veu alta, la majoria estan al voltant d'un i mig. Sintetitzar el que un diu és important, cal evitar paràgrafs llargs i mots innecessaris. ...

Tretze anys! Que ràpid que va tot plegat, sembla mentida que aquesta aventura, en forma de blog, que es va iniciar el 2010, perduri en el temps. Tot i que estem en l'era de la fotografia amb una frase curta, la història efímera i publicar contingut insípid per aconseguir notorietat, un espai com aquest encara té cabuda. No deixa de ser un espai reflexiu, d'opinió i experiència reposada, un diari de bitàcola molt personal i alhora compartit amb tothom qui vulgui. Actualment, comptant aquest escrit, hi ha 1.716 publicacions, que van des del 2007 fins a l'actualitat. El nombre de visites segueix a bon ritme, en part pel contingut ja existent. Per curiositat he mirat els deu articles més llegits en els últims set dies i són dels anys: 2011, 2012, 2013, 2015 i 2020, a més dels darrers publicats. Cal dir que no escric tant com abans. D'aventures esportives poques en puc fer, a causa de l' accident de trànsit que vaig patir, i no vull donar la pallissa amb el tema, ho ass...

Dotze anys, d'aquest bloc. D'aquest espai tan íntim i, alhora, tan obert al món. Si bé és cert que últimament no estic escrivint massa. A causa del fet que estic centrat en el repte de la meva vida. La recuperació de l'accident de trànsit. No vull avorrir amb els detalls del dia a dia del tractament i com va succeint . Si intento anar explicant, a grosso modo , com està anant tot. Perquè aquest blog, no deixa de ser un dietari, i en el moment actual, les vivències són aquestes. El que resulta curiós és que cada dia està més de moda la foto i la frase curta, a les xarxes socials. Més que una lectura d'un o dos minuts. Les estadístiques d'aquest espai, diuen just el contrari. El nombre de lectures per escrit ha pujat i les visites mensuals van a l'alça. Com a curiositat entre els deu escrits més llegits dels últims set dies, n'hi ha del 2022, 2021, 2020, 2019 i 2012. És agradable comprovar veure com es van llegint reptes, idees, reflexions o aventur...

És curiós en un temps de domini de la immediatesa de les xarxes socials, aquest blog té més visites que mai. Des de fa dos anys, que el nombre de pàgines vistes van a l'alça. Segueixo fidel a l'estil que em vaig marcar, ja fa onze anys, en la línia editorial d'aquest espai. Parlar sense floritures, ni mitges tintes, ni exageracions. Sense buscar aprovació, ni admiració, ni res que m'infli l'ego. L'objectiu és explicar les coses tal com les visc. Escric fent publicacions curtes, que es puguin llegir en un parell de minuts, màxim tres. Resulta relativament senzill, fer una mica de "literatura", i emplenar la pantalla de frases llargues i poc contingut. Que hi hagi més en menys espai, ja costa una mica més. Compartir el que un fa, des del meu punt de vista, serveix perquè els uns aprenguem dels altres. Dels encerts i sobretot dels errors. En l'últim any, poc he publicat sobre esport i aventures. Escric del que està sent el repte de la mev...

Deu anys, com n'arriba a passar de ràpid el temps. Escriure les aventures, desventures, projectes i altres, en un blog, té molts avantatges. A més de poder-ho compartir, perquè ajudi a construir somnis personals, als qui ho llegeixen. Un dels principals avantatges és que fa de quadern de bitàcola. Permeten consultar les inquietuds que sentia, abans d'afrontar un repte, el que en vaig aprendre, el que em cal seguir desaprenent i reviure les sensacions de l'aventura. També hi tinc algun escrit, on publico tot el material que he fet servir, i m'ajuda a poder preparar la següent idea. Més que fer un relat, amb tots els detalls. El que pretenc en cada escrit, és explicar les sensacions que produeixen els reptes. Perquè crec que és més important, transmetre el que un sent, que no parlar ritmes i d'altres detalls molts més tècnics, que en multitud d'ocasions són molt subjectius , i ja hi ha qui sap explicar-ho molt bé. Escriure un blog, en els temps actuals, s...

Nou anys! Com passa el temps, aquest blog n'és testimoni silenciós i ple de paraules que parlen sensacions, reptes,  aventures i projectes. A nivell personal, el que més m'agrada d'escriure un blog, a part que gaudeixo molt escrivint, és que m'ajuda a tenir  les coses clares. No és el mateix fer un repte que  explicar-lo, cal posar les idees en ordre i buscar els mots que transmetin el que he viscut. Sense exageracions, ni omissions que canviïn el significat. Alhora em serveix com a quadern de bitàcola, quan em cal, hi entro per buscar-hi experiències anteriors, d'aquesta manera el record és més intens i m'ajuda a reviure situacions, que la memòria sempre endolceix i recorda a mitges. Aquest blog té una peculiaritat no buscada i que em fa molta gràcia, és que el dia de l'aniversari del blog és el dia del meu sant i el dia en que vaig activar el domini, que seria com el sant del blog, és el dia del meu aniversari, d'aquesta manera blog i autor celebrem...

Vuit anys!! Qui ho havia de dir, quan vaig començar a escriure aquest blog, sense més pretensió que explicar, les coses que em treuen la son i com les visc, un cop les intento fer-les realitat, sense subterfugis, ni versions ensucrades. A nivell personal, aquest blog m'aporta moltíssim, no al meu ego per les visites que té, sinó pel testimoni escrit. Amb aquesta hi ha 1.400 entrades, que quan vull ajudar a la memòria a recordar, llegeixo i és com activar un interruptor perquè els records entrin dins el cap i puc tornar a viure el que vaig fer i sentir, sent conscient del que hi vaig aprendre i del que a partir d'aquell moment necessitava desaprendre. Cada dia sembla més que les xarxes socials s'ho hagin d'endur tot i que no hi hagi vida fora d'elles, m'encanta compartir experiències, sobretot quan les estic fent, per l'immediatesa de l'interactuació, com ara rebre missatges d'ànims quan faig un repte, alhora no m'agrada que tot és ...

Set anys! Com passa el temps, aquest blog n'és testimoni silenciós i ple de paraules que parlen sensacions, reptes,  aventures i projectes. Egoistament parlant, el que mes m'agrada del blog, es que m'ajuda a tenir  les coses clares, no es el mateix fer un repte que  explicar-lo, cal posar les idees en ordre i buscar els mots que transmetin el que he viscut. Sense exageracions, ni omissions que canviïn el significat. Alhora em serveix com a quadern de bitàcola, quan em cal, hi entro per buscar-hi experiències anteriors, d'aquesta manera el record es mes intens i m'ajuda a reviure situacions que la memòria sempre endolceix. Aquest blog te una peculiaritat no buscada i que em fa molta gràcia, es que el dia de l'aniversari del blog és el dia del meu sant i el dia en que vaig activar el domini, que seria com el sant del blog, es el dia del meu aniversari, d'aquesta manera blog i autor celebrem les mateixes dates.   En aquests temps que sembla que només compt...

Primers sis anys d'aquest espai, tant meu i alhora tant vostre. Fa tres dies vaig  superar per primera vegada les 3.000 pàgines vistes en un sol dia, és com una bola de neu en baixada. Quan vaig començar hi havia dies que no tenia ni una visita,  ara la cosa és molt diferent i la tendència segueix sent de creixement any rere any. Les circumstàncies personals van canviant i tinc menys temps per escriure, no menys ganes, intento tenir-lo el més actualitzat que m'és possible, amb els reptes, les aventures properes i amb les ja viscudes. Prefereixo tardar en publicar, que fer-ho de qualsevol manera. Aquest blog és per explicar les coses amb detalls i reflexió, per estar connectant al moment present, hi ha les xarxes socials. Entre tot s e ls cana ls , hi ha més de 3.800 persones que poc o molt seguixen el dia a dia . Alhora em serveix per rellegir i reviure el que he fet, per reactivar les sensacions que tinc en la memòria. Segueixo en la línia que em vaig proposar des del pri...

5 anys, 1.160 escrits en  aquest blog. En el que explico un xic de tot i un poc de res. Aquest 2015, entre el repte de fer 10 km a peu cada dia, #El2015NoPucParar , temes laborals i familiars, tinc menys temps del que voldria per dedicar a aquest espai. Per sort hi ha les xarxes socials, que no paren de créixer, gràcies a tots vosaltres. Entre tots els canals, hi ha més de 2.800 persones que poc o molt seguixen el dia a dia, mitjançant facebook , twitter i instagram . Prova del poc temps, és fer aquest escrit 4 dies després del cinquè aniversari, que va ser el 26 de juliol. Avui el blog té 5 anys i 4 dies. M'encanten les xarxes socials, pel fet de la immediatesa i la interacció. Per la reflexió i els detalls, res millor que el blog. Una piulada, entre fer una foto i escriure alguna cosa, ocupa minuts, un escrit al blog, sol ser entre una i dues hores. Blog i xarxes socials són un bon complement. Donar-vos les gràcies, a tots i cadascú de vosaltres que amb cada visita, cada m...

Quart aniversari del blog, d'aquest raconet de la xarxa que em sento tant propi i que em va fer descobrir una passió que no coneixia, la d'escriure per compartir experiències, projectes i inquietuds.  Amb aquesta nova entrada, ja n'hi ha 1.018, amb el munt d'hores que això representa. Hores en les que, minut a minut, aprenc. Escriure un blog ensenya i molt. No només quatre pautes d'internet, sinó, sobretot, a conèixer un xic més el propi jo, permet reflexionar en calma, desengrunar les idees, explicant somnis es despulla l'ànima. Un cop passat el temps, dóna la oportunitat de rellegir i reviure les petites aventures i desventures.  El comptador de visites, sembla una bola de neu muntanya avall. Ha superat les 152.000 pàgines vistes, fent que en l'últim any n'hi hagi hagut més de 64.000.  El seguiment a les xarxes socials, tampoc para de créixer, 615 seguidors de la pàgina del facebook , 1.352 al twitter i 139 a instagram, l'aposta més rece...

Tercer aniversari del blog, com passa de ràpid el temps.  Hi ha 786 escrits, parlant un xic de tot. De plans de futur, de reptes fets, de nous somnis, de coses que em preocupen, de corda encara en tinc per estona. El comptador de visites ha superat les 88.000 pàgines vistes, fent que en l'últim any n'hi hagi hagut més de 50.000, quasi bé el doble que l'any anterior. Pel fa a les xarxes socials, no paren de créixer, 375 seguidors de la pàgina del facebook , 256 al twitter , 16 a google plus . Amb 50 membres seguidors del blog i 73 lectors via canal de noticies/rss , segons deixava constància el google reader abans del seu tancament. Tot plegat anima, i molt, a seguir, a continuar explicant les aventures i desventures d'un "currante" apassionat per la llarga distància i per desafiar-se a si mateix, ja sigui caminant, corrent, pedalant, nedant o palejant. Anima a seguir  endavant, sempre endavant. Donar-vos les gràcies, a tots i cadascú de vosaltres que amb ...

Gràcies als que us connecteu assíduament i als que feu una visita ocasional, tots junts deixeu el testimoni en el comptador de visites, que ja ha superat les 38.000. Gràcies als que feu el vostre comentari en un escrit, en qualsevol de les 527 entrades del blog. Gràcies als 41 membres seguidors del blog. Gràcies als 271 que esteu a la pàgina del  facebook , pels m'agrada, pels comentaris i per compartir-ho. Gràcies als 96  del twitter , per piular i retuitejar. Gràcies als 15 a google+ , l'aposta més nova i en la que seguiré treballant. Gràcies als 53 lectors via canal de notícies/rss . Moltes gràcies de tot cor, a tots i cadascú de vosaltres, per llegir les vivències i les inquietuds, que aquest mitjà em permet compartir, vosaltres doneu els ànims necessaris per anar endavant, sempre endavant!!!

Ja ha passat un any , des que per accident, vaig esborrar l'antic blog i vaig començar aquest, em va saber molt greu, un cop no vaig poder arreglar l'error comés, vaig decidir, aprofitar l'experiència i fer aquest una mica millor, sabent que mai està acabat, sempre hi ha coses a millorar. Els números m'impressionen,  260 entrades en el blog, 290 si incluim  les anteriors al 26/07/10 que vaig poder recuperar, 26 seguidors, més de 12.000 visites, 175 seguidors a la pàgina del facebook i 36 amics al twitter . Les tres vies de comunicació, són molt bones i complementaries, cadascú en el seu àmbit, el blog, que no deixa de ser la raó principal de les altres dues, es pot editar millor, amb recursos web, que fan enriquidor el contingut (fotos, tracks, enllaços,...), el twitter, m'encanta la de coses que es poden arribar a dir amb 140 caràcters, clar i a barraca, el fet de poder tenir-lo en blog, penso que és un bon complement, el facebook, permet ajuntar els escr...

Actualment aquest blog es troba en fase de reconstrucció, perquè l'original, va ser esborrat accidentalment i no hi ha possibilitat de recuperació, pretenc que sigui una versió 2.0, seguint la tendència iniciada ja fa uns dies, en l'antic blog, hi ha nous canals facebook i twitter, espero en trèiem profit tots plegats, una petita part de les entrades antigues, les tenia copiades i tornaran a estar en aquest nou espai. 15 mesos de blog amb més 140 entrades i 7.500 visites han quedat enrere. Benvinguts de nou. Actualització 19/12/20 Degut a la troballa d'àlbums de fotos a la meva compte personal de Facebook. He creat publicacions noves amb les imatges, que van des del 2007 fins al 2010.