UltraQuim

Fa 99 dies que esperava aquesta cursa, per ser el final del repte No Puc Parar , que consisteix en fer 10 km al dia durant 100 dies consecutius.  Ha estat la prova ideal per acabar aquest repte, no només perquè és a casa, sinó pel seu caràcter popular, sense classificacions, uns feien 4.4 km i uns 8,8 km, amb nens, uns corrent a 3'33"/km i alguns caminant tot xino xano.  Com que el recorregut llarg és de 8,8 km i el repte de 10 km, he començat una mica abans, a mode d'escalfament, per tornar a la sortida a esperar el tret de sortida. L'itinerari es sobradament conegut per mi, doncs hi corro sovint, alguns dies del repte, m'havia imaginat com seria aquest moment, però la realitat ha superat l'expectativa més gran.  Compartir-ho amb tots els corredors, família  amics i companys del Club Aquàtic Xaloc ha estat genial, però poder córrer amb el Pere i l'Andreu, ha estat el millor regal possible, dos amics amb els que vaig descobrir l'ultrafons, d&#

Un dels avantatges de pertànyer al Club Aquàtic Xaloc, és les activitats socials que podem fer. En aquesta ocasió hem fet la segona edició de la Travessia dels Nassos. El nom li escau, no només pel dia triat, l'últim de l'any, sinó també perquè calen nassos per entrar en una aigua que segons la pàgina del meteocat es troba a 14,05ºC, amb la temperatura exterior, minuts abans de començar, a 10ºC, això si, amb un dia de ple sol. Hem estat cinc els participants, amb l'imprescindible ajuda de l'Anna Viana, a la part logística, esperem ser més en la propera edició. L'itinerari triat ha estat fer la sortida a l'extrem sud de la platja de Sant Pol, resseguint la costa, direcció Cala Ametller, per girar en els illots Sacains i tornar a la platja de Sant Pol,  més al nord que en la sortida. El recorregut és impressionant, no acostumo a nedar gaire per la zona, per logística més que res, el fons rocallós, és proper i molt vistós, podent contemplar les roques er

Hi ha dies d'hivern, que semblem pensats expressament per nedar a pell, a la SwimSilvestre ho he pogut disfrutar amb tota la seva intensitat. Ambient de festa, uns amb neoprè, uns altres sense, però tots parlant el mateix idioma, el de l'aigua salada, que ens corre per dins i que ens accelera el cor, quan som davant la mar. L'aigua a uns 14ºC, sol radiant, en un dia seré, un munt d'amics per compartir-ho, mar molt tranquil·la, només una mica mogut a l'entrada i a la sortida, 1. 9 00 metres per endavant, que més es pot demanar. Tot just sóc un aprenent de nedar a pell a l'hivern, porto poc més d'un any, però m'hi trobo molt còmode, cada dia em costa menys arribar al punt en que m'hi trobo bé, a gust, en temps segurament, tardo el mateix, uns tres minuts, abans es feien eterns, ara són un tràmit, passen aquests tres minuts i començo a gaudir de nedar, amb la fredor, que és un sensació dura i agraïda a l'hora. Dura perquè les extremitats

Fa uns quants anys que port o plantilles ortopèdiques per a córrer, que em fan fer una posició més correcta al fer el pas, tot i que van molt bé, tinc la sensació que l'únic que fan és forçar  perquè ho faci bé, però en cap moment eduquen el meu cos, ni em fa canviar els hàbits de trepitjada, per això m'he decidit a fer-me una plantilles posturals a Fisio Active .  Les plantilles posturals es caracteritzen per produir petits estímuls de pressió a la planta del peu, en actuar de forma precisa sobre els baropressors dèrmics, que són seleccionats i predeterminats sobre zones somatotópiques sistematitzades concretament en la seva superfície. Amb la seva acció i gràcies a reflexos posturals condicionen canvis posicionals globals sobre l'eix vertical corporal i consecutivament sobre el pla transvers i horitzontal, millorant l'estat tònic muscular general. Avui, tot just, he fet l'estudi per a la seva confecció, ara s'han d'elaborar, després d'uns quants

Hi ha proves esportives que em són properes,  com la Cursa de Sant Esteve de Llagostera. Que uns quants companys  i amics del Club Aquàtic Xaloc hi vagin, són el pretext ideal per anar-hi i el millor dels al·licients.  Amb la modesta pretensió de baixar de l'hora, disfrutar del circuit de 10 km i fer el dia 95 del repte No Puc Parar , he anat a córrer.  Només escalfar, el dolor a la part mitja de l'esquena, em diu que al igual que fa dies, avui també m'acompanyarà.  995 participants, des de la cua es veu una sortida molt xula, un munt de persones, cadascú amb la seva motivació, uns a fer temps, altres a compartir-ho en família;  per tots ha estat una bona manera de gaudir les festes nadalenques, tot fent esport.  Al poc de començar, corro endavant, avançant metres, però el cap em va cap enrere, a la meva infantessa,  la cursa passa pels carrers i camins que em van veure créixer.  El punt de sortida, el recordo com a una zona de canyes, sense cases, ni asfalt, e

Quina millor manera d'inaugurar les festes nadalenques, que amb una remullada al mar. Els organitzadors de la Copa Nadal de Barcelona, ho saben molt bé, doncs ho fan des del 1907 i avui han fet  la  103 edició, sent una de les proves esportives més antigues d'Europa. El nostre petit homenatge, ha estat fer la primera edició, casolana, de la  Copa Nadal Ganxona a Sant Feliu de Guíxols. No ha estat més que la nedada a pell, de tres amics, durant 29 minuts, en una mar a 14ºC. La veritat és que quan estàs amb molta gent, amb o sense neoprè, és més senzill entrar a l'aigua, la pròpia inèrcia del grup t'hi porta, feia mandra entrar, el dia gris i el sol amagat, no hi ajudava gaire, però un cop a dins em pogut compartir braçades, riures i fotos. El fet d'anar nedant al mar, durant l'hivern, amb més o menys freqüència, fa que em vagi aclimatant bé, no només a la temperatura, sinó també a les sensacions. Des de notar la fredor de l'aigua, en forma de petites

Hi ha dies, en que voldria tornar a ser nen, per no  haver de comprendre que la vida és com és, per creure en la màgia, per pensar que impossible, només és una paraula malsonant,  que les discussions  s'arreglen amb un petó, per ser capaç de resumir-ho tot en un gargot.   Per no haver d'emmascarar sentiments, ni pretendre semblar res, ni tenir ambició, només viure el moment, amb la percepció que demà és un futur llunyà, que ahir, ja no existeix i que només hi ha el que faig a cada instant. Per tenir la capacitat d'aprendre, sense perjudicis, per dibuixar en el rostre, un somriure sense motiu, per córrer sense parar cap enlloc, per plorar desconsoladament i de cop, parar i riure sense mesura. Avui, sóc adult, però puc conservar una petita part d'aquest nen que he sigut, la mirada d'il·lusió cap al present i en el futur, acompanyat per l'aprenantge del passat i de tots els amics que he fet al llarg d'aquests anys . Molt bones festes.

Marciano Durán, en motiu de l'arribada a 1.000.000 visites, del poema “Esos locos que corren”, ens obsequia amb aquest altre, senzillament genial. VOSTÈ PREGUNTARÀ PER QUÈ CORREM (a Mario Benedetti ... un fenomen que mai va córrer una cursa) Si el fred ens perfora fins als ossos i el sol va cremant els nostres plans. Si el vent ens torna cap al principi i el desànim amaga els finals ... ... vostè preguntarà per què correm. Si cada pujada costa fins l'ofec i en el pendent està la caiguda. Si els aires ja no són els del començament i la ruta és una successió de pujadetes ... ... vostè preguntarà per què correm. Si l'aire disminueix fins a l'asfíxia i respirar es torna un desafiament. Si la set resseca els camins i ens assalten els freds i refredats ... ... vostè preguntarà per què correm. Correm perquè el pas no és prou i no és prou el cant ni el riure. Correm pels savis que estranyats veuen passar als bojos amb

U n veritable luxe, que programes de ràdio, com el Via Verda,  de ràdio La Xarxa, recolzin l'esport amateur. Em van entrevistar el primer dia del repte i ara per segona vegada, el dia 78, el 09/12/12. En la distesa entrevista, hem parlat de diferents aspectes del repte, ha estat una xerrada amena, m'ho he passat molt bé, són uns 8 minuts, que van passar en un no res. És fantàstic parlar, amb algú com en Josep Maria Cano, l'entrevistador, que a més de fer preguntes interessants, des d'un punt de vista de fora del repte, fa que em plantegi qüestions, que de segur em serviran per millorar, cara a propers projectes. Moltes gràcies a tot l'equip del programa per fer-ho possible. Web del programa: Via Verda Entrevista Entrevista dia 001 Entrevista dia 099 Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

Gràcies a Santiago Seguí, podem gaudir d'un vídeo en que podem veure el que han estat les 24 hores d'atletisme del 2012, veient els corredors de diferents proves, les 24 hores individuals o per equips, les 12 i les 6 hores. Es pot veure el que durant hores anem veiem els que hi participàvem, pista, pista i més pista, l'avituallament, els corredors, els voluntaris, el públic, les carpes on tenim el material i sobretot l'ambient que es respira. A més, té un web, que és tot un referent en el món de l'ultrafons, de la que es pot aprendre moltíssim. VÍDEO Web: Ultrawalking Entrades relacionades: Proposta pel 15-16/12/12 24 hores atletisme  11/12/12 24 hores atletisme. Pròleg 14/12/12 24 hores atletisme. Seguiment resultats parcials 15-16/12/12 24 hores atletisme. Crònica

Córrer en pista, és fàcil, no té cap complicació, fer-ho 24 hores, és dur i molt dur.  En 24 hores, pel cap i el cor hi passa de tot, des de l'eufòria de començar i sentir-te pletòric, veure arribar la nit i el cansament,  sentir com entra la matinada, la son a estones s'acompanya pel desànim, degut al desgast acumulat, pel dolor de la musculatura i les articulacions, l'alegria de veure com surt el sol i comprovar com la pista es va emplenant de cares noves, d'amics  i familiars que venen compartir amb nosaltres l'alegria de finalitzar aquesta prova. 24 hores és una gran estona, però es composa de petits moments. Hi ha moments per conèixer els companys de fatigues i exterioritzar penes, dubtes i somnis. Moments per quedar meravellat de la fortalesa humana, compartint pista, amb persones amb discapacitat visual, són un exemple de superació a seguir. Moments per ajudar a alçar un company amb la moral per terra o perquè algú et contagii el seu optimisme. Moments

Durant les 24 hores d'atletisme, del dissab te 15 i diumenge 16, es podrà seguir, com va la cursa, amb actualitzacions dels parcials cada hora.  resultats parcials També hi ha la poss ibilitat de veni r de públic, per gaudir en directe d'aquesta festa de l 'esport i l a solidaritat. A més podem piular amb el hastag #24hores per enviar els nostres i els vostres missatges i comentaris, sortiran publicats a la pàgina de Corredors . No hi ha r es q ue fagi córrer més ràpid i amb més ganes , que un missatge d'ànim. Tuits sobre "#24hores" Entrades relacionades: Proposta pel 15-16/12/12 24 hores atletisme   11/12/12 24 hores atletisme. Pròleg 15-16/12/12 24 hores atletisme. Crònica 18/12/12 24 hores atletisme. Vídeo  

En els petits detalls, estan les grans coses. La Penya Domingo Catalan, té aquests tipus de detalls, apart de muntar cada any les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella, cuidant tots els seus aspectes, fent d'una prova l'atletisme el que és, un esdeviniment esportiu, en que tothom intenta superar-se a si mateix i una festa entre persones que parlem el mateix idioma, no són curses multitudinaries, ni amb una gran bossa del corredor, ni amb una camiseta que no encerta la talla, ni cal, és córrer. M'ha fet, especial il·lusió  rebre una felicitació de festes amb un poema, amb motiu dels 25 anys de l'associació, en que en Joan Masachs, ens fa cinc cèntims de l'historia de La Penya, sense oblidar cap dels seus components,  Des d'aquí donar les gràcies a tots els membres de la Penya  100 km Domingo Catalan , per ser com sou, bones festes a tots vosaltres.

2011 Últims minuts, l'imatge reflexa com em sentia: flotant a l'aire. Queden pocs dies per les 24 hores d'atletisme, participaré en la modalitat de 24 hores individuals, és una prova que em té el cor robat. Hi ha qui només hi veu la monotonia de fer voltes i voltes a la pista d'atletisme de Can Dragó, quan en realitat té molts al·licients, que fan d'aquesta prova, una ocasió, com poques. És un oportunitat d'autoconeixament, en una situació extrema, pel desgast, però controlada, per l'entorn, córrer i/o caminar 24 hores és molt dur, fer-ho en pista i dóna a més l'afegit de dificultat a nivell mental. L'organtizació, corredors.cat , en les edicions que he participat, 2010 i 2011 , no és que ho hagin fet bé, és que són un 11 sobre 10, a nivell d'organització i en la part humana, és nota que són corredors i saben com funciona tot plegat. Els companys de fatigues, uns són amics que trobo tot sovint, en diferents curses d'ultrafons, d

Travessia Illes Medes, foto feta per Pau Cutrina El millor de nedar a pell, a aquestes alçades de l'any, és que cada dia és un desafiament en si mateix, un petit repte, avui l'aigua estava a 14,7ºC. Tinc l'experiència d'haver-ho començat a fer, ara fa un any, cada metre que avanço, és un metre cap al propi coneixement, a saber com responc davant d'aquesta situació, no sé si em fa més fort mentalment, però almenys, així ho sembla. Segueixo amb el mateix compromís, que em vaig proposar, ara fa un any, nedar cada setmana que pugui i la mar m'ho permeti, uns dies més i d'altres menys distància, això ho determinen un munt de factors, tampoc és una obsessió, ni passa res, si les circumstàncies, la mar o el cos no m'ho deixen fer.  La determinació la tinc clara, toca sentir un munt de comentaris, de persones ben intencionades i poc informades,. Tinc clar que cal fer el que un creu, per superar barreres mentals que ens imposen, per fer allò que em fa

Com peix a dins de l'aigua, tot i estar-ne fora, així m'he sentit.  Part de la família d'aigua, habituals de compartir braçades entre onades, han canviat el neoprè per roba de muntanya. Gràcies a l'iniciativa d'en Joan Vinyoles i en Toni Colomo, que ens han fet d'anfritions d'excepció  duent-nos a la vora del ter, que curiosament, desemboca a l'Estartit, on vam coincidir tots plegats fa menys d'una setmana per nedar la travessia de les Illes Medes, ens han fet disfrutar.  No és freqüent trobar-nos per caminar i menys estar lluny del mar, l'excusa ha estat fer la jornada 77 del repte No Puc Parar , un desafiament que encara li queden 23 dies i bastant camí per enda vant , però dies com aquest ja són un gran premi, el millor premi, gaudir de la natura amb els amics, estar al voltant d'una taula, preparar nous projectes, gaudir de postres casolans fets per la Sònia Cervià.  Somiar, idear, preparar reptes és genial i poder-los compartir

Com ve siguen tradició, ens agrada  celebrar l'arribada del nou any, amb una  remullada a les aigües de la badia de Sant Feliu de Guíxols. L'any passat vam ser més de 160 nedadors de totes les edats, aquest any volem superar els dos-cents. És una a ctivitat gratuïta. Si et vols divertir, fent una cosa original, amb amics, amb família, amb tots nosaltres, vine el dia 1 de gener a la una del migdia a la platja, a l'alçada de l’Ajuntament, ficat a l’aigua  i gaudeix d'aquesta experiència. No deixis que t'ho expliquin! Esdeveniment al Facebook . Entrades relacionades: 01/01/12 Primer bany de l'any 2012 a Sant Feliu de Guíxols 01/01/13 Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols 03/01/13 Sant Silvestre Ganxona i Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols a TV Costa Brava

Más de 400 nadadores se dieron cita, para celebrar la tercera edición de esta travesía solidaria a favor de La Marató de TV3. Se conto con la presencia mediática de Manu Guix y Angel Llàcer, que gravaron un gag, que se podrá ver durante el programa de La Marató de TV3 del día 16 de diciembre. Los recorridos previstos eran uno corto de 3.000 metros y uno largo de 4.700 metros, los dos dirección hacia Las Medes, debido a la mar de fondo acumulada por días de viento, se tuvieron que unificar los dos trayectos, en uno solo, de unos 3.000 metros, más paralelos a la costa. El agua se encontraba a unos 15ºC, menos en el interior del puerto, que rondaba los 12ºC, debido al estancamiento y a la lluvia caída en las jornadas anteriores. Se hicieron tres salidas, por nivel de natación, primero los inscritos en la corta, después los de la larga, acabando con los que necesitan menos tiempo para completar la travesía, de esta manera se sale escalonadamente,  con tranquilidad, se llega

L'endemà d'un repte, hi ha dues parts ben diferenciades la física i la mental. La física són els cruiximents, el dolor muscular, el cansament, res que no s'arregli amb un parell de dies de descans actiu, acostumo a recuperar de córrer o pedalar, amb nedar o fer caiac i al revés, sempre amb poca intensitat i poca estona, més que res per moure'm una mica, estirament suaus, durant tot el dia i alguna sessió amb el fisio, tampoc va gens malament. La jornada de descans total, el deixo a partir del tercer dia després de la prova, dia que aprofito per fer el màxim de desconnexió possible. La part mental és crucial, si no s'aconsegueix un objectiu, és fàcil analitzar que ha sortit malament, el que és més difícil és fer-ho quan ho hem aconseguit, d'això parlo a continuació. Sempre, hi ha detalls que podem millorar, material i equipament que hem dut de més o de menys, alimentació, estratègies que és poden ajustar millor, mil i un detalls, que podem modificar, c

Instant en que tota la fred i el cansament s'esvaeix. Moltes gràcies Mónica Campaña per la foto i Jorge Perez per la rebuda Estar sense nedar un mes i mig, per culpa d'una ensopegada , tornar-hi fa deu dies, aclimatar per nedar a pell amb només tres remullades d'uns vint minuts cadascuna, tirada més llarga de 1.000 metres, no són les condicions optimes per nedar més de tres mil metres amb l'aigua a 15ºC i mar moguda. Tenia mil i un dubtes, fins que no ha sortit el sol i s'ha fet de dia, no he decidit fer-ho sense neoprè. El recorregut ha estat d'una mica més de 3.000 m., s'ha hagut de modificar el trajecte original per l'estat de la mar. Entrada al mar, molt divertida, fer-ho amb un munt d'amics, sempre és sinònim de festa, a la que sortim de la protecció del port, hi ha onades altes, em costa molt mantenir el rumb, no aconsegueixo veure les boies, he de parar del tot en tres ocasions, em refredo, ho puc pagar molt car, però pitjor és fer un