UltraQuim

Aq uest bl og parla de repte s de llarga d istància , per mi donar sang ho és . Ser solida ri amb els altres és el repte més gran. Va ser tot un desafiament superar la meva aversió a l'agulla i començar amb ell a una nova relació, ja són uns quants an ys fent-ho assíduament   i espero poder seguir molt s i molts m és. Els que donem sang, ens sona molt familiar el contingut d'aquest vídeo. Resulta molt pràctic per explicar-li a algú que no ha donat mai, com de senzill és l'acte de la donar-ne. La realitzat l'Ester Casanovas. Vídeo

En el fons, no és més que això, el que sempre cerco, anar més enllà, del que està establert, de les barreres i fronteres que ens imposem,  més enllà de les petites victòries i de les grans derrotes. Tots en atrevim a opinar sobre la vida dels demés, uns amb més lleugeresa que d'altres, sembla que tothom, menys nosaltres mateixos, sàpiga el que hem de fer per ser feliços. Fa anys he aprés que l'únic que em fa feliç és allò que em fa bategar el cor amb força, que em fa saltar del llit molt d'hora un dia festiu i sense mandra un dia qualsevol, fa que no importi si fa fred o calor, que m'il·lumina la mirada tot i el cansament del dia dia, allò que dóna sentit a tot plegat. El que m'omple és perseguir les meves il·lusions, de vegades esbojarrades, però sempre molt mesurades i planificades. Quan explico una idea, una il·lusió, un projecte, un somni, en forma de repte, a una persona del meu voltant i que l'única resposta sigui l'indiferència, en forma de di...

En aquesta tercera edició de la Travessia No a la Fred, no he pogut nedar, no per ganes, sinó pels cinc punts que porto a l'esquena, ho he viscut des de fora, com mai ho havia fet, al damunt d'una embarcació de suport. He participat activament, primer fent una mica de coordinació dels caiacs que feien el seguiment de la travessia, que han fet que tot rutlles a la perfecció, juntament amb les dues embarcacions, la Creu Roja i la de Protecció Civil, en la que he estat fent fotos.  Sembla una ximpleria, portava dies donant voltes a com seria la millor manera de distribuir els caiacs, per a que fossin el màxim d'eficients i aportessin tota la seguretat possible, ha sortit rodó, sóc dels que penso que sempre ho puc fer millor, estic content d'haver aportat el meu granet de sorra perquè aquesta travessia surtis bé.  La gran feina l'han feta els voluntaris, els de les embarcacions, els caiaquistes, els de l'avituallament i sobretot, sobretot, la gran feina abans...

El dofí es va acostar als submarinistes per intentar alliberar-se d' una línia de pesca que tenia enganxada ju ntament amb un ham en la seva aleta pectoral esquerra, impresionant el grau de compenatració del dofí i el bussejador, deu ser que l'aigua retalla distància i apropa a animals de diferent especie. Noticía original a La Vanguardia   Entrada relacionada: 25/02/12 SOS dofins, sosdelfines.org

Per mi un re pte ha de complir bàsicament tres condicions per a considerar-lo com a tal: ha d'engr escar, ser dur i divertit a lhora. - M'ha d ' engrescar en si mateix, motivar , il·lusionar, m'ha de fer somiar despert, només de pensar-hi la meva ment ha de poder marxar d'on estigui per anar cap a l'escenari del repte, per dies que faltin ; m'ha d'emplenar la boca al parlar-ne. - Ha de ser prou dur perquè valgui realment la pena, he d'estar més aprop del fracàs que no d'aconseguir-lo, d'aquesta man era només de començar-lo ja em sento un guanyador, a línia de sortida he guanyat a les pors i als dubtes, sinó l'aconsegueixo no passa res, si ha estat prou dur, segur que he après un munt de coses. - M'he de divertir, sinó res tindria sentit, sentiré aquest dolç patir, que poca gent entén, també sentiré alegria desfermada, durant els reptes, hi ha moments que ric tot sol, nomes pel fet de sentir-me viu, intensament viu. Ara  p...

Imatge del lector de notícies El blob segueix avançant, sense oblidar mai que el més important és el contingut, també intento cuidar les formes per accedir-hi. He incorporat l'aplicació de NetworkedBlogs, em sembla d'allò més interessant, és un lector de noticies, per poder seguir els blocs preferits i notícies en un sol lloc, amb la possibilitat de compartir-ho a Facebook, Twitter o directament amb els amics, és pot accedir a través del compte de Facebook. Actualment hi ha més d'un milió de blocs registrats, tot i que amb el lector és poden seguir tots els blocs, estiguin registrats o no, d'aquesta manera no cal anar individualment a cada blog, amb l'avantatge de poder veure que llegeixen els nostres amics, cosa que d'altres lectors de noticies no permet. Per començar a fer servir l'aplicació només cal clicar on posa Segueix aquest blog,  a la columna dreta del bloc. 15/07/17 Aquesta lector de notícies, no funciona

Text publicat a Triatletas en Red: 35 nadadores y nadadoras han retado al invierno, 5 de ellod¡s a piel, sin neopreno, nadando 2.000 metros en un 27 de enero . La temperatura del mar se encontraba ligeramente debajo de los 13ºC, en un día frio, con un sol que se ido escondiendo tras las nubes a medida que avanzaba el día, aguas cristalinas y calmadas. 11 kayaks, embarcación de seguimiento de Protección Civil y embarcación de la Cruz Roja, con socorristas acuáticos, han aportado la seguridad que una prueba de estas características requiere. Salida pausada para una travesía no competitiva, con la determinación y la tranquilidad que hace falta para entrar en el agua fría. Las olas se han mostrado tranquilas gran parte del recorrido, con la excepción del paso entre rocas, El Freu, en que hace embudo y se dejaban notar, junto con una corriente en contra, que hacia ir a un ritmo un poco más lento nadando, a la vuelta se pasaban las rocas por fuera, disfrutando de la sensació...

Hi ha proves que marquen la diferència entre els que són valents i valentes per  donar una braçada endavant i els que només saben donar excuses. La Travessia No a la Fred, a més de ser una de les primeres de l'any, part del recorregut transcorre per un indret únic i ple de vida com El Freu, un espectacular pas entre roques, a Sant Feliu de Guíxols aquest diumenge es viurà tot un desafiament. La temperatura del mar, entre 13 i 14 graus, a molts els suposa una barrera, però nedar 2.000 metres i amb neoprè està a l'abast de tothom que realment s'ho proposi, l'única barrera és mental, cal superar el perjudici a l'aigua freda, per la meva experiència puc dir que només és això, un perjudici, que amb ganes ho podem aconseguir i divertir-nos tots plegats nedant a ple hivern. Serà la tercera edició d'una travessia no competitiva, en que tothom busca superar-se a si mateix, des del Club Aquàtic Xaloc, farem tot el possible, perquè gaudiu la nedada. Més informac...

Fa dies que em fan la pregunta de quin repte  preparo per aquest 2013, la veritat és que són uns quants. Dels que més m'agraden, dels que planifico, entreno i faig, que ja tinc, més o menys, en marxa, hi ha: - 400 km de bici, en dues etapes consecutives de 200 km cadascuna. - 10 hores nedant en piscina. - IronGuíxols, IronMan casolà (3,8 km nedar, 180 km bici, i 42,2 km córrer). - Repte combinat acompanyat, tres modalitats esportives i entre els dos en farem dues alhora. També hi ha les proves que organitzen amics, en les que tinc el plaer d'ajudar i de participar, però d'aquestes no em correspon a mi parlar-ne. No poden faltar les travessies d'aigües obertes, totes les que pugui, les que organitzen Marnaton, Neda el Món, Xswim Project i Radikal,  totes les nedades que pugi fer amb la meva família d'aigua, de curtes i de més llargues, a més de seguir nedant a pell a l'hivern i sempre que em sigui possible. Curses organitzades, que per poc que ...

Guanyar, sembla que sigui l'únic que importa a alguns, a qualsevol preu, costi el que costi, alguns com l'ara destronat Lance Armstrong La nostra societat només recorda el nom del que guanya, amb el temps ni tan sols en certem a dir els que l'acompanyaven en el podi, hem passat de la cultura de l'esforç a la cultura de competir. Sembla que només valgui la pena esforçar - nos en alguna cosa, si podem ser el millor, el guanyador i sembla que només ho podem aconseguir fent que perdin els altres, en una cursa, és quedar davant del grup que més o menys van al mateix ritme que un i a la vida és tenir més que el teu veí i amics. Quan explico el que faig, hi ha qui em pregunta per la posició que aconsegueixo en les proves esportives, quan els explico  que en algunes pots començar la llista pel final i hem poden trobar fàcilment, no entenen que hi segueixi anat si no guanyo res ni a ningú. Els costa d'entendre, que el meu rival sóc jo mateix, que guanyo al cansame...

A tot arreu hi ha de tot, el col·lectiu ciclista no està exclòs de descerebrats. Vaig en bici i sóc conductor de cotxe, com molts, faig uns 4.000 km/any pedalant i uns 40.000 km/any conduint, veig de tot, més del que voldria. Penso que els ciclistes som vulnerables i mereixem respecte a la carretera, també penso que el respecte comença per nosaltres mateixos. Hi ha una serie de comportaments que trobo temeraris: - No dur el casc, a l'estiu l'excusa és que fa calor i ara a l'hivern? Encara en segueixo veient, l'asfalt pot cremar la cara i el casc evitar un bon cop. - Saltar semàfors, aquesta actitud no és única de ciclistes, però som molt fràgils, com per passar per una cruïlla en que tenen preferència els altres, a ritme de pedal. - Anar fent esses, en vies urbanes de dos o més carrils, entre els cotxes amb el perill que no els vegin per l'angle mort del retrovisor. - No indicar el gir, com si la resta del trànsit fos adiví. ...

Hi ha estones curtes, que es recorden al llarg del temps, un d'aquests moments va ser l'entrevista que em va fer en Pau C. , pel seu treball de recerca, sobre la Importància de la ment en esports d’ultraresistència  Va ser un plaer, primer una caminada en família, fent part del camí ral de Campdevànol, per acabar entaulats i en la sobretaula, al costat de la llar de foc, donar resposta a les preguntes d'en Pau, les argumentacions són sinceres, vaig intentar ser el màxim de clar i concís sobre el penso, sense artificis de més ni de menys.  Val la pena llegir aquest treball, sobretot les entrevistes de cracks de l'esport com en Xavi Llobet, l'Albert Bosch, en Víctor del Corral, en Kilian Jornet, Miquel Sunyer i Elena Martínez, també hi podeu trobar la meva i una part molt interessant, sota el meu parer, són les conclusions que n'extreu.  Actualització 04/12/20 Malauradament, el treball no està disponible en la pàgina web, en que es trobava, n...

100 km pedalant, per començar a preparar-me per arribar a la barrera dels 400 km,  en dues etapes,  en solitari, espero poder-ho intentar aquesta primavera. L'any passat vaig superar en poc els 300 km, en dos dies consecutius, per mi va significar molt, un repte casolà  dels que cada dia m'agraden més, en solitari, al meu ritme, parant quan i a on el cos m'ho demanava. L'experiència va ser enriquidora, m'ho vaig passar molt bé fent tot el procés, planificar, entrenar i fer el repte. En el 2012, el recorregut va ser 2 etapes de la Volta Ciclista a Catalunya , circulars, però no vinculades entre si, aquest 2013, la intenció és fer un recorregut d'anada d'uns 200 km, dormir al punt final de la primera etapa i sortir d'allà fins a on vaig sortir el dia anterior, és a dir, circuit d'anada i tornada, amb els avantatges i inconvenients que comporta. Estic valorant varis trajectes i possibles dates, la determinació està c lara, mentre aniré pedalant, ...

Les persones grises, pensen que els altres també han de ser com ells, estar espantats pel que no coneixen, tenir por a fer alguna cosa diferent d'una vida gris, al rol social que els toca, sempre preocupats per fer el que creuen que han de fer i el que se n'espera, no el que volen, volen semblar que són allò que els altres volen d'ells, al final acaben siguen el que volen semblar, grisos. Fa temps vaig decidir deixar de semblar res, no aparentar cap rol, no ser com ningú espera, ser jo i prou, fent el que m'agrada, el que em demana el cos per ser feliç.  Prefereixo ser l'últim dels que fan el que volen, que el número 1 en deixar-me portar. Ara tinc 38 anys, he aprés que no cal amagar ni les emocions, ni les sensacions, admetre les debilitats i les pors, no fa menys fort. Les persones grises, sempre tenen por del futur, potser el meu pugui canviar radicalment o no, tal i fa, el futur no és un lloc per tenir-hi por, és un lloc per tenir-hi il·lusions. Pensen ...

Normalment m'agrada escriure les cròniques i les reflexions poc després de fer un repte, per tenir les impressions fresques, però el No Puc Parar, durant 100 dies m'ha emplenat de mil i una sensacions, emocions i vivències, però al acabar m'ha deixat una gran buidor, per això he volgut deixar distància per ser el màxim d'objectiu. Ha estat dur, molt dur i molt gratificant, més del que m'esperava, prou dur per deixar passar un bon temps abans de tornar a fer un repte d'aquest tipus i prou gratificant per preparar-ne un de més llarg i complicat pel 2014. Hi ha hagut moments de dubtes, pensant que no aconseguiria, que un dia al arribar cansat i fart de tot a casa, no sortiria a fer els 10 km, temors ximples, com ara i si un dia me'n descuido, pors físiques i si em poso malalt o tinc refredat fort o  problemes d'estómac. El dia més dur, va ser per un imprevist, una ensopegada, que em va fer trontollar el repte, el dia de la caiguda  camí del gimnàs,...

Text publicat a Triatletas en Red:   De manos de Ultraquim obtenemos la previa de una de las primeras travesías del año la “No a la fred” Domingo 27 de enero de 2013 Lugar: Sant Feliu de Guíxols Organizador: Club Aquàtic Xaloc Distancia: entre 1.500 y 2.000 metros. 10:00 Concentración nadadores y briefing presencial en la playa grande de Sant Feliu de Guíxols 11:00 Salida travesía Servicios: Kayaks y embarcaciones de soporte, guarda-ropa guarda-bicicletas y duchas en el pabellón municipal de La Corxera. Travesía no competitiva, el adversario será la temperatura del mar, que puede rondar entre los 12 y 13 grados, todo un desafío para los y las más valientes, que se verá recompensado con chocolate caliente a la llegada. El trayecto discurre paralelo y próximo a la costa permitiendo ver su fondo,  disfrutando de las formaciones rocosas, hasta llegar al Freu, paso entre rocas, si el estado del mar lo permite, se cruzará para disfrutar de un paraje con gran...

Degut al constant degoteig de ciclistes morts a la carretera, el projecte digital Triatletas en Red, juntament amb alguns Clubs de Triatló de Catalunya i la Challenge Barcelona, ha començat a perfilar una marxa reivindicativa per la seguretat del ciclista a la carretera. Segons avança la web la data serà el segon cap de setmana de febrer i el punt de partida serà Calella (El Maresme). La marxa discorrerà per part de la NII, per després fer un circuit per poblacions de l'interior emulant al del Half Challenge Barcelona-Maresme i completant aproximadament 90 km de marxa. No sóc un gran ciclista, però m'agrada rodar per carretera i per muntanya, en la meva pell pateixo l'incomprensió, la mala llet i el desconeixement de conductors, per sort també hi ha una gran part de persones que avancen correctament, però hem d'actuar cap a aquesta part que no tenen clar que a sobre de les dues rodes hi va una persona, que té família, amics, maldecaps i somnis, com qualsevol a...

Tinc un esvoranc, en sentit literal i en sentit figurat. Literal perquè el gra que tenia a l'espatlla, que m'ha molestat durant el mes de desembre i que va decidir explotar poc abans de la visita a l'especialista, ha donat pas a un esvoranc del diàmetre d'una avellana sense closca. Figurat, perquè no deixa de ser un contratemps cara als projectes que tinc ganes de fer aquest any, ni córrer, ni nedar, durant uns quants dies, unes poques setmanes, només és un retard, que aprofito per descansar, idear i planificar nous reptes. Ara toca seguir fent la cura diaria i anar passant dies, per sort no fa mal, només molesta.  La vida és un regal massa fugisser  com per queixar-me del que no puc fer, és millor gaudir del que el cos permet: caminar, pedalar i palejar. Entrada relacionada: 02/02/13 Esvoranc tapat

Quines ganes que tenia d'agafar la bici, feia masses dies que la tenia aparcada i aquests propers 12 mesos, farem molts quilòmetres junts. Que el primer recorregut de l'any sigui de Sant Feliu de Guíxols  a Tossa de Mar, no és casualitat, durant aquest 2013, Tossa serà punt de partida i de pas, per uns quants reptes, que ja es van perfilant i que aniré explicant quan sigui el moment, uns seran en solitari, altres acompanyats i algun serà en equip. Dia de reis, sembla que sigui primavera, pantaló curt al sol i màniga llarga a l'ombra, carretera tranquil·la i temperatura idònia per rodar. Per arribar a Tossa i assaborir un cafè en una terrassa i gaudir de l'ambient d'un dia de reis. Track

No tot és fer reptes a la vida, hi ha moments per gaudir de camins i corriols, sense pressa, amb família i amics. La Carme i el Pere , ens han preparat un dia molt especial, d'aquells que no n'esperes res en concret, però  ho trobes tot. Sortida de Solius, des de Can Llaurador, una pujadeta d'aquelles d'anar fent amb calma, per arribar al coll de l'escorpit, anar fins a gaudir de les vistes en el mirador de Tossa i baixar pel camí més recte cap a Canyet. A ritme tranquil, entre amics, les hores passen volant, entre rialles i anècdotes  entre mirar muntanyes i mar, entre pas i pas, entre l'un i l'altre el trajecte s'assaboreix a cada metre. El dia espaterrant amb sol a dojo, prop dels 20 graus de temperatura i el mar a 13'8ºC, un cop a la platja, el bany, ha estat inevitable, casi sense ni voler hem anat entrant a l'aigua. Ha estat tot esperant els reis, que hem tingut el millor regal, passar-ho d'allò més bé, veure la felicitat...

Estimats Reis Mags: Agrair tot el que m'heu dut durant aquest passat 2012, un munt de reptes aconseguits, moments de grans somriures compartits, estones de plorar en solitari, idees que han arribat a bon port i un grapat de somnis encara per fer realitat. No us vull demanar res que valgui diners, doncs si es pot comprar,  no val massa la pena, el material per aconseguir objectius, no és més que això, material, dur una marca o altre, no em treu la son. No us vull demanar èxit en els desafiaments que em marco, doncs el fracàs no em fa por, és part del joc, en el fons és el que sempre persegueixo, estar molt i molt aprop del fracàs. perquè just al costat hi ha la més dolça de les victòries. No em planyeu si fracasso un i un altre cop, no passa res per caure, ja em tornaré a aixecar, preocupeu-vos si deixo d'intentar-ho. No us vull demanar anar a grans proves amb molta gent, si cal ja me'n preparo de petites i en solitari, no em cal estar envoltat de molt...

Reportatge que emès a televisió Costa Brava, de la Sant Silvestre Ganxona, en que  es pot veure els metres finals del repte No Puc Parar i el Tothom a l'aigua, primer bany de l'any 2013 a Sant Feliu de Guíxols. Entrades relacionades: Proposta pel 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona Proposta pel 01/01/13 Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona 01/01/13 Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols

Hi ha sorpreses que fan molta il·lusió, el diumenge dia 30 de desembre, mentre estava fent la jornada número 99 del repte No Puc Parar, vaig rebre una trucada per fer una entrevista per l'imminent final. La meva principal preocupació, va ser que quan em truquessin per iniciar la conversa, estar en un lloc tranquil i poc sorollós, llei de murphy, em truquen i estic just davant d'una festa amb música a l'aire lliure, apreto el pas, sense córrer, per no parlar per la ràdio amb esbufecs, mentre vaig escoltant com em presenten, uff , em dóna entrada... estic en una ubicació magnifica. Estic a Calella, en el passeig, on hi he corregut en diverses ocasions proves de 6 hores i de 100 km, vistes al mar, en un dia preciós d'hivern, em sento a casa, com si estigues parlant amb un amic per telefon. Tot un orgull, que el programa via verda, hagi fet seguiment el meu repte, en tres entrevistes el dia 1, el 78 i en aquesta ocasió, el 99. L'entrevista la podeu escoltar e...

Cada any puja la participació en el primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols, aquest 2013, han estat 250 valents i valentes.  El dia no ha acompanyat gaire, el sol no ha volgut fer acte de presència i quan no hi ha sol, sempre tinc la sensació que l'aigua és més freda, del que realment està.  Sona el petard que dóna inici a la banyada i tots cap a l'aigua, es pot entrar i sortir de seguida o anar fins el Pare Noel inflable que fa de boia o l'avet de Nadal de plàstic, que està una mica més lluny.  Per la meva aclimatació a nedar al mar a l'hivern, hi entro còmode  està entre els 13 i els 14ºC, acompanyo als amics, faig quatre fotos i em trobo dues senyores, que neden amb tota tranquil·litat, m'expliquen que ho fan pràcticament cada dia, durant tot l'any, l'aclimatació funciona! a més, una d'elles  abans de nedar al mar de manera habitual, prenia un munt de medicaments i ara casi cap, l'aigua és vida.  A ...