UltraQuim

Sóc de poble, quan vaig a Barcelona, no paro d'escoltar   el brogit dels cotxes i una remor constant, hi ha  mil llocs on mirar, grans edificis emblemàtics que es veuen tot passejant pel carrer, hi ha  moltes oportunitats per descobrir quelcom nou a cada pas, tantes coses per veure que em saturen, molta gent a tot arreu, de tot tipus, moltes persones amb una història, que de ben segur és molt interessant. Un cop dins l'aigua tot canvia, ja no em sento forani, sóc a casa, en el silenci emmascarat pel so del mar dins les orelles, en la solitud acompanyada per un munt de nedaddictes, la gran ciutat es torna petita, en els segons en que tenia la vista fora, podia apreciar la façana litoral, disfrutant de grans obres de l'arquitectura com ara el Tibidabo que gelós mirava des del fons, la torre Agbar, el parc Fòrum, entre d'altres. Barcelona em va ensenyar la seva cara més amable, braçada a braçada, em va conquerir, d'ocasions per gaudir d'aquest privilegiat punt d

Text publicat a Triatletas en Red: De manos de nuestro colaborador Joaquim Verdalet, nos llega la crónica de la volta del Serrà 2012 130 participantes, en 65 equipos de dos, mientras uno nada, el otro lleva el kayak, compitiendo en diferentes categorías, individual, en que solo nadaba uno de los dos integrantes del equipo, en relevos mixtos y relevos por categorías de edad, sumando las dos edades de los competidores. Primero salida de los que llevan el kayak, que deben juntarse con el nadador pasado un paso entre rocas llamado El Freu, a unos 1.000 metros de la playa, de esta manera el grueso de nadadores puede pasar con tranquilidad,. La mar esta movida, con marejada y empujado con cortas rachas de tramontana, que invitan a pensar que será una prueba dura. Son 7.000 metros en un circuito de ida y vuelta por el mismo lugar, pasada la Punta de Garbí, la mar se vuelve más tranquila, los equipos van haciendo relevos, cada uno según su estrategia, unos según tiempo, otros s

Una sort poder comptar amb la col·laboració de Safesport id, en el repte no puc parar. Safesport id és una polsera de silicona hipoalèrgenica, resistent a l'aigua, en que hi va una placa d'acer inoxidable, gravada a làser on hi podem posar l'informació més essencial en cas d'emergència, nom, al·lèrgies, malalties, medicació, posar-hi un o varis telèfons amb qui contactar o el que creiem més convenient. La polsera no porta airbag en cas d'accident, ni em curarà si em faig mal, ni em tornaré menys patós, el que si em permet és anar més tranquil pel món, sobretot perquè si passa quelcom, la gent que es preocupa per mi, serà més fàcil de localitzar. La subministren amb 5 mides diferents, per triar la que  s'adapti al nostre canell, podem triar entre cinc colors, perquè sigui del nostre gust. És un element de seguretat passiu, tot i que duc en el mòbil, un numero gravat amb Aa, davant, que vol dir "avisar a" , doncs entra dins el protocol d'act

Compartir els reptes amb els amics, és el que hi dóna sentit,  fer la Volta del Serrà d'enguany amb en Joan Cutrina, ha estat una autentica satisfacció i molta diversió, a continuació podeu llegir el seu punt de vista de la prova: I VAREM RECOLLIR ELS PREMIS SENSE PUJAR AL PODI De bon matí a les 5,45h comença la meva participació a la 12 Volta al Serrà. Al cel d’estels brillants a l’aparcament de “ La Peçallarga ” és com sempre espaterrant! un espectacle de la natura fins i tot el venc com una activitat de Turisme Rural. Si la gent arriba al vespre i em demana que podem fer? Jo els contesto.. només aixequeu el cap i mireu el cel. Surto d’hora perquè arribar just m’estressa moltíssim i aquesta cursa és nova per mi. Com sempre amb els nervis a flor de pell i la meva cantimplora d’aigua fresca que m’encruspeixo durant la jornada. A la carretera gairebé no em trobo a ningú escolto música xula i em relaxo. Arribo a St. Feliu molt d´hora i puc aparcar “gratis” en una

Poder comptar amb l'ajuda de la marca de roba esportiva, que porto habitualment per córrer i caminar, en el repte no puc parar, és un privilegi.  Durant el repte, tindré el patrocini de Hoko, empresa 100% nacional, disseny i producció a Mataró, en aquest temps en que les empreses marxen amb l'excusa de ser més competitives, és moment d'apostar per les empreses que fan país. Hoko, és una paraula japonesa que significa camí, d'aquí el seu eslògan: mentre hi hagi un camí, hi haurà algú qui el recorri.  Al capdavant de Hoko, hi ha en Joaquin León, amb una llarga carrera en el món tèxtil i moltes curses a les seves cames, d'ell neixen les idees, controla tots els processos i en fa el control de qualitat més exigent, fent-les servir per córrer, per comprovar-ne fins l'últim detall. Tenen una gamma de productes tècnicament molt avançats, a un preu assequible, prova d'això és que cada dia és veuen en més i més competicions, sobretot en muntanya i en llar

Text publicat a Triatletas en Red: El Club Natació Cargol y el  Patronat Municipal de l’Esport de L’Escala, junto con los voluntarios, lo volvieron a conseguir. Llegaron en esta edición a la cifra de  400 inscritos. El agua a 26 grados y una previsión de tramontana que no sé cumplió, permitieron disfrutar un día de pleno verano. Con 272 nadadores en la travesia larga, a los que con puntualidad británica, subieron a sendas embarcaciones, en la playa de las Barques, para ir hasta el punto de inicio de la travesía, la playa de Riells dando una espectacular salida. Un mar encalmado permite disfrutar al máximo de las praderías de posidonia, de las formaciones del fondo, de la gran variedad de bancos de peces, que se iban encontrando por el camino, junto con alguna medusa despistada. La buena señalización con boyas grandes y rojas, permiten llevar una muy buena orientación, sin muchas complicaciones, costeando por la parte del casco antiguo de la población, con mucho público q

Foto d'en Jorge Pérez La Volta del Serrà, més que una prova de natació de 7.000 metres a relleus, ara un neda i l'altre en el caiac, és un joc de nens. Per pati tenim el mar, per joguets un caiac, per joc nedar, per companys, un munt de nens més, que juguem uns contra els altres a veure qui arriba abans. Com bons infants, ens enrabiem, enfadem, però acabem de la mà. La mar és fa estimar, quan ens deixa veure el que té dins i ens connecta amb el nostre més autèntic jo, a estones ens ha fet la guitza, cap al final, amb més de 5.000 metes nedats, estava juganera i tenia ganes de venir en contra, perquè no anéssim endavant, en el fons no volia que la deixessin sola, perquè s'estava divertint com tots nosaltres. En el ara nedo jo, no tu, va jo, molta estratègia, cadascú la seva, totes diferents, totes vàlides, per ser els més ràpids en tornar de nou al punt de sortida, en els caiacs, hi dúiem l'avituallament, nosaltres canviàvem cada 15 minuts, que passaven volant

Hi ha travessies a les que tinc una especial estimació, sens dubte L'Escala està entre les meves predilectes. Perquè l'organització és impecable, uns voluntaris entregats, el recorregut preciós des de l'inici fins el final, un paisatge marí 100% Costa Brava, perquè la diversió comença només pujar a l'embarcació que ens porta fins a la sortida, arribant a la platja on saltem de la barca i fem un 200 metres que van bé per escalfar i prendre el pols a la travessia. Cada any es superant, en aquesta edició hem estat uns 400 nedadors, els que l'hem pogut gaudir, vinguts d'arreu, amb un munt de cares conegudes i amics retrobats. La meva travessia nedant, en temps no deu haver estat de les millors, però tampoc em penso molestar a comprovar-ho, el temps que he estat dins la mar, l'he assaborit segon a segon, nedant per sobre la posidònia i les formacions rocalloses, que amaguen petis tresors, en forma de banc de peixos, amb alguna medusa despistada que passa

Normativa del repte No puc parar: - Són 10 km al dia durant 100 dies consecutius, el repte comença el 23 de setembre del 2012 i acaba el 31 de desembre del 2012. - Els 10 km, s'han fer entre les 00:00:00 i les 23:59:59 hores del dia en curs, a peu, corrent i/o caminat. - Si faig una caminada, cursa o triatló, la distància feta a peu queda validada, si no arriba als 10 km, en el transcurs del mateix dia, he de fer la part restant, si en faig més de 10 km, no s'acumulen pel dia posterior. - Gravaré el recorregut amb el gps, amb l'excepció de curses oficials o esdeveniments esportius, en que ja està establerta la distància i hi ha classificació. - Si per alguna causa atmosfèrica o de salut, no ho puc fer a l'aire lliure, serà al gimnàs, faré una foto al marcador de la cinta de córrer. - Tinc molt present el que és realment important a la vida, si per causa major, el meu entorn afectiu em necessita, em reservo el dret de posposar un dia, al dia següent, perq

Córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 100 dies consecutius, així de fàcil d'explicar. Algú pot pensar que podria fer 100 km X 10 dies, ja que m'agrada l'ultrafons, però aquest no és un repte de llarga distància, és un repte de continuïtat, de perseverança, de tossuderia, de deixar a la mandra asseguda en el sofà, de robar hores a la son, de trobar cada dia, una estona, en el meu cas, entre 1 i 2 hores, segons corri i/o camini. En una lectura ràpida del repte, pot semblar fàcil, molta gent ho fa casi cada dia, el córrer una horeta, la gràcia és que no serà casi, serà cada dia! encara que faci fred o calor, estigui cansat, m'aixequi aviat pel matí o vagi a dormir tard, estigui refredat o estigui desanimat, hi hagi imprevistos o vagi tot rodat. No només faré això durant 100 dies, no deixaré els meus entrenaments a la piscina, ni les sortides de bici, ni les travessies, ni de fer algun triatló, ni de navegar amb el caiac, ni tan sols les curses de llarga distància, tam

Text publicat a Triatletas en Red: De manos de nuestro colaborador Joaquim Verdalet, nos llega la crónica de la Travessia Sant Feliu de Guíxols Día esplendido para disfrutar de nadar en el mar, temperatura exterior superior a los 30 grados, el agua alrededor de los 24 grados, escaso viento y sin apenas oleaje. Condiciones óptimas, para que 367 nadadores tomaran la salida desde el mar, a pocos metros de la playa de Cala Jonca, con 1.100 metros por delante, a las 10:30 se dio el inicio, formándose un grupo de cabeza bastante estirado, en el tramo que transcurre al lado del espigón del puerto, este mismo servía de referencia, para llevar el rumbo correcto, giro un poco abierto, por las rocas que allí se encuentran para afrontar el tramo final. El grupo de cabeza se parte, con un primer grupo con un rumbo un poco más abierto y un segundo grupo directo al arco de llegada, brazada a brazada van recortando distancia, aunque no consiguen adelantarse, si se aproximan, con sprint

Text publicat a Triatletas en Red: De manos de nuestro colaborador Joaquim Verdalet, nos viene la previa de la volta del Serrà 2012 Domingo 26 de agosto de 2012 Lugar: Sant Feliu de Guíxols Organizador: Club Aquàtic Xaloc Distancias. 7.000 metros, en equipos de 2 personas, 1 nadando y la otra en el kayak. 08:00 Concentración de los equipos, en la playa principal de Sant Feliu, a la altura del ayuntamiento. 09:00 Inicio de la prueba Servicios: Kayak facilitado por la organización o posibilidad de llevar kayak propio, embarcaciones de soporte, guardarropía,  premios por categorías. La prueba consiste en un recorrido de ida y vuelta desde la playa grande de Sant Feliu de Guíxols, hasta la Punta d’en Bosch, donde hay una embarcación de la organización fondeada, a la que hay que dar la vuelta, para regresar a la playa grande, un total de 7.000 metros, todo ello por equipos de dos personas, en que mientras una nada, la otra persona le indica la dirección desde el kayak, pudi

Viure i veure la travessia des de fora, permet observar, veient com hi ha qui ve a fer a buscar un resultat, qui ve a competir, qui ve simplement a gaudir fent-la, qui l'afronta com un repte, per alguns és una distància curta, per altres és la més llarga que hauran nedat al mar. El tram de la natació, el visc des de dins, guiant els primers, que volen per l'aigua, anant a encaminar a algun en el rumb correcte, estan molt atent, si algú presenta símptomes de fatiga o desorientació, això no ho he fet sol, hi havia un munt d'embarcacions que ajudaven, però només jo tenia el privilegi, no buscat, de ser l'únic que ho feia arran de mar, des del caiac. Potser perquè sóc un esportista del grup cuer, arribant l'últim en més d'una ocasió, m'agrada compartir metres amb els que van cap al final, els que arriben darrers, però per davant de tota la gent que no s'atreveix a fer-ho, els que han guanyat la batalla al sofà, un matí mandrós de diumenge, a més, acos

6 hores nedant en una piscina de 25 metres, la quantitat de coses que passen en un espai tant reduït. Ho he fet en 5 blocs, amb quatre parades, per menjar, anar al servei i fer estiraments, que m'han ocupat un total de 29 minuts, la resta he estat dins la piscina. A part dels primers 500 m. d'escalfament, el plantejament és com si fes una travessia de llarga distància, crol intentant aguantar la braçada per lliscar al màxim, amb una batuda de cames adequada. Primera tirada de 4.000 m.,  en 1h 32', al carril del costat hi ha el Sergi, m'acompanya durant els meus primers 5.000 m., m'ajuda a sentir-me com en un entrenament normal, aquest és el tram més fàcil. Segon bloc, 4.000 m. més en 1h 33', ja començo a notar el cansament. A l'equador del repte, duc més de 7.000 metres, ni en les millor previsions.  2.000 m. més, ja no paro a beure cada 1.000 m. com en la primera tanda, ni cada 700 m. com en la segona, ara és cada 500 m., em fa falta aquesta petita pau

El repte fa temps que em ronda pel cap, quina distància sóc capaç de nedar en 6 hores a la piscina on habitualment entreno, de 25 metres.  Si tot va bé, faré unes 5 parades per sortir a menjar i demés necessitats al vestuari, a més de les moltes micro-parades per beure, que puc fer des de dins la piscina. El repte, el faré dintre del normal funcionament de la piscina, que vol dir, que si cal, hauré de compartir carril, tot i que dubto molt que hi hagi gaire gent. Només tinc un objectiu, bé, dos, acabar el màxim de sencer i superar la distància més llarga que he fet en piscina en solitari, 8.000 metres, tot i que he fet dos vegades 10.000 metres, en el 100X100 organitzat pel Club Aquàtic Xaloc, a veure si puc superar els dos registres. Bàsicament serà nedant a crol, menys els primers 500 d'escalfament combinats amb esquena i braça, uns quants llargs seran amb pullbuoy, per aprofitar a treballar una mica la tècnica de braços que falta em fa, en cap moment ni aletes, ni suro, fe

 Text publicat a Triatletas en Red: Sábado 25 de agosto de 2012 Lugar: L’Escala Organizador: Club Natació El Cargol Distancias: La Travessa, 2.200 metros. La Cargolada, 600 metros. 08:45 a 10:00 Recogida del chip, en la playa de las barcas, para los que hacen la Travessa. 10:00 Traslado de los participantes de la Travessa, en barco, hacia playa de Riells, donde se efectuará la salida. 10:00 a 11:00 Recogida del chip, en la playa de las barcas, para los que hacen la Cargolada. 10:30 Salida de la Travessa, en la playa de Riells. 11:30 Salida de la Cargolada, en la playa de las barcas. Servicios: Kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, cronometraje con chip, premios por categorías. 1 euro de la inscripción va destinado a   ayudar a la familia de Marc Huertas, un niño de tres años afectado de una grave enfermedad. Posibilidad de inscripciones presenciales, en función de los nadadores apuntados. La Travessa (2.200 metros) Embarcar para ir hacia la salida, nos hace v

Una de les grans alegries de tenir un bloc, és que reps tota mena de comentaris i de consultes, sobre temàtiques molts diferents, que moltes vegades acaben siguen un escrit en el bloc, sempre contesto totes les qüestions, en moltes ocasions amb menys rapidesa del que m'agradaria, però algú que es pren la molèstia en escriure un mail o fer-ho via missatge al facebook o via tuit, no és mereix menys que una resposta el màxim d'acurada, encara que es faci esperar. Fa uns 3 mesos em va escriure en Guillem, que volia fer la seva primera prova en aigües obertes de 1.500 metres, el 29 de juliol a la travessia de les Illes Medes - L'Estartit, no és que la fes gràcies a mi, el que l'ha entrenat i l'ha nedat és ell, penso que he sigut un petit cop a l'espatlla, dels que fa anar endavant. La meva més sincera enhorabona i endavant, sempre endavant. Li vaig demanar que quan ho fes m'ho expliques i amb el seu consentiment, aquí podeu llegir la seva crònica: Fa dues

L'agost és per divertir-se al mar, en això el Club Aquàtic Xaloc, fa anys que crea escola, amb la Volta del Serrà. Travessia de 7.000 metres que es fa per parelles, mentre un neda, l'altre li fa l'acompanyament amb el caiac, fent tants canvis com es vulgui, aquí l'estrategia de cada quan fer el relleu és important. El recorregut, passa en el tram inicial i final, doncs és d'anada i tornada pel mateix lloc, pel que espero sigui ben aviat una realitat, la reserva marina de Port Salvi, té un fons marí d'elevat interès ecològic, tant per les formacions rocalloses i coves submarines, com per les praderies de posidònies, un indret fantàstic, que fa anys han descobert els amants al buseig i els aficonats a l'snorkel. En les dues participacions anteriors hi he participat amb neoprè, en aquesta edició toca fer-ho a pell. Amb l'única pretensió de gaudir del mar i l'objectiu de passar-ho d'alló més bé, formo equip amb en Joan Cutrina, donarem que parlar

Al fer la sessió de reeducació postural que faig assíduament, cada un, màxim dos mesos, segons la programació de reptes que hi ha per endavant i la feina del dia a dia, des fa més de tres anys, faig una mirada enrere i m'adono del molt que he guanyat amb aquesta tècnica, dels beneficis que m'aporta. Una de les proves que la reeducació postural funciona i va bé pel propi cos, és que mica en mica, sessió rere sessió, els cos va integrant la postura correcta en els hàbits diaris, l’escoliosi va perdent la batalla. Millorant la manera de seure, posant el seient del cotxe més recte, caminant més correctament, sobretot  sent-ne  conscient. En l'àmbit esportiu és on més ho vaig notant, al anar corrent i sense ni pensar posar l'esquena recta, duc una posició més correcta en la bicicleta, nedant un xic més bé, en el caiac s'agreix anar recte, per l'efectivitat de la palada i pel rendiment, tot plegat a copia d'exercicis i de continuïtat, vaig guanyant en higie

Normalment no acostumo a anar a travessies com aquesta de 900 metres, no perquè hi tingui res en contra, al contrari, sinó perquè hi ha tantes coses a fer que s'ha de triar, però hi havia forat a l'agenda i no està massa lluny de casa, així que som-hi. A la que falta una escassa mitja hora per començar la travessia, hi ha una cua impressionant a les inscripcions, han fet record de participació, 325 nedadors, dels 6 als 79 anys. Tanta gent, amb aquesta distància, amb aquest recorregut, practicament en línia recta, em fa patir. Sortida i sense pensar-m'ho massa a l'aigua, és un gran escuma, del moviment dels nedadors que tinc per davant es veu tot blanc i dins la mar no distingeixo res, nedo tan ràpid com puc i mirant cada sis braçades per veure on estan els altres nedadors, cop per aquí, peu per allà, braçades que es troben, puntades que es donen. Al cap de menys de cinc minuts, veig una medusa a molt poca distància, amb tanta barrumera, tinc por de no veure la seg

Que fem, durant l'onada de calor, els que quan hi ha onada de fred siberià i neu , sortim a caminar de nit, doncs anar a córrer al migdia a uns 35ºC.  Sortida des de l'Alberg de la ruta de ferro, de Sant Joan les Abadesses, tot seguint la ruta d'enllaç amb el carril bici d'Olot, els primers 8 km, són de pujada en asfalt, inici al voltant de les 2 del migdia, la calor es fa sentir, però aquí està la gràcia, fer un entrenament en condicions dures, per preparar-nos cara un proper repte que farem junts, la Carme, el Pere i el que escriu.  Un cop comença el tram de terra, ja comencem a trotar, més que no pas caminar, com hem fet fins ara, és una pista ample i pedregosa, anem fent, fins que arribem a un punt, en que em despisto, el cartell no està al trencant com esperava i al haver-hi maquinaria forestal en la pista secundaria, ha semblava que fos la principal, res que no puguem solucionar.  Seguim corrent, falta molt poc per arribar a Sant Pere Despuig, la remor d

Nedar dintre les aigües del golf de Roses, té un encant especial, en aquesta travessia, podem nedar en el litoral de L'Escala, des de la platja de Riells fins a la platja de les Barques. Són 2.200 metres, però la diversió comença molt abans, al retrobar els companys de braçades tot recollint el xip, que ens donarà el temps final, segueix mentre ens porten en vaixell fins a la sortida, al saltar a l'aigua des de l'embarcació, que sempre em fa una mica de cosa, però és d'allò més divertit i un cop ho he fet hi tornaria vint vegades. Espero disfrutar d'aquesta travessia, en que participo per tercera vegada, és indiferent el temps que vaig fer a les anteriors, si vaig més ràpid o més lent, m'importa més aprofitar cada minut, gaudint del mar i de nedar. Aprofitant la possiblitat de fer també la Cargolada, la seva variant més curta, 600 metres, dos travessies en una. És la quarta edició, per mi la tercera, perquè la primera va ser una travessia social, que van fer

Text publicat a Triatletas en Red: De manos de nuestro colaborador Joaquim Verdalet, nos viene la previa de la previa Travessia Sant Feliu de Guíxols Domingo 19 de agosto de 2012 Lugar: Sant Feliu de Guíxols Organizador: Club Aquàtic Xaloc Distancias. Larga: travessia del port, 1.100 metros Mini: travessia popular, 400 metros. 08:00 a 09:30 Recogida del dorsal  e inscripciones presenciales, en la playa principal de Sant Feliu, a la altura del ayuntamiento. 10:00 Salida travesía larga, en Cala Jonca, detrás del nuevo Club Nàutic. 12:00 Salida travesía mini, en la playa grande, al lado de la antigua discoteca Palm Beach. Servicios: Kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, cronometraje con chip, premios por categorías en la travesía larga. Travesía al port, larga, 1.100 metros. Clásica travesía en aguas abiertas, que va por su edición número 39, competitiva y cronometrada con chip, abierta a federados y no federados a partir de los 14 años. Tiene inició en Cala Jonc

Hi ha un instant en que tot canvia, per començar a créixer, no en alçada, ni en edat, sinó a nivell interior, no saps quan, ni a on, ni el motiu que fa que passi tot plegat. El meu moment va ser un mati de divendres d'agost, concretament el 08/08/03, avui fa 9 anys. Em vaig llevar amb la mandra del descans de l'estiu, aquella que no vol deixar el llit, però la calor casi t'hi obliga. Se'm va ocórrer anar a la platja, a una caleta, de les que no tenen casi sorra, de les que són pedrots grans, que et pots estirar del tot en només un, de les que conserven la riquesa del fons marí i tenen l'essència de la Costa Brava. Al entrar al mar, per primer vegada sense banyador, a més d'alliberar el cos i gaudir de les sensacions de l'aigua salada, em va servir per expandir la ment. Al sortir de l'aigua,  vaig prendre una de les decisions més encertades de la meva vida, canviar tot el que no m'agradava de mi, pas a pas, sense deixar de ser jo, només volen créix

En res ja hi tornarem a ser, a la travessia nedant de Sant Feliu de Guíxols.  Dos recorreguts, el clàssic, en el que serà la seva edició número 39, la travessia al port de 1.100 metres, sortint de Cala Jonca i arribant a la platja gran, juntament amb la seva versió mini, que es celebra per segona vegada, de 400 metres, amb sortida des de la platja situada enfront de l'antiga discoteca Palm Beach.  Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any, la veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi sóc, perquè  faig suport fent el guiatge amb el caiac.  Tot i això, espero aquesta prova amb candeletes, doncs al ser part de la gran família de nedadors d'aigües obertes, poder veure un munt de companys de braçades sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens h

El caiac de travessia, tancat, de 5,20 metres de llarg, permet fer llargues distàncies, amb comoditat, amb bones prestacions per navegar,  amb mar  plana o moguda, permet dur un munt de material dins seu, sense que es mulli, com ara menjar i roba. Fer una escapada de cap de setmana dóna l'oportunitat de gaudir de l'estimada Costa Brava, al meu ritme, disfrutar del meus raconets i sempre descobrir-ne algun de nou, aprofitant per fer-ho palada a palada  parant a menjar, llegir, descansar i nedar. Surto de Sant Feliu de Guíxols i enfilo direcció Palamós, pel recte, fins a fer parada a la Platja del Castell, una de les poques platges verges de Catalunya, d'aquí segueixo fins a un refugi de pescadors, situat entre Llafranc i Tamariu, en el  Cap de Begur comença a bufar amb ganes, juntament amb onades que a estones em fan anar on elles volen, em refugio a la platja de Sa Tuna, el vent segueix un parell d'hores més, tal i com deia la predicció, m'acosto fins a l'