UltraQuim

En aquesta travessia, nedar era només l'excusa, per acompanyar als valents que inicien el repte de nedar de Mataró fins a Mallorca, a relleus, sense parar. Estic com a voluntari de Neda el Món, mentre comencem el muntatge, hores abans de l'inici, arriben els protagonistes, el nerviosisme es present a l'ambient, nervis pels que els ve al damunt i impaciència per començar, els quatre saluden i parlen amb tothom, que els desitja ànims i encoratgen per aquesta gesta. Ells són presents, però la seva mirada està a l'aigua i el seu pensament està fent braçades, mentre el seu cor ja batega amb força. La majoria de converses giren al voltant del repte, les dels nedadors, dels familiars i dels molts amics que han vingut a la sortida,  arriba la colla Castellera dels Capgrossos de Mataró i fan un castell, acompanyat per la seva banda de música, quina millor manera d'acomiadar els valents, que fent un castell, símbol d'unió, d'esforç, de superació i de treball en equ

 Text publicat a Triatletas en Red: Crónica de la Travesía “Nedem pels horitzons” que organiza Neda el Món,  por nuestro colaborador, Joaquim Verdalet. El ambiente, más que de una travesía, era de una fiesta, todos los que estábamos no era solo por la travesía en si, sino para desear suerte a los amigos que iniciaban su aventura, compartiendo unos metros con ellos. Ayudando con nuestro apoyo moral y también económico, pues los beneficios de la travesía, al igual que  la venta de camisetas, son para contribuir a sufragar gastos de la aventura de Horitzons d’Aigua. Antes de empezar, la colla castellera els Capgrossos de Mataró, nos obsequio con un castillo y música en directo, que hacía notar que era un acontecimiento especial. El equipo de Neda el Món, se ocupa de la logística, Marc, coordinando la operativa, Olivia organizando a los voluntarios, mientras Mónica inmortaliza la travesía con su cámara, Jorge hace la animación y dinamiza el acontecimiento. Salta el primer na

Text publicat a Triatletas en Red: Este primer artículo de nuestro nuevo colaborador , Joaquim Verdalet, nos desvela la previa de la Travesía “Nedem pels horitzons” que organiza Neda el Món.  Quim es conocido en las redes por su pasión por la natación y el mar de la que ya hemos hecho acopio en nuestra web en artículos anteriores. Ahora ULTRAQUIM, nos honra con su colaboración directa como redactor . Distancia: 2.000 metros Organizador: Neda el Món Lugar: Puerto de Mataró Domingo 29 de julio de 2012 12:30 hora de concentración, recogida de material e inscripciones presenciales 13:00 animación en tierra con la colla castellera els Capgrossos de Mataró 14:00 hora de salida Travesía en aguas abiertas, inicio en el puerto de Mataró, llegada a la playa de Mataró. Servicios: Kayaks de soporte y embarcación medicalizada, como principales medidas de seguridad en el mar, con servicio de guardarropía en tierra y aparcamiento gratuito para todos los inscritos. Previsión del mar:

Poder aportar el meu granet de sorra, en un projecte tant engrescador, com és Triatletas en Red, és una oportunitat que no es pot deixar escapar. Alhora és una gran responsabilitat, estar a l'alçada, saber transmetre, al igual que en el bloc, la meva obsessió és comunicar, fer-me entendre i sobretot dir alguna cosa que pugui ser minimament interessant. La meva col·laboració, serà parlant sobre travessies de natació, amb un escrit previ, explicant que hi podrem trobar, les característiques, sense que sigui  un copia/enganxa de la web de l'organitzador i una crònica a posterior, explicant amb tota l'objectivitat que em sigui possible, com a esdevingut la travessia, des d'un punt de vista tècnic, la part més subjectiva, les vivències, les sensacions i les emocions, les seguiré compartint en el bloc. D'aquesta manera, hi haurà escrits diferenciats entre la web de Triatletas en Red i el bloc d'Ultraquim, hauré de dedicar-hi una mica més de temps, però trobo que du

Pertànyer a un equip, no només és entrenar i competir per obtenir bons resultats, no només és ajudar a realitzar proves esportives organitzades pel nostre club, pertànyer al Club Aquàtic Xaloc, també és estar en el xiringuito de la festa major de Sant Feliu de Guíxols. Segur que a alguns dels que hi anirem, ens fa una mica de mandra, com és el meu cas, se  m'acut mil i una maneres de passar el temps fent d'altres coses,  però això no impedirà gaudir i divertir-me mentre treballo pel nostre club.   M'agradaria que ens vingueu a veure, la vostra consumició serà una bona manera de recolzar un club petit, dels que no parem el món, perquè no sortim a la televisió en horari de màxima audiència xutant una pilota, però que en els últims tres anys, la secció de monoaleta han aconseguit ser dos vegades campions d'Espanya i una subcampions, en que la secció de triatló, competeix a primera, en que som un munt persones que s'esforcen per superar-se dia a dia, mitjançant l&#

Gràcies als que us connecteu assíduament i als que feu una visita ocasional, tots junts deixeu el testimoni en el comptador de visites, que ja ha superat les 38.000. Gràcies als que feu el vostre comentari en un escrit, en qualsevol de les 527 entrades del blog. Gràcies als 41 membres seguidors del blog. Gràcies als 271 que esteu a la pàgina del  facebook , pels m'agrada, pels comentaris i per compartir-ho. Gràcies als 96  del twitter , per piular i retuitejar. Gràcies als 15 a google+ , l'aposta més nova i en la que seguiré treballant. Gràcies als 53 lectors via canal de notícies/rss . Moltes gràcies de tot cor, a tots i cadascú de vosaltres, per llegir les vivències i les inquietuds, que aquest mitjà em permet compartir, vosaltres doneu els ànims necessaris per anar endavant, sempre endavant!!!

El que al principi semblava una relació impossible, s'ha acabat convertint en una veritable historia d'amor.  Sentir el lliscar incansable de l'asfalt sota les rodes, com el paisatge canvia a cada moment, com les pujades que sembla que mai acaben, al final no són més que una part de la diversió, notar com cada dia, les baixades van una miqueta millor, com apreto les dents en alguna recta, com el vent és un company de viatge, que sempre ve en el moment més inoportú i sempre de cara, només canvia de direcció quan faig el camí de tornada, per tornar-lo a tenir de cara.  És realment hipnòtic, perquè estàs concentrat en el tram que toca afrontar, amb el cor disparat de pulsacions i alhora ets lluny de tot i de tothom, només importa la propera pedalada, la següent corba, és el moment en que bicicleta i jo, som un.  Si que té una part negativa, que com més quilòmetres faig a ritme de pedal, més en vull fer, la majoria de vegades que surto a fer una tiradeta curta, acabo f

Estar a la línia de sortida, d'una prova de llarga distància, ja es haver guanyat a la mandra, a la por del desconegut, haver superat els comentaris desmotivadors, anar cap a la incertesa deixant enrere la zona de confort en la que vivim. Arribar-hi és tot una odissea, un camí ple obstacles, trobar hores per entrenar, no sempre és fàcil, quan arriben les tirades llargues, encara es complica una mica més, difícil combinació entre vida laboral i familiar, els costos socials tenen el seu preu i el material que fem servir també, trobar l'element que ens sigui còmode, és un procés feixuc i difícil, que sembla que mai arribi del tot a bon port.  En aquest moment et sents en família, hi ha amics i companys, els que no coneixem però parlarem al llarg de la prova, els que et sona la seva cara d'altres aventures, persones molt diferents, units per una mateixa passió. Mentre arriba el tret de sortida, ja es pot diferenciar els forts dels dèbils, no perquè vagin a fer-ho més o men

Hi ha instants en que s'escriu la Història, un d'aquests grans moments, serà l'inici del repte, anomenat horitzons d'aigua, del que formen part en Víctor Marín, Pere Dalmau, Ferran Sans i Bernat Moragas que sortiran, aquest 29 de juliol, del Port de Mataró per arribar nedant per relleus fins al Port d'Alcúdia (Mallorca), 222 quilòmetres, que esperen fer en un temps aproximat de 70 hores, sense parar. Un cop ho aconsegueixin, serà el primer cop que s'hagi unit nedant Barcelona amb les Balears, segons la normativa de la Federació Internacional de Natació.  L'equip de Horitzons d'aigua, no només porten mesos d'entrenaments, de preparació física i mental, sinó també amb la part més feixuga la de muntar tot l'operatiu i buscar el finançament corresponent. En la travessia Neda pels Horitzons, podrem compartir els primers 1.000 metres de la seva gesta, per retornar fent 1.000 metres a la platja, és una manera d'oferir suport moral i també econ

En ocasió de l'edició d'una revista per part del Club Pagaia, en motiu l'organització de la Copa Pagaia dintre el marc de la lliga Mare Nostrum de Caiac de Mar, varen proposar a Neda el Món d'escriure un article sobre l'estreta relació entre nedador i caiaquista, que he  tingut l'honor i el plaer d'escriure. El podeu llegir a continuació. Un projecte com el de Neda el Món, on l’objecte principal és organitzar travessies de llarga distància en aigües obertes i no competitives, en espais naturals, de manera sostenible, nedant pel plaer de nedar i integrant persones amb diferents capacitats i nivells, no seria possible sense l'estreta implicació dels caiaquistes del Club Pagaia. És un orgull però, sobretot, molt tranquilitzador per Neda el Món poder comptar amb l'experiència dels palistes del Pagaia. Són fundamentals. Fonamentals abans de començar la travessia, pel seu gran coneixement de l'entorn marí i pel seu punt de vista prop

Track Àlbum de fotos Entrades relacionades: Proposta pel 14 i 15/07/12 Isostar Desert Marathon 24/06/12 Entrenament/aclimatació Isostar Desert Marathon 07/07/12 Entrenament per l'Isostar Desert Marathon arran de mar 13/07/12 Isostar Desert Marathon. Pròleg   14/07/12 Isostar Desert Marathon. Crònica

Toca fer una petita parada, no per cap lesió, ni per cap circumstància que no sigui la pròpia voluntat. No és més que una de les dues parades o baixades de ritme que faig a l'any, la primera sempre és als voltants de gener i la segona a l'estiu. Després de mesos, fent llarga distància, entrenant i fent reptes de diversos tipus, toca donar descans al cos i deixar-me endur per l'estiu, la mar, la platja i  els amics, no vol dir que no faci esport, simplement que ho faré sense cap planificació, segons em vingui de gust,  tinc moltes ganes d'aigua, de nedar, nedar i nedar, fer travessies pel simple fet de gaudir la mar en bona companyia, tinc ganes d'agafar el caiac i anar als raconets de Costa Brava que tant m'agraden, tinc ganes de pedalar per agafar gana i parar a esmorzar, tinc ganes de caminar o córrer una estona tot xerrant, tinc ganes de fer-ho tot i de poder no fer res de res. Tot plegat serà fins a principis d'agost, aprofito que treballo, perquè

La calor és  suportable, per l'aire que circula, que alhora t'ajuda a deshidratar-te amb més facilitat,  no es nota la suor, tot i que la roba va quedant blanca per les sals minerals i en el moment que no bufa o estic parat, noto com el sol  crema la pell. A la sortida estic estranyament tranquil, porto els deures fets. La meva estratègia, és córrer el que pugui, per passar els primers temps de tall amb marge suficient,  corrent en el pla i a les baixades, caminant a les pujades i si duc 15' corrent, em poso a caminar, mínim 10' abans de tornar-hi. Només començar, em despisto, al anar per pista, no busco senyals, penso que ja hi seran a les bifurcacions, però no, és camp a través, com molts trams de la cursa. Fins al km 25, vaig acompanyat d'un o altre, a partir d'aquí comença la meva part en solitari, per anar al meu ritme, adaptant-me a com em vaig sentint, aprofito al màxim les hores de dia, al fosquejar arribo al quart control, km 53, sopo i a seguir, amb

És difícil mantenir el cap fred, abans d'una prova com aquesta. Tinc molta il·lusió en fer aquesta cursa, m'atrauen les condicions climàtiques extremes de calor i de fred. De fred puc dir que he estat caminant a -7ºC , que se'm va congelar l'aigua de la camelbak, que he nedat a pell a 13,5ºC , tot i que m'agradaria baixar encara més el termòmetre, de calor espero poder explicar d'aquí uns dies l'aventura que en breu començarà.  La distància la conec, en terreny planer també, amb el cop de calor som vells amics, la deshidratació em va saludar fa un parell de mesos, he entrenat amb calor, tinc l'estrategia clara, he intentat aclimatar al màxim, dintre les meves possibilitats, ara només queda acabar de preparar tot el material, anar-hi i esperar amb impaciència i mil dubtes, el moment de la sortida.  Aquest moment en que totes les respostes del món no importen, en que les preguntes deixen d'existir, en que els motius donen igual, en que el cor ba

Arribada a la costa de Califòrnia Miquel Suñer ha aconseguit la Triple Corona, casi res, per aconseguir-ho s'ha de nedar: el Canal de la Manxa des d'Anglaterra a França, 33 km, Manhattan Island Marathon Swim, que consisteix en donar la volta a l'illa de Mahnattan, 55 km i en canal de Catalina  Los Angeles a l'Illa de Catalina, 35 km. Les tres proves nedant a pell, banyador, gorro i ulleres, amb condicions realment complicades. El grau de dificultat d'aquesta gesta és molt alt, és el nedador número 53 en aconseguir-ho, només puc que donar-li la meva més sincera enhorabona, perseguir un somni és genial, fer realitat una il·lusió com aquesta, en forma de repte esportiu, ha de ser el més, moltes felicitats Miquel. Noticia al Diari de Girona Web: Miquel Suñer Facebook: Nedar sense parar

Foto de grup, gràcies a Mónica Campaña Foto d'Eduard Marquès: http://mardamunt.blogspot.com.es/ Moments abans de nedar, em sento estrany, duc el neoprè, tot i que m'agrada nedar a pell, no és per temperatura, ni per meduses. Sóc conscient de les meves limitacions tècniques i de l'estat de la mar, prefereixo estar al mar pensant en que ho podia  fer sense, que no estar-hi i trobar-lo a faltar. La sortida s'enredereix uns 30 minuts, decisió molt encertada, és el temps necessari, perquè el vent deixi de bufar amb tanta intensitat i ens permeti a tots gaudir de la costa Merenda, durant l'espera trobades amb els amics nedaddictes i amb els amics  palistes del Pagaia, compartim impressions i riures. Hi ha nervis i emoció en l'ambient, la travessia no és massa llarga, de Cervera a Portbou, 3.300 metres, l'estat de la mar, hi donarà un toc de dificultat. Al poc d'entrar a l'aigua, les onades, ja demostren el seu caràcter, estan juganeres, les

Aprofitant que l'estada a Cervera, he anat a Llançà, per tornar fins a Portbou, resseguint més o menys el GR92, 25 km, en 5 hores, ràpid no és pot dir que hagi anat, ni en tenia cap intenció, volia condicions de cursa, calor, material, alimentació i hidratació. Tirada semi llarga amb calor, inici a les 13:30, final a les 18:37, amb prop de 2.000 metres de desnivell acumulat, posant en pràctica l'estratègia del dia de la cursa, anar trotant, ara córrer suau, ara caminar, per fer-ho més real la motxilla, havia estat tot al matí al cotxe, l'aigua estava que s'evaporava, les barretes una mica desfetes i els gels calents, que és tal i com estaran el dia de la cursa, tot calent i mig fos. La cursa en si, serà planera del tot, aquí el factor pujada, ha servit per augmentar la temperatura corporal i simular millor les condicions extremes de calor, tot i que no s'acosten ni de lluny al que em trobaré als Monegros, però és el que tenia a l'abast per entrenar. És

Un petit gran luxe, tot fent de voluntari en la Transfrontera, a més de viure la travessia des de dintre amb l'intensitat que això implica, ha estat fer el test de la prova. Fem la transfronterera, però al revés, anem de Portbou a Cervera, perquè la previsió de direcció del vent i de les onades, és just al revés de com serà la travessia però amb intensitat semblant, és la manera més fidedigna de tenir impressions que seran de gran ajut pel dia de la prova i per poder explicar al nedadors, el que es poden trobar. Al mar hi ha tota la cúpula de Neda el Món, en Marc, gerent, en Jorge, assessor tècnic, en Toni, responsable operacions mar i en Marc, responsable operacions terra, en Jean i jo que tenim de la sort d'acompanyar-los. Tots en posem el neoprè, per inciativa pròpia, tot i que tenim ganes de nedar sense, la seguretat està per sobre de tot, no per temperatura, sinó per condicions de la mar, està moguda i el vent no para de bufar, duem embarcació de suport durant tot el re

L'atleta sud-africà Oscar Pistorius, que corre amb pròtesis, té les dues cames amputades des dels 11 mesos d'edat, podrà participar als Jocs Olímpics de Londres en la seva prova, els 400 metres llisos i  també en l'equip de relleus de 4x400 metres. Un cas de constància, d'actitud i de voluntat, en diferents entrevistes explica la frase que li deia la seva mare Sheila, ja desapareguda,  per encoratjar-lo:  El perdedor no és qui arriba l'últim en una carrera , sinó qui  es  senta   i es limita a mirar.  Més informació: Oscar Pistorius

Reportatge emès a Televisió Costa Brava, de la Marnaton Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols 2012. Entrada relacionada: 30/06/12 Marnaton Tossa  de Mar - Sant Feliu de Guíxols, des del caiac

La travessia són  4.500 metres, amb sortida a Sant Llorenç i arribada a Darnius, la concentració és en el punt final, ens porten en cotxe, fins a l'inici del camí de terra on ens ha de recollir un 4X4, per dur-nos pista avall, ha de fer molts viatges, part del grup decidim anar caminant tot xerrant, es per fer una foto, uns amb el neoprè a mig posar, d'altres amb banyador i camiseta, tot caminant amb xancletes per una pista forestal. Arribem a la riba del pantà, en aquest indret que sembla perdut, t'adones de tot el que has trobat,   estic amb en Jorge Pérez, bon amic, nedaddicte apassionat, que em va parlar d'aquest indret,   hi ha l'Eli i família, amiga nedadora  assídua a lliscar damunt l'aigua, amb en Carles, que mentre coincidíem en un sopar el dia abans, em va dir que vindria, la Clara, que vaig tenir l'orgull d'acompanyar mentre li feia suport amb el caiac en la travessia de Les Formigues , en Joan, fa dues setmanes estava de volunta