UltraQuim

Hi ha ocasions en que no les tinc totes i penso que el que vull intentar em supera, el cor vol fer-ho i el cap li diu que no aconseguirà. Penso que per molt que hagi fet, cada vegada és diferent i només importa l'aquí i l'ara. Tot repte és una lluita interna, en que el principal enemic és un mateix, els dubtes i les pors, cal no escoltar-las gaire, per avançar en la direcció correcta, endavant, sempre endavant. Anar acompanyat amb en Lluís Tuneu, amic i company en molts reptes d'ultrafons, fa que sigui més divertit. La sortida la fem des de l'estació de Ripoll, a les 8 del matí. Duem les motxilles amb tot carregat, material i un munt de menjar. Arribem a l'inici la Ruta del ferro i del carbó, per deixar-la per enfilar el coll de Santigosa i anar fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal, no és el camí més ràpid, ni curt, ni amb el millor ferm, si el més bonic, amb molts racons per descobrir, un tram encisador. La nit ens atrapa poc abans d'entrar a Sant Feliu d...

140 km +/-, a peu per cobrir la distància de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols, fent el recorregut per les vies verdes. Aquest repte no el faré sol, m'hi acompanyarà un bon amic i company de molts reptes de llarga distància, en Lluís Tuneu. Ho farem caminant, feina tindré a seguir el seu ritme! La logística és simple, sortirem de Ripoll, al voltant de les 8 del matí, per aprofitar el màxim les hores amb llum de dia, amb menjar a la motxilla, per quan s'acabi comprar-ne més, tenint en compte que al vespre, haurem de carregar per tota la nit. D'aigua en trobarem a cada poble i ciutat que passem. No tindrem cap suport durant el camí. Més simple impossible. El recorregut el conec molt bé, les vies verdes les tinc bastant apamades, sobretot des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. aquest fet és bo i és dolent, se el que m'espera. El ferm és molt pla, el pas no canvia, fet que carrega la musculatura i trinxa, literalment, els peus. Calculo que hi estarem entre 28 i 3...

Surto de treballar i cap a canviar-me de roba, entre que és divendres i que en res estaré fent el que m'agrada, em sento  eufòric. Trobada amb l'Andreu, a l'estació d'autobusos de Girona, on iniciem el repte. Entre que és  tram urbà, voreres i  semàfors, decidim que fins que no arribem a la via verda, anirem caminant, ens servirà d'escalfament. Es trepitjar terra i comencem a córrer, fa molta humitat. L'objectiu és haver d'encendre el frontal a Cassà de la Selva, al km 15 i ens ve quadrat, aprofitem per fer la primera parada d'avituallament, menjant el que duem cadascú a la motxilla. La nit és tranquil·la, podem veure una lluna preciosa, que en dos dies serà plena, alhora els núvols de pluja ens van seguint, tenim ben present les prediccions que donen pluja per aquestes hores. Parada a Llagostera, al voltant d'una font, per reomplir bidons i estómac. Els núvols ens han tapat la lluna, la xafogor ens fa anar molls tota l'estona. Al quilòmetre ...

Arriba el segon tram del repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu. És el més curt i alhora el més senzill logísticament. Seran uns 42 quilòmetres, aniré a buscar fer mínim els 42.195 metres que té una marató. El recorregut és des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. La logística és simple, com que treballo a Girona ciutat i visc a Sant Feliu de Guíxols, aniré a treballar amb bus i un cop acabi, berenar, canvi de roba i al voltant de les 19 hores a córrer, amb l'última claror del dia i majoritàriament amb la llum del frontal i la tranquil·litat de la nit. El punt de sortida serà proper a l'estació d'autobusos de Girona i l'arribada a la de Sant Feliu de Guíxols, doncs el bus no deixa de ser el substitut del carrilet que circulava per la via verda on correré. Aquest tram el faré acompanyat de l'amic i company d'aventures de llarga distància, Andreu Just. La logística alimentaria, anirà tota carregada a la motxilla que durem a l'esquena, proveint d'aigua a le...

Inicio el repte, quinze hores i mitja després de llevar-me i treballar com un divendres qualsevol, són les 22:39. Durant la nit, fa una xafogor asfixiant, tot està humit, el camí el comparteixo amb cargols, llimacs i alguna granota. Al poc de començar, ja m'adono que no les tinc totes, en la solitud, un pensament crida en el silenci de la nit, diu que no aconseguiré, que avui no és el meu dia, que per molta il·lusió que em faci, el millor és girar cua i intentar-ho un altre dia. Vaig trotant, l'estratègia és córrer en els trams de terra i caminar on hi ha la superfície dura, per minimitzar l'impacte en les articulacions. Segueixo la pauta alimentaria, menjant entrepans, plàtans i fruits secs. Vaig més lent del previst, em trobo físicament bé, he hagut d'adaptar el ritme a la xafogor, porto des d'Olot xop, entre suor i humitat. De bon matí, tinc una treva, corro còmode de Bescanó a Quart, l'extrema humitat ha marxat i la calor encara no s'ha imposat, és co...

Inicio un petit projecte, de tres etapes, en forma de repte. Fer les vies verdes de Girona a peu: 1 etapa) 2 vies verdes Olot - Sant Feliu de Guíxols, 100 km. 2 etapa) 1 via verda Girona - Sant Feliu de Guíxols, 42 km. 3 etapa) 3 vies verdes Ripoll - Sant Feliu de Guíxols, 140 km. L'ordre és per motius d'agenda. La logística és simple, agafo l'autobús o autobusos per anar fins a la ciutat on tingui el punt d'origen  i des d'allà torno corrent, caminant i/o arrastrant-me. L'alimentació serà entre el que dugui al damunt i el que pari menjar pel camí als establiments que hi ha a voltant de les vies verdes, en la part de nit, si que hauré de ser autosuficient, per l'aigua no he de patir hi ha un munt de fonts pel camí. Ho faré corrent, trotant i caminat, en funció del pes que dugui al damunt i el cansament acumulat. Tot i que m'agradaria, no vol dir que ho aconsegueixi al primer intent, en llarga distància tot es pot torçar en un instant, si cal ho ...