UltraQuim

Tres-cents dies fa del fatídic moment, en què un conductor begut, em va encalçar en un semàfor en el qual jo estava parat, perquè estava vermell. En números són prop de deu mesos, 162 sessions de rehabilitació assistides per un equip de fisioterapeutes, 49 visites amb diferents especialistes de la salut i 24 proves mèdiques. Mentiria si digués que no n'estic fart. Tot i això intento agafar-m'ho amb filosofia i aprofitar el que puc fer, oblidant el que deixo de fer. Prefereixo gaudir de caminar una mica, que lamentar-me per no poder córrer. La gran pregunta és quant em queda encara. Ningú en sap la resposta amb certesa. Ningú té la resposta, tot i que no em canso de plantejar-la. L'únic segur és que falten tres-cents dies menys, per estar recuperat. Per la meva part, faig tot el que possible per millorar. Dedico totes les hores que són necessàries, per  a la recuperació. Assistint al centre de rehabilitació, fent electroestimulació a casa, exercicis, caminar i a

Quan vaig sortir de l'hospital, la doctora em va dir que les costelles trencades són per sempre. Que al llarg de la meva vida, en major o menor mesura sentiria dolor en aquesta zona del cos, sobretot notaria els canvis de temps. Vaig pensar que no n'hi havia per tant, i que a la que estiguessin soldades les onze costelles que es varen esmicolar, ja estaria. Ara nou mesos i mig després, no puc fer més que donar-li la raó! Els canvis de temps són horribles! No sé si és per la humitat o la pluja o pels canvis de pressió atmosfèrica, el que si sé és que fa mal. Que s'inicia abans d'un dia gris, quan encara és una jornada radiant, hores o un dia o dos dies abans, i que no acaba quan marxa el mal temps, sinó que es queda unes hores, un dia o un parell de dies més. Un dolor suportable, però que a còpia d'hores i de dies es torna de mal portar. Em fa canviar l'humor i disminuir la concentració en el que faig. Els metges diuen que com a molt puc prendre més analgèsics, t