UltraQuim

Trentena edició d'aquesta cursa, que és diu aviat. Li tinc un especial carinyo, a aquesta prova. El 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu, i juntament amb la gran estima que tinc als qui la munten, fa que per mi sigui molt especial. Enguany, igual que en les tres edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Degut a la lesió que tinc al turmell, no sé el que hi podré fer. Si arribaré per a poder intentar els 100 km, o m'hauré de conformar en menys quilò...

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient les cares...

A la línia de sortida, som una quinzena, cares, la majoria conegudes, en el món de la llarga distància en ruta, som sempre una mica els mateixos, és una modalitat molt dura, física, per fer sempre el pas molt igual i mentalment, per passar, una i una altre vegada pel mateix indret. El circuit són 2,5 km d'anada i tornada desfent camí, fins completar les vint voltes necessàries, a Calella, al costat de la mar. El vent de garbí va pujant la seva intensitat, castigant molt l'anada, fent que tot plegat sigui encara un xic més dur. Comptem amb l'avituallament propi i el que ens han dut la Nuri i en Joan, precursors d'aquesta trobada, no conec persones més apassionades per l'ultrafons que ells dos. Físicament, m'he sentit bé, més enllà del genoll, que com sempre em fa una mica la guitza. Em notava fort, sense ànim de semblar prepotent, he de dir, que mentalment, ha anat molt, però que molt bé, no es que no hagi tingut cap estona dolenta, fent honor a la veritat he ...

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 31 de 100 km. Enguany, igual que en les dues edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Arribaré a la línia de sortida, amb moltes ganes de córrer, sobretot perquè enguany, no ho he fet massa i tenir ganes, ja és un gran que. Físicament, tot i que els dos primers mesos del 2019, he hagut ...

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer. Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill. En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just a...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva novena participació, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient ...

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 28 de 100 km . Enguany, igual que en l'anterior edició, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. La fa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. No arribaré en un gran punt de forma, per diferents problemes, un refredat fort que em va deixar mocs a l'orella, m'ha fet passar sis setmanes amb una otitis que aconseguia despertar-me de matinada i fer-me veure les estrelles durant el dia, juntame...

En els últims mesos en prou feines he anat a córrer en mitja dotzena d'ocasions i com a molt tirades d'una hora, per una molèstia al piramidal i ara em trobo a línia de sortida d'aquestes sis hores, amb mil dubtes i una sola certesa, córrer fins que el cos digui prou. És un quilòmetre i mig de passeig de mar, amunt i avall, fent tres quilòmetres a cada volta, surto amb més neguits que expectatives, els primers minuts les sensacions son dolentes penso en posar-me a caminar, després penso en  intentar córrer ni que sigui la primera volta, de la primera volta passo a pensar en la primera hora, tot i que hi ha bons amics corrent, em poso auriculars i m'aïllo del mon, no vull forçar gens el ritme i vaig pràcticament sol tota la prova. El passeig es va omplint de gent, fa un sol preciós, un vent que m'acarona i una mar que m'omple els sentits, sense ni adornar-me'n estic a la mitja marató i encara corro, estic sorprès, em sento de fabula, feliç per estar fent e...

Diuen que quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva vuitena participació, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient le...

A la línia de sortida dels 100 km de Calella, som vuit participants i els incombustibles Nuri i Joan, que tot i que aquest no era una prova organtizada, sinó una trobada d'amics en autosuficièn cia , han estat al peu del canó fins al final . Les primeres hores, són de bon fer, la temperatura es agradable i el cos està descansat. A la que arriba el migdia, començo a patir, la calor, em destrossa, tot i que no en fa molta, he passat les últimes setmanes aclimatant la fred per una prova de natació en aigües gèlides i el cos ho nota. Em sento com si anés a càmera lenta i el quilòmetres no passen. Durant aquest baixón, en Tato, m'espera i m'acompanya una bona estona, moltes gràcies! Als 50 km, em premio, parant-me a dinar els macarrons que la mare em fa per aquestes ocasions, em revifen i torno a mb ganes . Alterno caminar el tram que tinc el vent de garbí de cara i corro quan el tinc d'esquena. Els quilòmetres que van del 60 al 80, són els més durs mentalment, no tinc...

Setena participació en aquesta gran prova. Li tinc especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km i no hi ha millor ocasió per inten tar el repte número 25 de 100 km, que fer-ho de nou a Calella. Enguany, serà un xic més difícil, l'organització davant la manca de pressupost i els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit no fer-la, decisió que entenc perfectament. Alhora hem aconseguit que en facin convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. Si l'any passat varem participar 23, aquest no compto que siguem ni la meitat. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. No arribo en un gran punt de forma, des de l'1 de gener d'aq uest 2017 , entre caminar i córrer duc només 250 km, alhora vaig una mica ...

Foto de Francesc Flotats Per setena vegada participo en aquesta prova que és tant senzilla d'explicar com difícil de realitzar. Es tracta de córrer 6 hores en un circuit d'un quilometre i mig d'anada i el mateix de tornada, un circuit de tres quilòmetres, fent tanta distància com es pugui. No sé si he fet millor o pitjor marca que altres anys, no em penso molestar a mirar-ho, el que m'importa són les sensacions que he viscut. He tingut un xic de fred durant uns minuts, en els dos petits ruixats que han caigut, també  calor per la humitat que hi havia. He patit molèsties al genoll, que m'han fet caminar, alhora, les molèsties, han fet que les estones que podia córrer les  visqués intensament. He gaudit de córrer unes quantes voltes acompanyat de l'amic Pere i he disfrutat d'anar-me creuant amb els companys de cursa. Per mi l'encant de la cursa és aquest, compartir. Compartir passió per córrer llarga distància, ja amb els organitzadors, la Nuri i en ...

Quan vas a una prova per primer cop, ho fas per la novetat, la segona vegada ja és per millorar el registre i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva setena participació, en aquesta prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull.  M'agrada perquè és a Calella, prou aprop de casa, només 55 km per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i tornada pel mateix tram, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant, amb mercat d'antiguitats inclòs. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i la...

En poques ocasions he pensat tantes vegades en abandonar. Ha estat duríssim. El primers quilòmetres em sento bé, a partir del 25, ja noto la falta entrenament i tot de dolors que no paren de dir-me a crits, que avui no és el meu dia i que al sofà de casa hi falta gent. Vaig corrent com bonament puc. Al quilòmetre 35, tinc una gran sorpresa, han vingut uns amics a veure'm, la Meritxell i el company de fatigues Andreu. Fem uns 25 km junts, corrent l'anada i caminant la tornada que hi ha vent en contra i el desgast no em val la pena, parlem del nostre proper repte en comú, l' Ultra Trail Emmona , que és la prioritat de les properes set setmanes, tot i anar amb acompanyat,  no deixo de pensar en abandonar, penso que si més no haurà estat un entrenament de qualitat. Fa calor i un vent que enganya, m'hidrato amb beguda isotònica cada 2,5 km i entremig paro a una font, no tinc problemes però arribo a fer una mica més de 40 km, sense parar per anar al lavabo, jo que sóc de p...

A menys de 12 hores d'intentar fer de nou els 100 km de Calella, l'incertesa la tinc a flor de pell. En la foto que acompanya aquest escrit, hi ha les sessions i els quilòmetres que he acumulat en cada disciplina des de principis d'any, en la pàgina Km's acumulats hi ha tot el que fet des del 2010. Es pot observar com aquest any, he anat a córrer en 10 ocasions sumant poc més de 76 km  i em plantejo estar a la sortida d'una prova de 100 km. Caminar, he caminat 8 dies fent uns 194 km, que tampoc em salvaran del desastre. El motiu d'haver entrenat poc, no és que tingui menys hores que altres anys, ni cap lesió, bàsicament és falta de ganes, sobretot és pel desgast de fer el #El2015NoPucParar , repte que consistia en fer 10 km a peu, cada dia del 365, va ser un repte que vaig aconseguir no sense lluitar molt i molt, em va dur grans alegries i al mateix temps grans desil·lusions, creia que trobaria la motivació en el fet de participar en curses de llarga distànc...

Divertint-me tot corrent Sisena participació en aquesta cursa, que és tant dura que val la pena, val la pena per gaudir-la corrent i per, tot i ser poquets, el gran ambient que si respira. Quan vaig començar a córrer, ja tenia vista aquesta prova. Any rere any hi anava fent el seguiment, des de la distància, de qui pensava que mai seria capaç de fer aquest quilometratge. A més fent 20 voltes, en un circuit d'anada i tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. Creia que les persones que ho feien eren diferents,  d'un físic molt i molt preparat i una fortalesa mental envejable. Amb el pas dels anys, havent viscut unes quantes aventures i desventures, sóc una d'aquestes persones,  tant normal i tant especial com qualsevol altre, amb maldecaps, virtuts i defectes. Entrenant el que puc i tant bé com el l'agenda del complicat dia a dia em permet. Tenint la ment clara a estones i emboirada de tant en tant. He vist, que a...

  Quan tot el que pot anar bé, va millor. Vaig a la cursa sense més pretensió que passar-ho bé, fent el que m'agrada, córrer. Ni he entrenat especificadament per la prova, més enllà dels 10 km diaris del repte #El2015NoPucParar , no he fet res més a peu, ni tampoc em vull fondre , que en 13 dies, participo a les 24 hores d'atletisme en pista i cal guardar ganes de córrer. Som pocs i ben avinguts, prop d'una trentena, la majoria habituals a aquest tipus de cursa. La prova consisteix en córrer, en un passeig 1,5 km d'anada i tornar pel mateix lloc, tantes vegades com puguem en les 6 hores que dura. L'ambient és relaxat i molt bo, abans de començar la competitivitat es deixa per durant la cursa, abans i després, som companys de passió i d'aventures. Vaig corrent i em trobo bé, molt bé. Només petites molèsties als peus i als genolls, derivades de fer repetitivament el mateix pas, el recorregut és pla, pla, res fora del normal. Ens anem saludant, animant i comenta...

Foto gentilesa de Francesc Flotats Córrer 100 km, per vegades que ho hagi fet, sempre és un repte. No sé quan, però sé del cert que tocaré amb els dits el cel i a estones baixaré en el més profund dels inferns. Aquesta ocasió no n'ha estat una excepció. Nomes arribar, hi ha l'alegria de veure de nou, a la família de llarga distància. Som pocs, però ben avinguts, amb ganes de canya i diversió, som rivals, competim uns contra els altres, sense oblidar el més important, la passió que ens uneix i ens fa retrobar cursa rere cursa. Prenem la sortida 16 participants. Surto ràpid, vull apretar molt al principi, per la mala predicció de vent de llevant que entrarà al migdia i ens farà la guitza. Passo els primers 30 en unes 3 hores, em sento feliç i molt motivat. Prenc una mala decisió, paro a menjar i em senta fatal, com si m'acabes de posar una totxana a l'estómac, merda! Amb lo entrenat que tinc el menjar i seguir, però aquest cop no ha sortit bé. Paciència, passo una ho...

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores. Al principi de córrer, ara fa uns 8 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes i superdones, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs. Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància. Sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat. Aquesta serà la meva cinquena participac...