UltraQuim

Gran ambient, dia radiant, bona mar i un centenar de participants, a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pels amics del club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID. Amb tanta gent, vells coneguts i nous per conèixer. sempre és més fàcil i divertit, entrar dins l'aigua. Sóc una de les set persones, que neden a pell. Em proposo a fer la distància de 2.500 metres. No duc ni 100 metres, trobo una medusa, una pelagia noctiluca. Decideixo seguir, encara no arribo als 500 metres, que en trobo dues més, són petites, de mal veure. En aquest punt, dubto entre seguir o continuar, al sortir de la badia de la platja de La Fosca, tinc l'esperança de no trobar-ne. Gaudeixo de nedar, en un indret amb encantat i ple de vida, dins i fora de l'aigua. Fins al punt de gir, a Cala S'Alguer, no en trobo ni una més. No em puc treure del cap que he de tornar a entrar, per on si n'he trobat. L'aigua a 15'7C, ...

L'agost és per divertir-se al mar, en això el Club Aquàtic Xaloc, fa anys que crea escola, amb la Volta del Serrà. Que enguany celebra l'edició número tretze. Travessia de 7.000 metres que es fa en equip de dos, mentre un neda, l'altre li fa l'acompanyament amb el caiac, fent tants canvis com es vulgui, aquí l'estratègia de cada quan fer el relleu és important. Com novetat recent, es pot fer també amb una planxa de paddle-surf, en comptes de caiac. El recorregut no deixa indiferent, la sortida és des de la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, creuant pel Freu, pas entre roques amb molt d'encant, segueix passant per l'illot de S'Adolitx, Cala Vigatà, Les Penyes i el gir, està ubicat a la Punta d'en Bosch, desfent les braçades per tornar al punt de sortida. En aquesta prova, hi he participat en quatre ocasions, en que m'ho vaig passar molt bé. Amb ganes de repetir, des fa uns anys estic a l'altre costat, dins l'organització per int...

En res ja hi tornarem a ser, un any més, a la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Una travessia per gaudir, nedant i seguint la costa més rocallosa dels voltants de Sant Feliu, un recorregut molt encant i de gran bellesa. Amb dues opcions: Travessia Sant Feliu  de 1.100 metres i una versió més curta, la Travessia de l'Espigó de 450. Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any. La veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi soc, perquè faig suport amb el caiac i preparant altres temes organitzatius. El recorregut el conec de sobres, el faig sovint, nedant i corrent al costat de la mar que tant m'apassiona. Espero aquesta prova amb candeletes, poder veure un munt de companys de braçades, sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens hi veie...

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop. És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida. Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu. El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres. El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. S...

Gran ambient, dia de ple sol, bona mar i una setantena de persones per gaudir nedant a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pel club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID. Tots els factors per a passar-ho bé hi eren, amics, coneguts i gent per conèixer. Però va ser entrar a l'aigua i al cap de pocs metres trobar-me la primera medusa, una pelagia noctiluca. A la que duia 250 metres, en vaig veure un total de 8, de la mateixa espècie, que són molt urticants, l'última la que va fer que gires, era a l'alçada dels ulls, no és que no es veiessin i es poguessin esquivar, doncs l'aigua era ben transparent, és per la meva sensibilitat a les picades, per la mala reacció que em provoquen al cos. Vaig girar cua, a contracor, doncs tenia moltes ganes de nedar i l'entorn era ideal, alhora molt content per saber dir prou i evitar mals majors, per prescripció facultativa, si tinc una carícia de medusa, em...

Tristament content, d'haver estat en aquesta nedada a favor de la llibertat dels presos polítics. Content per compartir-ho amb part de la família d'aigua, de gaudir d'un dia radiant i estar on més m'agrada estar, dins la mar, sentint la sal a la pell. Trist, molt trist, al adonar-me'n que fa just un any, estava aquí mateix, pel mateix motiu i no puc evitar pensar en tot el que he viscut, el que he fet, el somnis que he perseguit, el moments compartits amb amics i éssers estimats i els dies que he vist passar. Mentre penso en aquest últim any, soc conscient que els presos polítics, no han viscut aquest any en llibertat, que no han tingut opció de gaudir de la immensitat de la mar, d'estar al mig d'un bosc o en una taula envoltat dels qui un estima. Tot plegat em fa sentir trist molt trist. No vull tornar l'any que ve a reivindicar la llibertat dels empresonats injustament, vull que estiguin lliures i puguin gaudir intensament cada moment. Escrit rela...

Escrit relacionat: 11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

Tinc sensacions contradictòries d'aquesta trobada. Per una banda content. Content per compartir una estona, amb una part de la gran família d'aigües obertes; per poder expressar, fent el que m'agrada, el que sento vers l'injustícia de que hi hagin presos polítics; content per nedar a l'estany de Banyoles, un lloc que tot i que no hi nedo sovint, sempre que ho faig surto amb ganes de més. Alhora trist, molt trist. No puc dir que sigui amic del Raül Romeva, si puc explicar que compartim la passió per les aigües obertes i que, en aquest context, hem parlat en més d'una ocasió. Justament les aigües obertes, son sinònim de llibertat, ens sentim lliures al poder gaudir d'un medi que tot i que no és el nostre, ens fa bategar el cor ràpid i ens dona sensacions que costen de descriure amb paraules. Escrit relacionat: Proposta pel 06/10/18 Braçades per la llibertat

  Escrit relacionat: 06/10/18 Braçades per la llibertat  

Per onzena vegada he fet la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Tot i que igual que en les deu anteriors vegades, no he nedat, he estat en  el caiac, és la prova en que sempre he fet de voluntari i mai he participat. Viure la travessia assentat arran d'aigua, en el caiac, permet observar un munt d'històries, compartir metres amb amics i coneguts, tot i que de vegades no em vegin, és un seient de primera fila de la prova. Hi ha dues distàncies, la de 1.100 metres i la de 400, aquesta última anomenada la travessia de l'Espigó, pel seu punt de partida. És amb la que més gaudeixo, tot i que hi ha qui se l'agafa molt seriosament i va a competir, també hi ha molts d'altres que ho fan d'una manera més lúdica. Hi ha molts pares que aprofiten per acompanyar els seus fills, en els seus inicis en les aigües obertes. En aquesta ocasió he pogut observar el cas invers, una filla que acompanyava la mare, la noia es veia una nedadora consumada, el millor era que l'animav...

L'agost és per divertir-se al mar, en això el Club Aquàtic Xaloc, fa anys que crea escola, amb la Volta del Serrà. Travessia de 7.000 metres que es fa en equip de dos, mentre un neda, l'altre li fa l'acompanyament amb el caiac, fent tants canvis com es vulgui, aquí l'estratègia de cada quan fer el relleu és important. Com novetat recent, es pot fer també amb una planxa de paddle-surf. El recorregut no deixa indiferent, la sortida és des de la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, creuant pel Freu, pas entre roques amb molt d'encant, segueix passant per l'illot de S'Adolitx, Cala Vigatà, Les Penyes i el gir, està ubicat a la Puna d'en Bosch, desfent les braçades per tornar al punt de sortida. En aquesta prova, hi he participat en quatre ocasions, en que m'ho vaig passar molt bé. Amb ganes de repetir,  des fa uns anys estic a l'altre costat, dins l'organització per intentar que els que hi participeu, gaudiu plenament de nedar en un indr...

En res ja hi tornarem a ser, un any més, a la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Una travessia per gaudir, nedant i seguint la costa més rocallosa dels voltants de Sant Feliu, un recorregut molt encant i de gran bellesa. Amb dues opcions: Travessia Sant Feliu  de 1.100 metres i una versió més curta, la Travessia de l'Espigó de 450. Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any. La veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi soc, perquè faig suport amb el caiac i preparant altres temes organitzatius. El recorregut el conec de sobres, el faig sovint, nedant i corrent al costat de la mar que tant m'apassiona. Espero aquesta prova amb candeletes, poder veure un munt de companys de braçades, sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens hi veiem!

32 hores per fer la Marnaton de Begur, o més ben dit per fer i desfer-la    . Des de dissabte a les 9 del matí fins  diumenge a les 5 de la tarda. Un bon grapat de persones, gràcies a la feina feta per l'organització dies i mesos abans, arribem a Begur, per posar en marxa la maquinaria de Marnaton. L'inici no és el més romàntic del món, entre tots, cal descarregar tot el material de les furgonetes, distribuir-lo i muntar-lo, carpes, taules, balles, banderoles, etc. Un cop feta la part general, toca que cadascú vagi a fer una part més específica, en el meu cas, juntament amb més companys preparar, carregar i distribuir el necessari pel avituallament de terra i mar. Anant a carregar les barques perquè l'endemà, dia de la travessia, no falti de res i pugui escollir que vol del primer al darrer nedador. A la tarda arriba una de les tasques més gratificants, intenses i esgotadores, donar dorsals. És impressionant, com en cada persona que ve a buscar el  seu casque...

A la Marnaton de Barcelona, m'han recordat un lliçó que ja em van ensenyar en l'edició de l'any passat. Els professors en Sergio i en Francesc. Vaig tenir la sort de conèixer-los el 2017, on els vaig acompanyar des del caiac, en la seva travessia de 2.000 metres, enguany ho he fet a la travessia llarga, a la de 4.000. En Sergio és un noi que va amb crosses, no ho té fàcil. El que més admiro d'ell, és la seva voluntat per fer-ho per ell mateix, sense que físicament l'ajudi ningú, només necessita que li recullin les crosses al entrar a l'aigua i els hi donin al sortir, la resta ja ho fa amb la seva força de voluntat. Força de de voluntat treballada durant mesos a piscina, amb hores i hores dedicades a perseguir un objectiu. En aquest objectiu l'ha acompanyat el seu entrenador i m'atreviria a dir, el seu amic, en Francesc, encoratjant, guiant i ajudant a trobar el camí que l'ha dut a aconseguir aquesta fita, demostrant el valor d'una amistat i d...

Nedar al mar sempre és un plaer. Si a més ho fas a Begur (Girona), en un dia que el mar sembla planxat i el sol convida a estar a la platja, ja és un luxe. Si a aquesta combinació hi afegim l'acurada organització de Marnaton, només pot haver-hi un resultat, passar-ho molt i molt bé! La veritat és que per en un dia, m'he colat en un dels entrenaments d'aigües obertes que fa Marnaton, amb els seus alumnes, persones apassionades per nedar i que com la majoria dels que nedem, treballen per millorar la tècnica i els coneixements, per així disfrutar encara més. Duc neoprè, no per temperatura, doncs estic bastant aclimatat, si per poder seguir el ritme del grup, ser l'últim no m'importa, el que no m'agrada és anar molt distant, per seguretat meva i del altres, si es va agrupat, els recursos de seguiment sempre són més efectius. La sortida és des de la platja de Sa Riera, anem amb dos grups, el que volen damunt de l'aigua i els que ens hi defensem. No estic acost...

Hi ha coses que voldria no haver de fer, com aquesta, nedar per reivindicar la llibertat del Raül Romeva i de la resta d'empresonats injustament per un estat opressor. Tinc sentiments contradictoris, m'ho he passat molt bé compartint braçades amb la família d'aigües obertes que ens hem reunit avui, uns 400, mes familiars i amics, alhora estic trist per la causa, em sap greu pels deu empresonats per igual, però al Raül Romeva el considero un mes de la família d'aigües obertes, que ens reunim al voltant del mar, que es tant nostre i ens fa sentir tant lliures. El dia ens ha fet costat, amb el sol ben amunt i els núvols ben lluny, inclús ahir estava ple de meduses, que exceptuant un parell de despistades, han marxat tot fent aliança amb el bon temps per poder nedar amb tranquil·litat. Hem fet el que millor sabem fer, compartir braçades i gaudir de la nostra terra, el mar. Imatges de Júlia Manero, Monica Campaña i un servidor:  Àlbum de fotos Track Garmin Connect...

1- Diumenge 12-11-17 a les 9:00 am al Club Natació  Badalona. 2- Porteu gorro groc, si en teniu,  tot i que ľ organització donarà gorro groc,  però potser no hi haurà per tothom 3- Porteu samarreta groga,  si la teniu,  per poder fer foto  tots uniformats. 4- La nedada serà,  tipus popular,  de uns 1.600 metres,  amb sortida de la platja del CN Badalona fins el pont del Petroli,  on    farem retrobament i estendrem pancarta de solidaritat amb el nostre company Raül Romeva. 5- La nedada popular tindrà cura per la seguretat dels nedadors-es,  amb el suport d' embarcacions i caiacs. Tots els participants tindran una assegurança,  així com també tindrem el permís oportú de capitania marítima,  per celebrar la nedada. 6- El club natació Badalona,  ens cedeix les seves instal·lacions per poder tenir vestuaris i  guarda-roba. 7- Es prega no portar objectes...

La Marnaton de Sant Feliu de Guíxols, es la de casa, per ser on visc i el tram de la Costa Brava que mes conec,  l'he nedat de dalt a baix, navegat en caiac en multituds d'ocasions i pedalat mes vegades de les que puc recordar per la carretera que voreja la mar, descobrint-ne i gaudint dels racons i  raconets. En aquesta ocasió la Marnaton tenia un recorregut molt atractiu, a mes de la clàssica que ressegueix la costa Guixolenca, de 6 km i el curt fent la Punta de Garbí de 1,5 km , hi havia el de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols de 12 km. Tot plegat recaria d'una complexa organització, no es gens fàcil quadrar-ho tot i que tot surti segons el planificat, la tempesta del divendres i la mar una mica moguda, no presagiaven el millor.  El dissabte, tot va sortir rodat, gràcies a la gran feina que hi ha al darrera cada esdeveniment. A Marnaton, hi ha un Coreteam, un grup de persones que estan entre els organitzadors i els voluntaris. Un gran equip que travessia rere tra...

Tinc la sort d'estar al mar durant les proves de Marnaton. Una feina que m'agrada molt i en aquesta ocasió tenia una tasca de les que omplen. Durant la prova de 2.000 metres,  havia d'acompanyar, des del caiac, a dos nedadors molt especials, al Sergio una persona amb mobilitat reduïda i al Francesc, entrenador seu, que el va guiar i assistir en tot moment. Una petita reunió amb en Francesc abans de començar per lligar tots els detalls, des de com recollir les crosses d'en Sergio, en quin punt i com donar-les-hi. Havia dut la càmera de fotos per a fer-los alguna foto, però el record es dels que es grava a foc a la memòria.  La veritat es que va ser tot molt fàcil, vaig poder observar de primera ma, la voluntat i el compromís d'en Sergio. No ho tenia fàcil,  no va defallir en cap moment, anava a bon ritme durant tota la prova. El moment de l'arribada va ser del més emocionant, com es pot veure en les imatges, no només pel public que el va ovacionar, sinó per l...

L'ambient entre els nedadors, acompanyants, organització i curiosos que ens observen, és tota una festa. El diumenge, hi ha tres proves més. Primer nedem els 100 metres, entre que es aviat i que estic mandrós, acabo un xic destemp er at, aquest fet em recorda que no s'ha d'abaixar mai la guàrdia. A li fi arriba el moment més esperat, la prova reina, els 450, em van de fabula, els gaudeixo molt. Som quatre a la sortida, el primer es desenganxa, som tres i en els primers 100 metres, em separo, anat a un ritme prou còmode i els vaig deixant enrere, la sensació de comoditat m'acompanya des del primer metre fins l'últim. Per posar la cirereta al cap de setmana de competició, acabem fent un 4X50, prova de relleus disfressats. Nosaltres som els "osos amorosos". Comparteixo equip amb la Tita Llorens, en Francesc Granada i en Jorge Perez. La disfressa té dues parts, una al cap, un gorro que s'agafa, tot i que queda ben xop, no molesta per nedar i un tutú q...