UltraQuim

Hi ha dies que surt tot rodó i vegades, com en aquest repte, que no. Durant la primera hora, m'acompanya l'amic Pere . Són les 21:30 de la nit, la temperatura es prou bona, per alçades de l'any en que estem, uns 7 graus. Bufa un constant vent de tramuntana, que dóna sensació de fred, en els trams en que toca. Corro on no hi ha escalons i camino en els trams d'escales. A la que duc 4 voltes, només 16 km, tot just han passat uns minuts de la mitjanit, prenc consciència que no, que avui no és el meu dia. No em fa mal res, ni tinc cap problema muscular, ni d'estomac, ni molèstia de cap tipus. Tinc una cosa pitjor, males sensacions,  no em sento a gust. Decideixo seguir, fins com a mínim completar els 25 km, moment en el qual haure fet els 10 km del repte #El2015NoPucParar de dissabte. Penso que després ja decidiré si segueixo o no. Les sensacions dolentes, van a pitjor. Estic angoixat, desmotivat per seguir, no tinc ni ganes de córrer, els últims quilòmetres els fai

Escales costerudes i vistes espectaculars de la badia de Sant Feliu de Guíxols. Imatges que t'omplen la vista i l'ànima, hi ha part dels meus racons preferits, al costat de la mar. Les imatges estan enregistrades el 8 de febrer del passat any 2014, en un dels entrenaments sobre el terreny. Dues setmanes abans de fer un repte semblant a aquest, tot i que més curt, va ser una marató amb 10.000 escalons . Es pot veure el recorregut d'una volta, és a dir, sortida des de la platja principal, fins arribar a l'ermita de Sant Elm i tornada, trajecte que he de fer 25 vegades per aconseguir el repte.  Vídeo Entrades relacionades: Repte pel 27-28/02/15 100 km amb la mar d'escalons, 25.000! 27-28/02/15 100 km amb la mar d'escalons, 25.000! Crònica d'un abandonament

Una prova de 100 km arran de mar, urbana i dura com una de muntanya. Aquesta podria ser la definició d'aquest repte. Un circuit d'anada i tornada pel mateix lloc, per completar 4 km, fent-ho 25 vegades fins assolir els 100 km. Té 500 escalons de pujada i els mateixos de baixada, que un cop fetes les 25 voltes, seran 25.000 escalons en total. De desnivell positiu en té uns 130 metres per volta, que un cop acabat el repte seran uns 3.250 metres de desnivell positiu i uns 3.250 més de desnivell negatiu, aproximadament. Si un cop fetes les 25 voltes, em faltessin metres per arribar als 100 km, faré un tram sense escalons, doncs els 25.000 ja estaran fets, fins a completar la distància. El circuit és des de la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, per després anar serpentejant i pujant al costat de la costa, fins a l'ermita de Sant Elm on hi ha el punt de gir, per tornar pel mateix camí. El punt d'inici serà on hi tingui aparcat el vehicle, que em farà d'avitua

Hi ha reptes que sorprenen i aquest ho ha fet molt gratament, anant tot rodat. Començo amb moltes ganes i ple d'energia, també amb dubtes i temors. Els primers 4.000 passen volant.  Durant poc més d'una hora comparteixo carril amb dos triatletes francesos, sense anar a peus en cap moment. Els primers 10.000 metres, la part fàcil de repte, els faig en poc més de 4 hores. A partir d'aquí, com era previsible, el meu ritme afluixa. Mentalment em trobo molt còmode durant tot el repte. Físicament a partir de les 6 hores. tinc un xic de molèsties a l'espatlla, sobretot la dreta, res que m'amoïni, doncs no deixa de ser normal. Als 16.350 metres, ve l'amic Sergi a nedar amb mi, fins al final, des del carril del costat. A estones intento seguir-li el ritme, no puc. Matemàticament tinc els 20.000 fets i em marco una nova fita, arribar i superar els 22.000 metres, amb 22.050 estaria més que content. Duc 20.000 metres i queden 55 minuts, controlo el temps cada poca esto

10 hores nedant en una piscina de 25 metres, sumant el màxim de metres possibles. Nedaré tota l'estona crol, no descarto un xic d'esquena per descarregar una mica. El que si duré, si les cames així ho reclamen, serà el pull bouy, que aporta flotabilitat, tot i que penalitza el ritme i la part superior del cos, doncs tot l'esforç l'han de fer els braços. El repte, es desenvoluparà dintre de l'horari i el normal funcionament de les instal·lacions de la piscina, La Corxera. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que al ser un dissabte, sol estar bastant tranquil. La intenció és nedar de les 9 del matí fins les 19 hores de la tarda. Per controlar i demostrar la distància, faré servir el garmin 910. Faré totes les pauses que cregui convenient per menjar, beure i demés.  Les parades seran el màxim de curtes, per no perdre temps i nedar tot el que pugui. Com a pauta general, parada a beure cada 1.000 metres, des de dins l'aigua, sortir a me

La meva mare té un repte i jo un motiu més, per estar orgullós d'ella. Quan vaig començar el repte de fer 10 km a peu, al dia, durant els 365 dies del 2015, #El2015NoPucParar, va sorgir la seva intenció de fer un dia els 10 km amb mi. Així ho vam fer el passat 18 de gener. Va ser la distància més llarga que havia caminant mai. Durant aquesta caminada, em va fer una proposta, de les que et deixen sense paraules i et fan saltar el cor ben amunt. Va proposar de fer un cop al mes, els 10 km amb mi. En total 12 vegades durant el repte. Avui, diumenge, acabem de fer el segon dia, el que pertany al mes de febrer i hem aprofitat per fer plans, sobre el recorregut del mes març. És la confirmació que marcar-se reptes, no entén d'edats, ni de distàncies, només de ganes i de motivacions personals. Ja diuen que els testos s'assemblen a les olles, o en castellà, "de casta le viene al galgo". Moltes gràcies mama!!! Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar Entrad

En un temps, en que sembla que cal explicar les penes i dir el que no som, ni tenim, per portar la contraria, dic: Sóc feliç No és que visqui en un món ideal, ni de color de rosa.  Sóc conscient i gaudeixo del que tinc. No visc de renta, em segueix sobrant mes al final del sou. Tinc la sort de treballar, tot i que m'agradaria fer-ho menys hores al dia. Sóc molt afortunat de tenir una feina que m'encanta, no vol dir que no hi hagi moments en que voldria engegar-ho tot a dida. Per desgracia no tinc al meu voltant, totes les persones que voldria. Si disfruto amb les que si hi són. No és que no tingui maldecaps, és que els intento encarar els problemes, prenen decisions i trencant-me poc el cap, un cop assumida una determinació. A nivell vital, faig les coses més m'omplen, les que, sota el meu criteri, valen la pena de debò, les que em fan bategar el cor ràpid. Faig reptes que em fan somiar despert, que al intentar-los em fan seguir imaginant i, sobretot, m'envolto de la

Que surti publicada una entrevista personal en l'edició dominical, d'un diari de referència, com és el Punt Avui, és tot un regal.  De la mà del periodista Josep Bofill, hi podeu llegir una entrevista en que explico el repte #El2015NoPucParar, les meves motivacions per fer el que faig i un xic de mi mateix. Moltes gràcies. Entrevista en l'edició digital Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Les 24 hores a Muntanya d'Olot, són molt més que 24 hores a Muntanya caminant. Són hores, per anar xerrant ara amb l'un, ara amb l'altre, per fer amics, per compartir aventures viscudes i somnis. És l'oportunitat de gaudir indrets, aprop de casa i d'adonar-se que a La Garrotxa no ens l'acabem,  sempre hi ha quelcom per a descobrir. Són sis etapes, en les que van marxant persones i també s'he n'incorporen de noves, apartant aire fresc a la visió cansada, per dur molts quilòmetres caminant. És jugar una partida d'escacs al cansament i a la son, un joc en que guanyar o perdre no és l'important, el que val la pena és gaudir de jugar. Permet sentir com la fred, en els dits de les mans, passant de notar la cremor freda i de tenir la sensació que explotaran des de dins cap enfora, per al cap d'una estona, tenir calor i pensar en treure's els guants. És l'ocasió de gaudir de la festa que és superar-se a un mateix, amb els amics que van ana

Com qui no vol la cosa, ja he fet 10 km diaris dels 31 dies del mes de gener. Només és una dotzena part del repte #El2015NoPucParar, tot i que ha passat un xic de tot. L'inici va ser dels que es graven a foc en el cor, tenir amics que em van acompanyar durant la inauguració del desafiament, va fer-ho especial. El mateix dia, va sorgir el primer imprevist, mentre nedava al mar, una carícia d'una Pelagia noctulica, medusa que em fa molta reacció. A més de la picor rabiosa, mitigat per injeccions de cortisona. El pitjor, va ser no poder córrer, per la fricció de la roba en la pell inflada i vermella. Per sort, caminant vaig anar fent els dies següents. La nit de reis, vaig poder gaudir plenament de la màgia, mentre tornava a córrer; el millor regal. A partir d'aquí, planificant els quan, segons els dia, algunes vegades a les 5 de la matinada, per tenir el vespre per nedar, pedalar o per coses personals, d'altres a quarts de nou del vespre, per poder dormir més. El dia 2

    Text publicat a Triatletas en Red:   Más de cincuenta nadadores dijeron no a las bajas temperaturas en la quinta edición de la Travesía No a la Fred de Sant Feliu de Guíxols. El sol acompañó a los participantes, que sufrieron temperaturas inferiores a 14 grados. La V travesía No a la Fred, organizada por el   Club Aquàtic Xaloc, ha alcanzado en 2015 su quinta edición. Sin pretensión de ser un evento multitudinario ha ido atrayendo año tras año a más participantes que quieren disfrutar de la natación en aguas abiertas en pleno invierno. Para nadadores y organizada por nadadores, la travesía No a la Fred busca ofrecer un trato faminiar y un ambiente de compañerismo. La salida se dio puntualmente y al tratarse de una travesía no competitiva, ha sido escalonada, aportando tranquilidad y serenidad al desafío de decir no al frío. Entre los cincuenta y cinco participantes, una docena lo hicieron solo con bañador, sin la protección térmica del neopreno. El día ha estado

Ser part de la diversió dels altres, és una gran responsabilitat. Així ho pensem des de l'organització, del Club Aquàtic Xaloc. Sobretot quan els participants en la travessia No a la Fred, que es fa a casa, són amics, companys de braçades i part de la família d'aigua. Treballar amb persones que esdeveniment rere esdeveniment, estan al peu del canó, siguen els primers en arribar i els últims en marxar, juntament amb la resta de voluntaris, és tot un luxe. Des de la meva feina a l'aigua, toca cuidar i mimar tots els detalls. Material de mar, recorregut, ubicació de les boies, coordinació. I un cop s'inicia la sortida, estar pendent de la meva tasca, des del caiac. Observar els que no porten rumb adequat, massa obert o massa tancat i ajudar-los a anar en la direcció correcta, perquè no facin metres de més i sobretot per evitar possibles perills, ja sigui anar excessivament a prop de les roques o entrar en zona de pas d'embarcacions.  És llavors, quan intento donar e

Petita ressenya en el diari El Punt Avui, en la seva edició dominical. Un autèntic luxe, sortir mencionat  i aparèixer en les fotografies d'aquesta gran  publicació. I encara més, fer-ho sota el titular: Valors i esports en acció. Moltes gràcies! Notícia en l'edició digital Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar