UltraQuim

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Per descobrir indrets, amb l'encant que els dona haver estat història viva, no cal anar molt lluny. La veritat, és que m'encanta aprofundir en el coneixement del que tinc aprop, sense deixar de voler sorprendrem per racons exòtics, de l'altre punta del món. Gràcies al Capità Haddock, que a més de ser un personatge de la saga d'en Tintin, és l'àlies amb que un Palafrugellenc, penja les rutes que fa, a wikiloc. Vam poder assaborir aquesta ruta. La ruta no és molt llarga, una mica més de 15 quilòmetres, ni té molt desnivell,  345 metres positius. Surt de Palafrugell, tot passant per l'arxiconeguda Font de la Teula. Els camins i corriols principals són de bon transitar, tot i que per anar als punts més carismàtics, cal passar entre bardisses. Aquesta ruta permet, gaudir de la Mina d'en Torrent. Visitant des de la casa dels miners, veure els pous de ventilació, entrades tancades i una que permet endinsar-hi, cadascú sota la seva responsabilitat, i alguna sorpr...

Començo a nedar a bon ritme, parant segons el previst, 15 segons, després de cada serie de 100 metres. Tinc dues ampolles a peu de piscina, per ingerir líquids sense sortir de l'aigua. Als 500 metres, 1.500, 2.500, etc, toca aigua i als 1.000, 2.000, 3.000 i successius, beguda isotònica. Una vegada nedats els primers 3.000 metres, la xispa s'acaba, els pocs entrenaments, que porto en les últimes sis setmanes, no donen per més, s'ha acabat el que es donava. Em sento lent i alhora fort, les sessions de peses donen el seu fruit. Mentalment, costa evadir el pensament i marxar una estona d'on estic. Perquè cal estar pendent per no fer més de 100 metres a cada sèrie, i al parar i al engegar el rellotge, que és testimoni mut del repte, veig el que duc i automàticament penso en el que queda. Per sort, tinc el convenciment que amb més o menys temps, ho aconseguiré. Aquesta sensació m'acompanya, de principi a fi de repte. Arribo al petit descans dels 6.000 metres. Cap al v...

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans, entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel. Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres) El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent que hauré de compartir carril amb d'altres nedadors. Com a testimoni mut de les braçades, utilitzaré un rellotge garmin, perquè quedi constància del repte. És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just sis setmanes, en tot...

La distribució del llibre, té dues vessants: els que vaig vendre a Verkami i a posterior. El venuts mitjançant Verkami, vaig calcular poder entregar la meitat personalment o deixant-lo a la bústia i l'altre meitat amb Correos. Els que vaig entregar o deixar a la bústia, van ser el 47% dels llibres, els d'amics, familiars i una part dels de la província de Girona, dins la zona geogràfica on em moc. La resta, el 53%, han anat, amb un sobre especial pel seu transport, mitjançant Correos, a les quatre províncies de Catalunya. Els electrònics, com és evident, els vaig enviar per mail. Una vegada enviats els que tenia venuts i algun que vaig imprimir més, hi ha el següent pas, la distribució a posterior. Al fer-ho per tot per lliure i tenir tots els drets, opto per fer-ho a Amazon. Que fa impressió sota demanda, és a dir, no té cap estoc, li demanen un llibre, l'imprimeix i l'envia, surt car, perquè la plataforma s'ho cobra, però és una magnifica manera de distribució,...

Cal prendre decisions en quan a les característiques del llibre, us explico quines i quina va ser l'opció escollida, per a publicar el llibre Aprenentatges de llarga distància. Mida del llibre: 148x210 (A5), una de les mides més habituals, la meitat d'un A4. - Portada Tapa: Tova. La tapa dura s'escapa de pressupost Color o blanc i negre: color Tipus de paper: estucat Gramatge: 350 grams, el més gruixut que permet la tapa tova. Acabat: mate Plastificat: seda - Interior: Total pàgines: 196 Pàgines en blanc i negre: 168 Pàgines a color: 28 Tipus de paper: estucat. És el que permet una millor qualitat de lectura, tot i que perd una mica amb les fotos. Gramatge: 130 grams. Un paper consistent. Enquadernació: encolada Per a poder decidir les opcions, vaig fer-me amb un mostrari del tipus de paper, segons acabat i gramatge. Molt útil a l'hora de prendre decisions. Vaig primar les característiques que permeten una major comoditat, a l'hora de llegir-lo. Presentació D...

Dipòsit legal, segons molt bé explica wikipedia, és una provisió per a l'estat d'un nombre determinat de còpies de qualsevol tipus de producció cultural. És a dir, és l'obligació legal que tenen els editors, impressors, i productors de donar a l’Estat un seguit d’exemplars de les seves obres per tal de garantir l’accés i preservació a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc. del país. En el meu cas, quatre llibres, que s'han d'enviar en format imprès. L'ISBN, és un codi numèric, té com a objectiu el seu ús com a identificador comercial en publicacions no periòdiques, independentment del seu format. És un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títol i una edició determinada i que permet la normalització i coordinació a nivell internacional. Acompanyat per un codi de barres. Ni una cosa, ni l'altre són gratuïtes, cal fer gestions per obtenir els números i pagar. Tot i que es pot subcontractar la feina. Amb els números generats, ja e...

De la portada i contraportada, havia tingut clar des de primer moment, que volia que fos blava. El blau és el color amb que més m'identifico, em fa pensar en la llibertat que dona la mar i el cel. El títol i el subtítol, els tenia. El text de la contraportada estava escrit. El disseny del llom de llibre, havia de comptar amb el logo d'Ultraquim. La tipografia, anava en consonància amb l'interior del llibre. El difícil era la resta, volia que si representes, el que faig, córrer, nedar, bicicleta i caiac. Ja des de la primera proposta de la dissenyadora, em vaig quedar gratament sorprès, no van caldre gaires converses, per entendre'ns i trobar la versió final. Li vaig enviar un munt de fotos meves i la seva tria, em va encantar. Va escollir el nedar i el córrer per la portada, agafant una en que corro en una pista d'atletisme blava i l'altre en que estic rient dins l'aigua. Per la contraportada, com que faig referència als deu anys d'aprenentatges, hi h...

Una vegada el text ja és el definitiu, cal enviar-ho a maquetar. La distribució del contingut dels capítols, la part interior de llibre, és relativament fàcil. És escollir entre les múltiples opcions que et proposa el maquetador. El tipus i mida de lletra del text, l'encapçalament dels capítols, la distribució de les fotos, pàgines en blanc, etc. Conforme anava definint opcions, m'anava passant un exemple, de com quedava amb els paràmetres escollits. Cal tenir en compte, que tenia un límit, que era màxim, màxim, 200 pàgines, de les quals màxim 28 a color, que és el que tenia pressupostat. Pel tipus d'impressió que volia fer servir, calia que fos múltiple de 4. Vaig filar prim i varen ser 196, de les quals 28 a color. Una vegada escollits tots els detalls, en dues setmanes, vaig rebre la versió definitiva, per fer-hi l'última revisió, abans de deixar l'arxiu apunt per anar a impremta. De manera paral·lela calia fer la portada. Presentació Decàleg / Idea / ...

La correcció és un procés complicat. No per la persona que la fa, doncs és una professional, si per qui el rep, en aquest cas, jo. Que et corregeixin faltes, està bé, que posin o treguin comes i punts, no passa res. Ara, quan toquen paraules i un hi veu un canvi de significat en el global de la frase, la cosa canvia. Per sort res que amb comunicació per les dues bandes no es pugui solucionar. Una vegada el text té la correcció ortogràfica i d'estil feta, em permet una cosa, que fins ara no havia pogut fer i que per a mi és vital. Lectura en bucle. Com que no hi busco cap falta, ni cap expressió mal escrita, ni cap matís a fer, puc centrar-me en l'essència del llibre. El llegeixo i rellegeixo de manera constant, durant dues setmanes. I si, però no, al llibre li falta una coseta, és com un cuinat, quan li falta un punt de sal. Vaig contra-rellotge, però cal dedicar-hi el temps necessari per a que estigui del tot bé. Les presses mai son bones, no seguiré endavant, fins que trob...

Mínim necessitava 1.000 euros, per a cobrir les despeses de publicar el llibre, tenia dues opcions: fer-ho pagant de la meva butxaca i intentar recuperar l'inversió o fent un micro-mecenatge, tipus preventa en que si no assoleixes el mínim per a fer viable el projecte, no reps ni un cèntim. La veritat, no tenia opció, ja em sobra molt de mes al final del sou, com per tenir despeses extres. Vaig contactar amb la pàgina de mecenatge Verkami, per a fer-ho amb ells. Cal enviar una explicació del projecte, pressupost, tenint en compte que ells és cobren un percentatge per la gestió i un pla d'acció. Per aconseguir els diners tens 40 dies. Cal omplir la pàgina que ells et proporcionen de contingut, imatges, vídeo i recompenses pel qui t'ajudi en el projecte.  Pàgina de Verkami . Vaig crear un pla de comunicació, aprofitant els meus mitjans: bloc, facebook, twitter i instagram. Fent piulades a les xarxes socials a diari, durant els quaranta dies. En el primer moment en que es v...

Amb el manuscrit del llibre, vaig trucar diferents portes d'editorials. La resposta, quan hi va haver resposta, va ser negativa. M'ho esperava, però ho havia d'intentar. Calia anar cap a l'autopublicació, opció més lògica, no volia que l'escrit quedes en un calaix. Varen ser setmanes de navegar i navegar per internet, prop de tres mesos, cercant opinions, possibilitats, pressupostos i sobretot entenen tots els passos necessaris. Tenia clar que el volia en format paper i electrònic. Fer un ebook és relativament senzill i barat, en format físic, la cosa es complica. Per a publicar un llibre, hi ha diferents aspectes a tenir en compte: - Correcció ortogràfica i d'estil - Creació de la portada i contraportada - Maquetació de les pàgines - Tràmits burocràtics: dipòsit legal i codi ISBN - Impressió - Distribució Vaig trobar  editorials que t'ho fan tot, amb l'inconvenient que et limiten els drets d'autor, durant un període de temps, normalment uns dos a...

M'agrada anar per parts, tot i tenir molt present el sentit global del llibre. Vaig escriure capítol a capítol de forma independent. L'estructura dels capítols és: poso en context el tipus de repte que es tracta, l'ubico geogràficament i en el temps, per a explicar el que he aprés, tancant amb una conclusió. En els capítols de presentació, anteriors als dels reptes, és un ordre cronològic i en els posteriors, que funcionen a mode de guia, és un ordre més personal. Escriure la primera versió del llibre, em va dur nou mesos de feina. Dic primera versió, perquè la que s'ha publicat és la desena. Una vegada escrita la primera versió, primera prova de foc. El vaig enviar a un bon amic, que sabia que em diria la veritat. Més que la qualitat de l'escrit, m'importava molt la qüestió, de que fos un llenguatge pla i entenedor, sense subterfugis, ni mitges tintes. I que mantingués l'essència d'Ultraquim, ser jo mateix, sense més. Amb la seva opinió, que em va aj...

Tenir una idea per a escriure un llibre, és relativament senzill. Passar d'un pensament a un text escrit, ja es qüestió de moltes hores de treball. El primer que cal fer, és desenvolupar la idea. En el meu cas, volia escriure tot el que havia aprés fent reptes de llarga distància. Vaig apuntar els conceptes dels aprenentatges adquirits. Una vegada escrits, vaig associar-los a un o varis reptes, que m'haguessin aportat aquest coneixement. Els vaig ordenar, per tipus d'esport, córrer/caminar, nedar, pedalar, triatló i caiac. Guardant el que havia aprés en global, pels capítols posteriors. I la presentació de qui soc i el que faig, per l'inici del llibre. A partir d'aquest esquema (imatge que acompanya aquest escrit), que s'explica en poques línies i que vaig tardar setmanes a desenvolupar, cal anar al següent pas. Una vegada sé el que vull explicar, cal començar a desenvolupar el contingut, apuntant els conceptes bàsics, que vull evolucionar en cada capítol. ...

En aquesta guia, pretenc aportar la meva experiència, del que he aprés al escriure i publicar el llibre, Aprenentatges de llarga distància. Ho faig posant com exemple el llibre escrit. El decàleg està en l'ordre que vaig anar executant els passos. Des com vaig plasmar l'idea en un croquis. Com vaig escriure el contingut. Les diferents opcions de publicació i per la que vaig optar. Com vaig aconseguir el diners. També tracto els aspectes més tècnics, com la correcció, la maquetació, la creació d'una portada, la burocràcia legal. Les opcions d'impremta. I els canals de distribució del llibre. Publicar un llibre es pot fer de diferents maneres i segons mitjans. No és el mateix que siguis algú conegut i t'encarreguin escriure'l des d'una editorial, o com el meu cas, una persona més o menys anònima, que vol fer realitat l'il·lusió de publicar un llibre. Ho explico perquè va ser tota una aventura, i un repte en molts aspectes. També per donar resposta als...