UltraQuim

Surto a mig matí amb poc vent i mar de fons, durant la primera meitat del dia la tramuntana puja i les onades es fan més grans, navego resseguint la costa, voldria entrar en alguna cova, però les condicions de la mar ho desaconsellen. Navego pausadament a ritme de comtenplació, gaudint de nou d'una costa que més molt familiar, poc abans d'arribar a Tossa, paro a nedar una mica. L'he vist en mil i una ocasions, però el castell de Tossa, sempre em deixa amb la boca oberta, vaig fent camí fins arribar a Lloret, on paro a dinar sota la  casa-castell, són les 16:30 de la tarda, en menys de 2 hores  estic a Blanes. Mentre dino, tinc una sorpresa desagradable, el mòbil ha deixat de respirar, penso que cap problema, he mirat la predicció del temps, és bona, si tinc qualsevol problema, estic aprop de casa i en terreny conegut, dormiré en un raconet tranquil, a més abans de la telefonia mòbil, les aventures és feien igualment, desfer el camí, em faria arribar pràcticame...

Sortim els cinc de Sant Feliu de Guíxols, a navegar un dilluns pel matí de setembre, amb la sensació que el mar és nostre,  la tramuntana ens va frenant el camí des de les primeres palades. Parem a dinar a la platja de La Fosca de Palamós, aprofito per posar-me les aletes, per nedar i estirar les cames i observar el que succeeix a dins l'aigua, seguim navegant fins a Cala Pedrosa, un indret idilic entre Llafranc i Tamariu. El dimarts és lleva gris, la mar està moguda, no ens permet avançar gaire, si ens deixa parar a esmorzar i dinar amb calma, hores en sec que aprofito per llegir, m'agrada llegir llibres al costat del mar, per molt enrenou que hi hagi al voltant,  permet concentrar-me i transportar-me als paisatges que descriuen, per sentir les emocions que transmeten, és la màgia del mar. Acabem el segon dia a l'Illa Roja a Begur, entrada la matinada comença a ploure i fa vent de llevant, que ha de girar a tramuntana, en aquestes condicions, el grup decideix fer ...

No és un repte perquè completar-ho, no és el més important, arribar a Colera, no és la finalitat sinó gaudir del camí, dels mils secrets que té la Costa Brava. És una aventura compartida amb amics. El recorregut, per motius logístics és de Sant Feliu de Guíxols a Colera, l'he fet en unes quantes ocasions, amb bona i mala mar, amb dies de serenor i jornades interminables de vent, però sempre hi descobreixo racons nous i en els racons ja coneguts hi trobo detalls que no havia observat. Serem nòmades, durant uns dies, tot el material a dins el caiac, dormirem on ens vingui de gust o la mar ens suggereixi, menjarem on decidim o el vent ens dugui, l'únic que haurem de fer serà palejar i gaudir. Serem pirates, a la recerca dels tresors, que s'amaguen a la vista dels altres, als que hi passen a tota velocitat i als que miren però no hi saben veure. Serem lliures com el vent, però aquest ens farà presoners. Serem esclaus, ens rendirem als encants d'aquesta terra i ...