UltraQuim

Quantes emocions en tant poca estona. És l'últim dia del repte i estic nerviós, per tothom ja el tinc a la butxaca,  per mi fins que el gps no hi surtin el 10 km, no estarà, no es pot dir blat, fins que està al sac, ben lligat, venut i cobrat. Primer cal muntar la festa, dues hores abans de la sortida, ja estic ajudant als voluntaris que amb el seu esforç fan possible la Sant Silvestre Ganxona. Quan falten trenta minuts, surto a "escalfar" o més ben dit a fer 2 km, perquè la cursa és de poc més de 8 i el repte és de 10 km. M'hi acompanyen bons amics. Un cop fets, toca anar al punt de sortida, a compartir l'espera, amb els més de 200 participants. Patam! Inici de la cursa. Corro sense presa, si amb ganes d'arribar, sense ritmes alts, si amb el cor disparat. M'acompanyen més amics encara, en Pere, l'Andreu, en Rafa i l'Àngel, em sento la persona més rica del món, calers no en tinc, amics per compartir la vida si. Estic en un núvol, el quilòmetres

Des que l'aigua del mar va començar a estar fresqueta, entre en Sergi i el que escriu, varem decidir  nedar 3.650 metres a pell, a finals d'any,  dintre la nostra particular Travessia dels Nassos. Ho hem fet el dia 30, les prediccions no massa bones pel dia 31, onades carregades i dia possiblement tapat. En un recorregut dissenyat per en Sergi. Abans d'entrar fa vent, que vaticina que la cosa es pot complicar. 0 metres. Entrem a nedar sense gaire vacil·lació, anem per feina, creuem la badia de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, per anar a buscar la Punta del Cap Mort. 1.350 metres. Punta del Cap Mort hi arribem amb relativa bona mar i unes vistes aquàtiques espectaculars. 1.900 metres. De nou estem apunt de tornar a creuar la badia direcció la Gavina, els 15.0C de l'aigua del mar es deixen notar. 2.650 metres. El creuament, s'ha complicat un xic, les onades de costat, són més altes conforme avançàvem. Anem direcció la Punta d'en Pau 2.910 metres

El final del repte, el dia 365, no podia ser de cap altre manera, a casa, al costat de la mar que tant m'aporta i que tants dies ha estat testimoni mut del repte. Tinc moltes ganes que arribi el moment, no només per acabar el repte, sinó per compartir-ho amb els amics, fent el que ens agrada, córrer.  Al fer-ho dintre una prova organitzada, és la millor manera que hi pugui venir tothom qui vulgui. La Sant Silvestre Ganxona l'organitza per vuitè any consecutiu, el Club Aquàtic Xaloc, el club en el que estic. La sortida tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest dijous 31 de desembre. El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km) Es pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions. Amb xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom. Més informació: Club Aquàtic Xaloc Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar Pots ajudar als que ajuden,

En els últims mesos estic tocant poc la piscina. Nedar poc, no deixa que no tingui il·lusions d'aigua. Fer un 100 X 100, aquest 2015, n'era una d'elles. Ho faig casa, amb amics, que és com millor s'està. Som 6 i ens dividim en 2 carrils, som en Sergi, en Manolito i el que escriu en una banda i al costat l'Anna, en Jose i en Jorge, tenim el suport de la Monica. Parlem de fer-ho a 2'15", que vol dir que el que sobri de temps, un cop nedem els 100 metres, ho tenim de descans. A la primera serie, anem tant sobrats que passem a fer-ho a 2'00", uff! que malament! per sort a la serie 11, ja tornem al ritme inicial. Fins els 1.500 metres no acabo de trobar bones sensacions, al principi em sento desfondat. Cada mil metres, anem fent relleus, per anar un dels tres davant i la resta poder a anar a peus, peus que no agafo ni 25 metres seguits, se me'n van a cada moment, estan molt forts. Els metres es van sumant, entre riures a cada pausa, mentre el rel

Que divertit poder explicar el que un fa amb passió, cada dia, durant aquest any, per la ràdio. Al programa Via Verda, conduït per en Josep Maria Cano.  Com podeu comprovar escoltant l'entrevista, m'ho he passat molt bé, espero us agradi.  Moltes gràcies amics per difondre per les ones el repte.  Actualització 09/12/20 Malauradament, el fragment de ràdio que contenia l'entrevista, ja no es pot trobar en el lloc web on estava. Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar   Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra , moltes gràcies!

La meva mare ha aconseguit el seu repte! I n'estic molt, molt i molt orgullós! Per iniciativa pròpia, des del mes de gener, un cop al mes, hem fet junts #El2015NoPucParar , el meu particular repte de fer 10 km al dia, durant tot l'any 2015. Sent la persona que més vegades m'ha acompanyat en aquest repte, sense desmerèixer les altres, les quals m'han ajudat sent-ne part i n'estic molt content d'haver fet camí, poder compartir amb la mare aquest repte, fent 12 dels 365 dies junts, sens dubte és el millor premi. I l'ultim dia, ha estat especial, a proposta seva, hem fet la Cursa de Sant Esteve de Llagostera, poble on viu i d'on sóc fill, per primera vegada s'ha posat un dorsal. Hem gaudit el trajecte, juntament amb la meva germana, el dia ens ha acompanyat i els records familiars dels indrets per on hem passat també. Falta poc per acabar la meva part, mirant enrere, tinc un munt de records i aquests 12 dies estan entre els millors. Moltes gràcies mam

Primer dorsal de la mare, la portem pel bon/mal camí!   Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Des de fa quatre anys, el dia de Nadal, no seria Nadal, sense nedar una estona al mar, amb amics, a la badia de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, sense banyador, sense presses, sense més pretensió que fer el que ens apassiona, nedar en aigües obertes. L'aigua es trobava a uns 15,1 C, per diferents circumstàncies, feia quasi tres setmanes que no entrava al mar, la mandra al començar hi era. Al inici hi ha dues coses que costen. Primer, costa trobar el moment, a la platja tot xerrant, els minuts van passant, fins que algú decideix fer el primer pas. El segon que costa, és entrar tot el cos, les cames és molt fàcil, la panxa ja costa més i el moment de tenir la cara dins, és el més difícil, sé per experiència que en un minut i mig ja estaré bé, però fa mandra. Passat els primers minuts, tot canvia, gaudim dels secrets amagats dins del gran blau, mentre els ens observen els  passants del camí ronda, que resseguim dins l'aigua.  El sol no ens ha acompanyat, la mar si. Poca on

24 hores donant voltes en una pista d'atletisme, sembla una bogeria. Una bogeria que entenem els que sentim passió per l'atletisme i la llarga distància. No hi ha desnivells, ni vistes espectaculars al fer un cim, hi ha germanor, entre els que estem a dins i els que estan a peu de pista. Amb uns podré creuar impressions o parlar una estona, amb d'altres ens unirà la complicitat d'estar fent bategar el cor ràpid, en el mateix lloc.  Som un centenar de corredors d'arreu, una quarta part de catalans, una altre quarta part de la resta d'Espanya i la meitat del resta Europa. Em sento un privilegiat, per poder compartir pista amb l'elit de l'atletisme d'ultrafons. El primer terç de la prova, el faig corrent i tot com una seda, fins que un dolor al genoll, em diu que prou de córrer, cap problema, segueixo caminant, no vull forçar gens. La nit és molt llarga, per sort en aquesta edició, no fa gaire fred. A més hi ha el caliu de l'organització, la ge

Tinc dubtes, molts dubtes del que hi vaig a fer a les 24 hores d'atletisme. El que sé segur és que vaig a viure aquesta gran festa de l'atletisme, que tant i tant bé organitza, cada any, la gent de corredors.cat. El no haver fet net del refredat i haver tingut febre fins fa tot just tres dies, fa que no les tingui totes, sobretot, pel fet que la prioritat no és el que fagi aquest cap de setmana, sinó el que tinc que seguir fent dilluns, el #El2015NoPucParar , els 10 quilòmetres diaris, durant aquest any. Tinc molt clar que la prioritat és #El2015NoPucParar, doncs avui faré el dia 352 i no puc tirar per la finestra tota la feina feta fins ara. Per això, si completo les 24 hores o no, dependrà de les sensacions que tingui. Mentalment serà una decisió dura, hauré de tenir el cap fred, per no deixar-me endur per les ganes de continuar, ni per les pors. Aniré fent pas a pas, per objectius i un cop aconseguit, avaluaré i decidiré si segueixo o no. Els objectius seran: 10 km, mitja

Per anar a l'entrevista només cal fer un clic a la imatge Entrevista publicada al bloc de Marnaton, on, conjuntament amb en Jorge Pérez, expliquem els detalls del repte de nedar 24 hores a piscina. Espero que ho passeu tant bé llegint-la, com nosaltres ens hem divertit  fent-la. Bloc de Marnaton   Entrades relacionades: Repte pel 13-14/11/15 24 nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides   12/11/15 A 24 hores per les 24 hores nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides 13-14/11/15 24 hores nedant a piscina, lluitant per una il·lusió

  Quan tot el que pot anar bé, va millor. Vaig a la cursa sense més pretensió que passar-ho bé, fent el que m'agrada, córrer. Ni he entrenat especificadament per la prova, més enllà dels 10 km diaris del repte #El2015NoPucParar , no he fet res més a peu, ni tampoc em vull fondre , que en 13 dies, participo a les 24 hores d'atletisme en pista i cal guardar ganes de córrer. Som pocs i ben avinguts, prop d'una trentena, la majoria habituals a aquest tipus de cursa. La prova consisteix en córrer, en un passeig 1,5 km d'anada i tornar pel mateix lloc, tantes vegades com puguem en les 6 hores que dura. L'ambient és relaxat i molt bo, abans de començar la competitivitat es deixa per durant la cursa, abans i després, som companys de passió i d'aventures. Vaig corrent i em trobo bé, molt bé. Només petites molèsties als peus i als genolls, derivades de fer repetitivament el mateix pas, el recorregut és pla, pla, res fora del normal. Ens anem saludant, animant i comenta

Nedar a pell, al mar, a finals de tardor i durant l'hivern, és genial. Però, no ens enganyen, costa un xic iniciar-se, més que no pas fer-ho. Cal superar petites barreres. La primera i més important, la mental. D'excuses per no fer-ho, n'hi ha tantes com un vulgui trobar. D'excuses per si fer-ho, no en conec tantes, però són de pes. La meva excusa és que m'agrada nedar al mar i ja està, no cal donar-hi més voltes ni tombarelles, m'agrada nedar i per això nado, que sigui el mes de novembre o l'agost, no és més que una qüestió del pas del temps. L'altre barrera, un cop estic davant la platja, és superar la mandra, si, fa mandra. Sé que un cop estigui nedant gaudiré de fer el que m'agrada, tot i això molts dies abans d'entrar, tinc mandra. Anar-hi acompanyat, ajuda molt, a més de fer-ho més divertit. El pas més difícil, és entrar tot el cos a l'aigua. Hi ha diferents sistemes, el que aplica l'amic Sergi, entrada de cop i el que faig jo,

De que serveix haver fet de voluntari en 47 proves. Apart de la satisfacció d'ajudar i intentar ser part de la diversió dels participants, per aprendre molt. La majoria de proves en que he estat com a voluntari, he estat implicat amb l'organització. Majoritàriament no és durant la prova fer una tasca concreta, que també, sinó de preparar el dia abans o setmanes abans, segons el cas, tots els detalls d'una determinada àrea de la prova, juntament amb moltes altres persones que ho fan possible. La gran majoria, són proves d'aigües obertes, també hi ha alguna cursa, triatló i aquatló. Habitualment, perquè és on em sento millor i on puc aportar més experiència, les meves tasques són vinculades amb la mar, col·locació i recollida de boies, guiatge des del caiac, gestió avituallaments en ruta, coordinació d'efectius marítims, seguiment de la travessia en embarcació tancant travessia o el que hagi calgut, tinc la sort que no em cauen els anells. M'agrada el fet de tr

Fer un repte és divertit, fer-ho ben acompanyat és genial! M'he hagut de llevar a les 5 del matí per fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar , per després treballar i finalment a les 16 hores començar el repte de nedar 24 hores. Amb el Jorge compartim carril tot el repte, la majoria d'hores sols i a estones amb més gent, fins a sis persones més. A nem fent la nostra estratègia, una parada a beure des de dins la piscina i a la parada següent, sortida a menjar i demés. F ins les 12 de la nit, són 8 hores de bon fer, entre riures amb en Jorge, parlant amb la família Marnaton, que estan organitzant el repte i saludant els amics que van venint a aquest acte solidari, les hores i el metres van passant. A les dues de la matinada, duc 10 hores i 24.000 metres. Durant les 14 hores restants, fent 1.500 metres/hora, a un ritme que per mi és còmode, de 2:30, em queden  20 minuts cada hora per parar a menjar i beure, surt la marató, el meu gran objectiu, els 42.200 metres. Arri

Poc més de 24 hores per intentar completar 24 hores nedant en piscina, tinc un nus a la gola i l'estómac em fa un salt cada vegada que hi penso. Fent un exercici de sinceritat he de dir que tinc poques probabilitats d'aconseguir-ho. Els que em coneixeu podeu pensar que, mentalment, estic relativament habituat a reptes d'aquest calibre, cap repte és igual, tot i que l'experiència ajuda. El problema el veig sobretot amb els braços. Des del mes d'agost, només he nedat aquestes tres últimes setmanes, tirades curtes, no més de 3.000 metres i en dies alterns. La part que em fa dubtar més,  és que físicament aguanti, sense fer-m'hi mal, el gran avantatge és, per contra, estar descansat de braços i amb moltes ganes de nedar. M'he preparat el millor que he sabut i pogut. He treballat tècnica a piscina, pautes d'alimentació adequades abans d'un gran repte, visita al fisio, per tenir el cos en optimes condicions. He dormit tant com les obligacions laborals,

Entrevista a la secció Contracorrent, publicada a la contraportada del Diari de Girona. Ha estat molt divertit fer aquesta petita entrevista amb el periodista Albert Soler.  En el dia 308 del repte. Espero ho passeu tant bé llegint-la com jo fent-la. Moltes gràcies! Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Nedar 24 hores en una piscina, una il·lusió, que en breu intentaré fer realitat. L'oportunitat ve la mà de Marnaton, on hi col·laboro sent part del gran equip humà que fa possible les travessies d'aigües obertes. En un esdeveniment solidari, on la causa, no podria ser més escaient, recaptar fons per ajudar als que ajuden, a Pro-Activa, que des del setembre estan a Lesbos ajudant als refugiats que arriben a la costa grega. No és el meu millor pic de forma nedant, ni de lluny. Degut al repte de fer 10 km a peu cada dia, #El2015NoPucParar , he tingut menys hores per la natació, a més si ajunta una caiguda en bici, que m'ha tingut sense nedar, fins fa tres setmanes. Segurament fer aquest repte, sense un entrenament planificat, estructurat i específic d'uns quants mesos, sigui una bogeria, però a les persones que ara anomenem refugiades, la vida els ha canviat avui per demà, sense avís i creuen un mar, amb les mans buides i el cor ple d'esperança, millor

Sumant un dia rere l'altre, avui ja estic en el que fa tres-cents del repte #El2015NoPucParar. Content d'haver arribat fins aquí, ha costat molt i encara queda per endavant. Ha costat robar hores a la son, llevar-me a les cinc de la matinada, per fer 10 km abans d'anar a treballar, perquè després tinc un compromís, o vull nedar o vull fer qualsevol altre cosa, costa bastant. Inclús en una ocasió, un dissabte, anava a una cursa de btt de 200 km i em vaig aixecar a la una, o el que és el mateix, vaig dormir dues hores justes. Quan ho faig al vespre, després de treballar, hi ha ocasions que el meu màxim desig és acabar per gaudir d'una estona de relax abans d'anar al llit.  Per feina, acostumo a estar fora de casa unes 12 hores, de 8 de matí a 8 del vespre, uns dies una mica menys, altres una mica més. A més cal tenir en compte que hi ha hagut dies de tot, de calor, de fred, de vent, de pluja intensa, dies de mal de panxa, de cagarrines, de refredats, de febre, d

Si hi ha un lloc i un moment on va començar la meva passió per les aigües obertes, aquest instant és sense lloc a dubte, la travessia del Cap Norfeu del 2.009. Una travessia que fa anys que no es fa de manera organitzada i que uns quants amics, nostàlgics i guardians d'aquell esperit de nedar per nedar, intentem recuperar almenys una vegada l'any. Uns  van fer el recorregut clàssic i un altre grup va fer anada i tornada. Una mar encalmada i un sol tímid els va acompanyar durant el trajecte. La nedada la vaig viure de prop, però des de terra, tot caminant, en bona companyia, pel Cap Norfeu, una experiència que em va encantar, fins el moment l'havia nedat en varies ocasions, veient la seva grandesa des de l'aigua i ara estava gaudint la mar des de l'alçada. No he pogut nedar, tot just fa una setmana que he tornar a fer braçades, després d'una parada de més de dos mesos per contractura a les costelles. Cal ser conscient de les limitacions i no anar més enllà de

Porto tres sortides amb les Tannus i la meravellosa certesa que no puc punxar. És genial! La bicicleta de carretera la veritat punxa poc, això si quan ho fa és un pal canviar la càmera. Aquest any, al adquirir una bici de carretera millor, tenia clar que volia posar-hi solució. En principi hi volia posar tubulars, las llantes que duc admeten aquest sistema, però al conèixer les rodes massisses Tannus i llegir molt sobre les mateixes per internet, em vaig decidir per elles. Cal tenir en compte que sóc un ciclista patata, dels que pugen lents i baixen a poc a poc. Pel meu pes de més de 75 kg, duc el model Slicks en la versió Hard que simula una duresa de 8.5 bar. A la roda del darrere no noto res, a la del davant, si pedalo dret, la noto amb més pressió del que estava acostumat, la duia a uns 7.5 bar, tot i que no em suposa cap problema. Una diferència, és la de no patir pels sotracs de la carretera, el "llantazo" ja és història. Al igual d'oblidar-me del fet de comprova

Cinquena participació en les  24 hores d'atletisme, que es realitzen a les pistes de Can Dragó i organitza corredors.cat. Les espero amb ganes i tan bon punt estigui recuperat de la contractura que arrossego a les costelles, les començaré a preparar amb il·lusió. No hi vaig a buscar cap resultat en concret, si tinc l'objectiu d'assolir les tres xifres, fent 100 km, sobretot hi aniré amb moltes ganes de passar-m'ho bé, corrent en família. A primera vista, un pot pensar que és de bojos fer voltes a una pista durant 24 hores seguides, que millor a la muntanya o en un trajecte més ampli, però córrer en pista tot són avantatges. A cada volta, a poc més de 400 metres, puc beure, puc menjar, no em cal portar res a sobre. Hi ha un espai, per l'avituallament personal i les coses de cada participant, que em permet tenir a mà el que necessiti, agafar-ho i deixar-ho quan em vagi bé. Tinc el lavabo a cada volta. A cada pas per la línia de sortida, puc saber la distància que p

Just abans de començar a pedalar, quan veig que el gps que marca 350 i pocs metres d'alçada i penso que vull assolir els 2.150 de Vallter 2.000, em ve suor freda. Començo incòmode, massa pendent de l'objectiu i perdo de vista assaborir el moment. Al cap de pocs quilòmetres la  situació canvia. La pujada pel Coll de Capsacosta, és tranquil·la, constant, sense grans rampes i amb bones vistes a la Vall de Bianya, que fan molt amè el pedalar. Una vegada a  Sant Pau de Segúries, toca anar una estona per la carretera principal, fins arribar a Llanars, on faig parada a esmorzar, per afrontar els 21 km i 1.200 metres positius que hi ha per endavant. Fins al poble de Setcases és de bon fer. Els 10 km següents ja és una altre història. Les rampes van des del 10 al 15%, una barbaritat, que sumat a l'alçada, ho fan molt feixuc, em costa molt avançar, faig peu a terra en més d'una ocasió. Als 1.500 metres d'alçada +/-, se'm treu el pedal esquerra per primera vegada, quasi

Tinc moltes ganes de pedalar. Fa quatre setmanes que vaig patir una caiguda en la btt, mentre feia la Via Augusta amb alforges i com a conseqüència tinc una contractura a les costelles. No puc nedar, ni córrer, ni fer caiac, fins ara només he caminat. En l'última visita al traumatòleg, ja es veu la llum, sembla que de dos a tres setmanes més i  estaré recuperat del tot, de moment puc pedalar, millor amb la de carretera per evitar sotracs. Genial! He sortit de la consulta més content que si m'hagués tocat la loteria. Com que l'espera per recuperar-me se m'està fent una muntanya, pujaré un bon port. Fa temps que vull anar a Vallter pedalant i no se m'acut millor moment que ara, serà un repte per a celebrar que la recuperació està propera. La ruta escollida, serà una que em ve molt de gust fer. Olot - Capsacosta - Vallter - Santigosa - Olot, uns 113 km, amb 4.500 metres de desnivell acumulat. No tinc cap altre pretensió que gaudir de pedalar, dels ind

Vaig caure fa dos dies i el dolor de les costelles, avui es fa notar més. Mentre camino els 10 km del repte #El2015NoPucParar , valoro seriosament trucar perquè em vinguin a buscar i plegar a setanta i pocs quilòmetres de casa. Decideixo seguir, si el dolor, un cop s'escalfi la musculatura, segueix tant intens, abandono. L'estratègia d'avui, evitar encara més, els trams amb pedra solta i caminar, si cal. Per sort, no tinc cap pressa. M'ho agafo amb molta calma. El dolor és l'excusa perfecta, per allargar al màxim, aquesta última etapa, d'una aventura en la que a pesar d'algun petit contratemps, estic gaudint intensament i m'ha fet aprendre nous recursos. A Franciac, en l'últim bar, abans d'abandonar el recorregut de la Via Augusta, mentre estic assentat, deixant volar la  imaginació, no puc evitar, començar a pensar en noves aventures, nous racons per descobrir a ritme de pedal. Toca seguir, doncs el destí, és des d'on vaig sortir, a Sant