Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2011

Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

29/09/11 Snorkel & Swim a la Punta de Garbí

Imatges
2 hores i mitja per nedar uns 2.300 metres, a aquest ritme no participarem en cap olimpíada. No, no hi havia onades de 5 metres, ni vent força 7 en contra, ni meduses que ens barressin el pas, ni pops gegants agafant-nos. Nedar en un indret espectacular, com és la Punta de Garbí, de cala Vigatà fins El Freu de Sant Feliu de Guíxols, on amb la mirada per sobre de l'aigua ja és de somni, si a més mirem per dins de la mar, encara millora més, boscos de posidònia, peixos trompeta, castanyoles,  estrelles de mar, garoines, etc...., en un dia assolellat de tardor estiuenca, amb poquíssim trànsit marítim. Si a tota aquesta combinació hi afegim una càmera de fotos aquàtica i ganes de passar-ho bé, la mescla ja és d'allò més, que difícil que és intentar anar sota l'aigua amb un neoprè de nedar; hem rigut, més que nedat, la veritat és que més una travessia nedant, m'he sentit en un dia de platja, com quan era un nen petit, que no li cal res, per divertir-se, que no té cap pressa,

28/09/11 Costa Brava en caiac. Dia després

Imatges
Com molt bé defineix en Xavi de Kayak Guíxols , "h i ha gent que recorre grans distancies per disfrutar de llocs paradisíacs i a vegades els tenim al costat. La Costa Brava un paradís per descobrir." No hi puc estar més d'acord. A més ens obsequia amb aquest muntatge audiovisual, perquè tothom pugui fer una petita mirada, a tot el que vam veure i viure nosaltres. He navegat per l'escenari de molts reptes i aventures, de les que jo he fet,  ja sigui corrent, caminant, nedant, pedalant o en caiac, he reviscut records i n'he fabricat molts de nous, per recordar que cal seguir somiant i anar més enllà. La fi, ha arribat, toca desar els estris, per una altre ocasió, la sensació no és de tristor per haver acabat, és d'alegria perquè fa dies vaig començar i tot el viscut des de aleshores. Entrades relacionades: Propera aventura: Costa Brava en caiac 18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0 19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1 20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2 2

27/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 7

Imatges
Títol: Fons marí, acrílic sobre tela. Autora: Elisabet Font Fuset ("Art Fatjó") Bon dia món, bona dia mar, bon dia vida! És l'últim dia, com a fi de festa, tinc un regal inesperat, la mar com una bassa d'oli, dia de ple sol, mentre resegeuixo la costa puc veure el fons marí, navego amb calma, no hi ha pressa, només vull disfrutar el camí, entro per tots els racons i raconets, entro a les coves i a les cales menudes. Paro a Tossa de Mar, faig el turista a la platja, estic al costat d'on embarquen els passatgers dels vaixells de fons de vidre, als qui l'idioma em permet entendre, sento com es desfan en elogis, han al·lucinat, d'aquest bocí de la Costa Brava. Busco una cala petita i tranquil·la, la trobo, de les que no tenen sorra, tenen pedretes arrodonides, de les que al caminar, sents com un massatge als peus, mentre s'enfonsen i es fa feixuc el caminar. Agafo ulleres i tub, a gaudir de la vida marina, en el caiac, porto uns bastonets de pa, que

26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6

Imatges
Mentre encara estic a la platja, moments abans de sortir,  per sota la punta del caiac, passa nedant un corb marí, no hi ha ni un pam d'aigua, estic al mig de la platjeta, on hi ha el Kayak Guíxols , no fa ni 10 metres de llarga abans d'arribar a les embarcacions, va i torna, un cop i un altre, finalment surt de l'aigua, es queda plantat mirant-me, a un metre de mi, girant el cap lentament vers la mar, sembla que  vulgui dir, no perdis el temps la mar t'espera, som-hi! Navego en una mar molt plana, amb fulles marrons que suren i  recorden que ha arribat la tardor, en un silenci absolut, només trencat pel meu constant paleig, de cop a uns 40 metres, sento com si acabes d'entrar un gran objecte a l'aigua, em quedo parat, un corb o una gavina no poden ser, no són tant grans, ostres, si..., salta, si..., el veig, si..., escolto com respira, si! és un dofí!!!, quin espectacle, el puc seguir amb la mirada, és molt millor del que m'esperava, va vers el sol, el ref

25/09/11 Entrenament Radikal MarBrava

Imatges
Estic de descans de nedar, almenys grans distàncies, però l'idea de nedar de Llafranc a Calella i tornar m'atrau, que és mala cosa, fa pocs dies vaig nedar a una caleta a uns 2 km, m'atrau l'idea de tornar a la vora, a més estaré molt ben acompanyat, per un grup de nedaddictes, no trobo arguments per no anar-hi. Estem a Llafranc, punt de partida i arribada. Som un grup de 8 nedadors, tots ells, menys jo, ho fan com entrenament per la Radikal, que es farà en una setmana, en aquest indret, no són els únics, trobem més nedadors que estan fent el mateix, l'il·lusió, en aquest cas, d'assolir un repte, és una força que uneix més que cap altre vincle. Comencem a nedar, cadascú al seu ritme, sense pressa, a la poca estona, trobo un munt de peixos, de blaus, de platejats, de petits, de grans, que neden en grup, en solitari, inclús en trobo un munt, que neden en espiral i de dalt a baix, m'encanta veure el moviment dels peixos, té un no se que, que hipnotitza, que em

23/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 5

Imatges
Despertar tranquil i mandrós, és l'únic matí que ens lleven després que el sol. Jornada sense presses, esmorzem i caiaquistes de la zona, ens comenten que potser veurem dofins, hi ha un banc de tonyines i això n'augmenta les possibilitats, sempre n'he volgut veure navegant, som-hi, que a la mar hi falta gent. Arribem fins a Portbou, fruint de paisatges de somni, entrem a un cova, de dofins ni rastre. Davant la badia de Portbou, decideixo anar fins l'extrem nord de la Costa Brava, m'arribo fins el punt on hi conflueixen dos països, Catalunya i França, em feia especial il·lusió arribar-hi, segueixo una mica més, el dia és clar i les vistes són magnifiques. Tornem a Llançà, on per motius logístics de transport, s'acaba la nostra aventura. Tots els dies ha bufat més o menys tramuntana, però cap ha estat especialment dolent, em pogut navegar els 5 dies. Ha estat una aventura intensa, de les de repetir, amb un escenari idilic, que compartida amb amics, en Xavi Martí

22/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 4

Imatges
El Cap de Creus, té màgia, sempre que hi he navegat ho he vist, la tramuntana s'ha llevat aviat, fins i tot, abans que nosaltres, amb el seu permís, hem fet un passeig pel seus raconets, entrant a la cova del diable, per fer parada a El Golfet, a Cala Prona, on hi ha un refugi de pescadors, que té una part oberta a tothom que hi vulgui entrar a passar la nit a recés. És un racó, molt acollidor, d'aquells que si hi vas una vegada segur que tard o d'hora i voldràs tornar, fem parada per esmorzar, prendre el solet i fer una mica d'snorkel, hi trobem tres caiaquistes,  hi han fet nit, venen de Llançà i van cap a Cadaqués, per un d'ells, és la seva primera experiència en caiac, per l'expressió del seu somriure, no serà l'última, expliquen que en unes coves de Port de la Selva, han vist Nudibranquis , petits animalons, que es confonen fàcilment amb plantes, en prenc nota. A la sortida del Golfet, la mar està moguda, la tramuntana ha pujat a la que resseguim par

21/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 3

Imatges
  Ens fem a la mar de nit, a les 6:30, una hora més tard del previst, per un malentès, navegar de nit és fabulós, el frontal apagat, apunt per si vingués alguna embarció, per ser vistos. Hi ha un lleuger vent de terral, que ens empeny, una estranya corrent ens porta endavant, a bona velocitat, però amb el caiac una mica entravessat, és realment curiós. Veiem sortir el sol, des del mar, veure com s'alça, és encara més preciós, que des de la platja més bonica, portem un terç del recorregut, parem, per menjar, beure i demés, a la que arrenquem, res, en pocs segons, comença a bufar tramuntana, ja és la tercera vegada que ens passa, en anys diferents, parem, arrenquem i acte seguit tramuntana, com fa broma el Xavi, "mira si sóc bon coneixedor de la mar, que sempre paro just abans que comenci la part més dura". Pel meu cap, volta l'idea de lo malament que ho vaig passar el 2007, amb grans onades i fort vent, així, que agafo un bon ritme i sense parar, hi ha moments en qu

20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2

Imatges
El dia tot just comença i ja estem desperts, dormir sobre terra planer, és cosa  d'agrair, hi ha onada alta amb poc vent, la navegació és còmode, anem fins a Tamariu, un cafè calent, sempre anima el matí. Ens posem de nou a la mar, poc abans d'arribar al Cap de Begur, la tramuntana ja torna a fer de les seves, amb ràfegues de fortes, que puc veure com s'acosten, van pentinant la mar i les crestes de les onades, fins arribar a la part més avançada de la meva pala i al l'instant, arribar a mi. Decidim fer parada i fonda a Sa Tuna (Begur), platja preciosa, per fer gana, fem una part del seu camí de ronda, fins a Cap Sa Sal, la tramuntana va pujant. A primera hora de la tarda, ja bufa menys, som-hi, primer objectiu L'Estartit, al poc, ja veiem Les Medes, conforme ens hi acostem, sentim la seva banda sonora de gavines, és gira una mica de vent de garbí, que fa que les onades  ens empenyin, aquí, és on més costa mantenir la direcció del caiac, la corrent a favor, tècnic

19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1

Imatges
Amb la fresca del matí, comença l'odissea de colocar-ho tot, dins el caiac, de manera que quedi el pes ben repartit i el material ben distribuït, segons necessitats. I com sempre, em queda una bossa fora, sóc un trasto, tornem-hi, el segon cop és el bo. La sortida serà molt ben acompanyat, amb l'amic Xavi Martí, del Kayak Guíxols , company d'aventures, gran coneixedor del món del caiac,  navegant expert i excel·lent guia de mar i amb l'amic Carles Morlanes, caiaquista aficionat com jo mateix, valent, alegre, decidit, somrient, sempre amb una anècdota apunt per fer saltar una rialla, els tres iniciem la travessa, amb moltes ganes de divertir-nos, fent una cosa que ens encanta, navegar en caiac. Només sortir del port, noto que el caiac, se me'n va cap a l'esquerra, primer pensament, no he distribuït bé el pes, parlo amb els companys, els passa el mateix, és la deriva que se'ns vol endur, hi posem remei, pes  i palada forta a l'esquerra, per contra restar.

18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0

Imatges
Com un nen petit, el dia abans de fer aquella excursió, que tanta il·lusió li fa, així estic, a més havent de preparar tot el material pels propers dies, el que no m'endugui, no ho tindré, fet que fa realment important de fer una bona tria, l'espai en el caiac és limitat, tot i que el pes el porta el mar, en gran part, a cada palada que faci el notaré, sobretot al moment d'arrancar i de fer alguna maniobra. He muntat la tenda de campanya, per comprovar que està en bon estat, al igual que el matalàs auto inflable i el sac de dormir. La beguda apunt, el menjar, per 2 dies aproximadement, doncs parem a comprar-ne, sempre que és necessari. La roba plegada i en la seva bossa estanca, per que no es pugui mullar. Mini farmaciola, amb lo imprescinbible, repelent de mosquits, antiinflamatoris, protecció solar i demés. Un llibre, que em ve de gust llegir, una llibreta i un boli, tinc ganes d'escriure, sempre ho acostumo a fer directament a l'ordinador, aquests dies recuperaré

Propera aventura: Costa Brava en caiac

Imatges
No és un repte, tot i que és exigent físicament, és una aventura, navegar amb el caiac, acompanyat de dos amics, casi tota la Costa Brava, en uns 5 dies. Tot i que ho hem fet en altres ocasions, cada vegada és única. Seran 5 dies sense saber on pararem a descansar, ni a menjar, ni a dormir. A la mercè de la mar, que a estones serà plàcida i a estones estarà enrabiada, ella decidirà el ritme al que anirem. Tindrem per sostre deu mil estrelles, el gran plaer de sentir la remor de la mar, al tancar els ulls a la nit i al obrir-los de bon matí, sentirem la sal, com ens envolta per tot arreu, com ens entra per la pell, com la respirem. Serem nòmades de la mar, navegant amb caiac i amb totes les nostres pertinences dins, amb un origen Sant Feliu de Guíxols i un destí Colera, fruint de cada metre blau. El proper dilluns 19 de setembre, comença l'aventura, endavant, sempre endavant! Entrades relacionades: 18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0 19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1 20/09/

16/09/11 Quatre reptes en un mes. Punt i apart

Imatges
En poc menys d'un mes he aconseguit tres reptes, que m'han fet somiar, dels que al parlar-ne se m'emplena la boca, dels que al pensar-hi dins meu tot es regira, dels que al escriure sobre ells, revisc els bons moments i també els dolents, dels que et fan constatar que si un realment vol, tot és possible i sobretot, dels que he aprés moltíssim. Els tres reptes, han estat en aigües obertes, primer el 13 d'agost, Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols, un paisatge que conec molt bé, a casa, el segon al cap d'una setmana, el 20 d'agost, en terres tarragonines, a disputar la 1ª edició de l'Ultramarató de l'Ebre,  es va haver de retallar per causa del vent, que ho va fer més interessant, em va deixar bon regust de boca, per tornar-hi el proper any, el tercer, arriba casi de casualitat, quan ja estic apuntat pel dia 11 de setembre a NedaMarcelona, sorgeix la possibilitat de fer Roses - L'Escala, el dia abans, el 10 de setembre, decideixo fer les dues travess

15/09/11 Travessia Golf de Roses. Roses - L'Escala. Fotos

Imatges
Quina sort, comptar amb organitzadors, com en Raul Lang, que a més de muntar la travessia, ens obsequia, amb un escrit a la web del Club Waterpolo Figueres on podem trobar-hi les fotos que hi ha a continuació, on ens explica l'aventura dels més petits, quan els veia d'amunt de la barca de la Creu Roja, les seves cares dibuixaven un somriure d'orella  a orella, denotant lo bé que s'ho van passar. També ha sortit una petita ressenya, en el diari El Punt - Avui. Crònica Club Waterpolo Figueres. Escrit El Punt - Avui. Àlbum de fotos Entrada relacionada: 10/09/11 Travessia Golf de Roses. Roses - L'Escala

11/09/11 NedaMarcelona. Durant

Imatges
Arribada a la sortida, un munt d'amics i de cares conegudes, estem a la platja de Sant Sebastià, al fons es veu l'arribada, el Fòrum, hi ha una porció  de mar per endavant, 5.700 metres. Escalfo una mica, acabo d'ajustar el neoprè i penso: en la travessia d'ahir, Roses - L'Escala ,  el divendres em vaig llevar a les 7:00 per treballar i només he dormit 5 hores, en dos nits, els braços els tinc pesats, de nedar i moure balles, amunt i avall, aquesta matinada. Em poso més enrere de lo habitual, no vull que m'atropellin, ni fer nosa. Comença la travessia, només agafar la posició horitzontal, tot es posa a lloc, em sento de meravella, han marxat tots els mals, la mar està plana, l'aigua transparent, el sol ens acompanya, veig Barcelona des del mar, sembla més amable, fins i tot la Torre Agbar, sembla més bonica, el sol banya els edificis donant-los una brillantor que ens pica l'ullet, hi ha boies grans, cada 500 metres, que ens marquen el recorregut a la per

11/09/11 NedaMarcelona. Abans i després

Imatges
Voluntaris, organització i caiaquistes. La una de la matinada, sona el despertador, quina mandra, després de tres hores curtes  de dormir i haver nedat de Roses a L'Escala el dia abans. Toca preparar material i emprendre el viatge, que m'ha de dur al Fòrum de Barcelona, on, a les 4 del matí, juntament amb els voluntaris i l'organització de Neda el Món, prepararem NedaMarcelona, tots ells tampoc han dormit gaire, porten un cap de setmana de molta i molta feina. Em toca muntar el recinte de l'arribada i la sortida, totalment lògic que qui munti, les carpes i distribueixi en elles el material, siguin les persones que les han de fer servir, a fi de comptes, munto, nedo i desmunto. Hi ha molta gent, que es pensa que aquestes coses, les fa la brigada municipal, us asseguro que en aquest esdeviment i en tots els que conec, no. El ritme és frenètic, és llimen petits detalls d'últim moment, es pot percebre el pes de la responsabilitat, que tot surti bé, a les espatlles

10/09/11 Travessia Golf de Roses. Roses - L'Escala

Imatges
Feia més d'un any, que parlàvem amb amics de fer la travessia de Roses a L'Escala, quan, com fer-ho... i resulta que en Raul Lang i família, la munten des del 1.996. Ho vaig saber 6 dies abans, em vaig apuntar sense dubtar-ho, quan l'oportunitat de complir una il·lusió, et passa pel davant, s'ha d'agafar al vol. Som 10 nedadors, uns quants són amics nedaddictes, l'Eli Sanz, en Pep Poch, en Jaume Adell, l'Andreu Esteve i jo mateix, 8 nens que la fan a relleus, 5 caiacs, una embarcació de la Creu Roja i una altra d'un particular que ens acompanyarà només una part. Fem grups, amb en Jaume, que hem nedat junts en diverses ocasions, diguem de fer-ho a 3 km/h, ens adjudiquen caiac, amb un tercer nedador i un quart s'apunta, s'acorda el ritme de 3 km/h, serem el grup més lent. El tercer i el quart del meu grup, no sé el perquè, no han entès això dels 3 km/h, van a un ritme superior, en Jaume els segueix el joc, li fan la goma, van més ràpid, és paren a

08/09/11 Proper repte, 10 i 11/09/11, 2 dies, 2 travessies, 22.200 metres de mar per endavant.

Imatges
S'acosten 2 reptes, que per separat fan respecte i junts faran un cap de setmana inolvidable, amb molta  mar, 22.200 metres de mar. Dissabte primera part, de Roses a L'Escala , uns 16.500 metres en línia recta, que vol dir que en farem algun més. Hi haurà un moment que tindrem la costa a 8 km i escaig a l'esquena i el mateix per davant, a la dreta uns 5 km i a l'esquerra, no ho vulguis saber, he llegit que el golf de Roses arriba a profunditats de 7.000 metres, els números parlen per si sols. Ho he fet en caiac, varies vegades i sé el pa que si dóna, és molt dur, veure tota l'estona el punt d'arribada, en una ocasió, fent de Roses a L'Escala, inici mar plana, al cap 1h30', va bufar la tramuntana aixecant onades molt carregades, les corrents  van fer que desistits en l'intent d'anar a L'Escala i finalment vaig haver de canviar el rumb cap a L'Estartit. Diumenge segona part, amb tots els nedaddictes, a participar de la gran festa de la nata

07/09/11 Duatló (aquatló) de Caldes de Malavella. Fotos

Imatges
Compartir jornada  amb els campions d'Espanya de monoaleta, 2010 i 2011, m'ha ajudat a veure perquè ho són.  No només perquè són grans nois i noies, no només per entrenar dur i bé, que no és poc, no només per tenir el recolzament dels seus familiars, no només per tenir uns entrenadors que es desviuen per ells, ho són perquè són un veritable equip. Un equip que tot i competir uns contra altres, anaven tots a una, s'animaven els uns als altres, inclús els que varen nedar, varen acompanyar en alguna volta als que corrien, feien una veritable pinya. Fotos gràcies a la Carme Carmona i al Pere Alsina. Àlbum de fotos Entrada relacionada: 03/09/11 Duatló (aquatló) de Caldes de Malavella

06/09/11 Ultramarató de l'Ebre. Fotos

Imatges
Aquest repte, m'ha obert noves expectatives, nous horitzons per explorar i conquerir, perquè un repte no és més que la preparació pel següent, no importa distància, no importa disciplina, només importa que sigui lo suficienment dur, per  assaborir cada metre del camí, sigui en els llargs entrenaments o en els instants en que s'acaba convertint, en la memòria,  una prova de llarga recorregut.  Fotos gràcies a Roberto Ortiz, que ens va fer suport durant tota la prova. Àlbum de fotos Entrades relacionades: Repte pel 20/08/11 Ultramarató de l'Ebre, 40,3 km 19/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Pròleg 20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica  23/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Més cròniques

04/09/11 Arriba el bon mal temps per navegar amb caiac

Imatges
Pot  semblar una contradicció, el cel estava ennuvolat, no feia massa calor,  és un bon presagi del que s'acosta, el bon mal temps, la millor època  per navegar amb el caiac. S'acaben els dies llargs, de bona temperatura, de vacances, de mar tranquila, de poc vent. Canviarem   el brogit de les embarcacions d'estressats a tot drap, pels motorets   dels que van a pescar, tot disfrutant del paisatge, que s'aparten,   perquè saben que en el mar tots necessitem el nostre espai, tot i la   distància entre nosaltres i anar l'un en contradirecció de l'altre, ens   dóna temps a creuar unes paraules, sobre el dia, la mar, la pesca, no   ens coneixem,   però compartim una afició, estimem la mar, som part d'una gran família. Deixen   de navegar els capitans de mar plana i surten els que entenen la mar,   sabent quan vol que anem amb ella i quan no, el fons marí es podrà   regenerar dels estralls de l'estiu, les platges recuperaran el seu   aspecte natural. Pels   c