UltraQuim

Desena participació a les 24 hores de muntanya. La veritat és que cada any, em diverteixo més, tot i que fer les 24 hores seguides, no sigui fàcil. No només perquè els organitzadors, van polint detalls i es superen. Sinó pel que hi comparteixo. A més de compartir camins, pistes i corriols, amb molt d'encant i vida. Indrets, en que la mirada, omple l'esperit. Fred i bosc gebrat a totes hores. Menjar en cada parada. Mal de peus, cansament i son. El millor d'aquestes 24 hores a muntanya, és compartir el caminar, amb gent que fa anys eren estranyes i ara son amics. Amb persones, que veus una vegada l'any, i et resulten familiars. Amb cares noves i les de sempre. Amb participants que potser no  ens tornarem a veure, i amb d'altres que es tornaran habituals. Amb els amics del Centre Excursionista Olot, que et mostren la seva cara més amable, per ajudar-te a aconseguir el teu propòsit. I els voluntaris, que et fan sentir el protagonista de l'aventura, quan els que...

Desena participació en aquest repte, que espero amb ganes cada principi d'any, de la mà del Centre Excursionista Olot. Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, enguany: Hostalets d'en Bas - Cantonigrós - Sant Pere de Torelló - Montesquiu - Llaés - Vallfogona. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-h...

Les 24 hores de muntanya d'Olot, a més de caminar 24 hores seguides per indrets que t'emplenen l'esperit. És molt, molt i molt més. És dormir tant com puguis els dies abans, per afrontar la nit sense dormir. És estar pendent de la predicció meteorològica per preparar la motxilla i no trobar a faltar res. És arribar al punt d'inici, per sentir les pessigolles a l'estómac que xiuxiuegen a crits, que ens espera una petita gran aventura. És descobrir un nou itinerari cada any, poques proves poden presumir de dur trenta-set edicions i no haver repetit recorregut. És sentir-te a casa, enmig del bosc, notar la claror de la nit i com l'herba brilla i es fa cruixent al nostre pas amb la gebrada. És estar envoltat d'amics, dels que fa anys que ho són i dels  que no coneixies i que pas a pas, vas sabent una mica més d'ells. És notar la generositat dels voluntaris que fan possible que ens divertim, tot superant-nos. És veure com desperta el dia, com el mill...

Per l'organització és l'edició que fa 37, per mi la novena vegada en que estaré a la línia de sortida. Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any. Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, em fa descobrir una comarca que em fascina i que no te l'acabes, La Garrotxa. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a p...

Novena participació en aquest repte, que espero amb ganes cada principi d'any, de la mà del Centre Excursionista Olot. Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, enguany: Olot - Sant Aniol de Finestres - Falgons - El Torn - Olot. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hore...

Les 24 hores a muntanya són molt més que caminar i caminar. Són hores per descobrir i  compartir. Descobrir indrets amb màgia, amb encant, d'aquells que et fan sentir constantment dins una postal. Gaudint de caminar sota de la llum de la lluna amb el frontal apagat i sentint la natura. En aquesta ocasió hem afrontat l'onada de fred polar, en moviment, avançant a ritme de vegades lent, però sempre ferm. No ha estat fàcil fer les 24 hores de muntanya, cal determinació, que al final de cada etapa hi hagi l'autocar per poder tornar al punt de partida és una forta temptació. Una mala digestió del berenar, em va fer tenir present de pujar-hi, per sort no ho vaig fer. Com sempre la son, entrada la matinada, em recorda que al llit hi estaria calentó i no passant fred, el caliu dels companys de camí i de l'organització, empeny a continuar. La neu a l'última etapa, va emblanquinar el paisatge i va posar un punt d'èpica a la jornada, juntament amb imatges que es graven...

Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any , de la mà del Centre E xcursionista O lot . Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir en lluna plena per poder gaudir més de l'entor...

M'ho vaig passar pipa, aquest seria el resum de les meves 24 hores de muntanya, organitzades pel Centre Excursionista Olot. Com en una caminada amb amics, entre paisatges que no t'acabes, en que ara xerres amb l'un i després amb l'altre. Bonic trajecte, el de dia, tot i la boira de les últimes hores i sobretot el de nit. Va haver-hi un llarg tram, de pista pavimentada, amb la lluna plena capitanejant un cel seré, que ens deixa observar la forma de les muntanyes, mentre tots anàvem amb el frontal apagat, estones amb màgia. El passar dels quilòmetres els vaig anar compartint amb molta gent. La totalitat, amb l'amic i company d'aventures, Lluís Tuneu, amb qui d'aquí uns mesos, ens enfrontarem junts, per cinquena vegada, al Ultra Trail Emmona , que farà que aquestes 24 hores, semblin un joc de nens. La gran diversitat de persones que hi participen, en una o en totes les etapes, permeten intercanviar i veure nous punts de vista, són contrastos que enriqueixe...

Per l'organització és l'edició que fa 34, per mi la setena vegada en que estaré a la línia de sortida. Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any. Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, em fa descobrir una comarca que em fascina i que no te l'acabes, La Garrotxa. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és ...

Les 24 hores a Muntanya d'Olot, són molt més que 24 hores a Muntanya caminant. Són hores, per anar xerrant ara amb l'un, ara amb l'altre, per fer amics, per compartir aventures viscudes i somnis. És l'oportunitat de gaudir indrets, aprop de casa i d'adonar-se que a La Garrotxa no ens l'acabem,  sempre hi ha quelcom per a descobrir. Són sis etapes, en les que van marxant persones i també s'he n'incorporen de noves, apartant aire fresc a la visió cansada, per dur molts quilòmetres caminant. És jugar una partida d'escacs al cansament i a la son, un joc en que guanyar o perdre no és l'important, el que val la pena és gaudir de jugar. Permet sentir com la fred, en els dits de les mans, passant de notar la cremor freda i de tenir la sensació que explotaran des de dins cap enfora, per al cap d'una estona, tenir calor i pensar en treure's els guants. És l'ocasió de gaudir de la festa que és superar-se a un mateix, amb els amics que van ana...

Per sisena vegada, espero estar a l'inici de les 24 hores a muntanya, amb l'al·licient que mai el recorregut passa per allà mateix. És l'edició número 33 d'aquesta gran caminada organitzada pel Centre Excursionista Olot. El que fa aquesta prova especialment dura, molt dura. No és només la distància, uns 75 km, ni estar-hi 24 hores ni passar la nit sense dormir. Sobretot, al meu parer, és el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Es una bona oportunitat per fer treball d'equip, doncs no es va al ritme de ningú, sinó al de tothom. A més, el que més m'agrada és que dóna temps a xerrar amb els amics i fer-ne de nous. Haver d'anar a un ritme que no és el propi, ni poder fer les parades quan i a on un ...

Per cinquena vegada, estic a l'inici de les 24 hores a muntanya, amb l'al·licient que mai el recorregut passa per allà mateix i la duresa de no anar al ritme que un vol, sinó al que imposa el guia. Aquest any érem més de 250 persones a la primera etapa i una alta participació en les restants, la bona climatologia i la gran feina que fa el Centre Excursionista Olot, any rere any, de ben segur que hi tenen molt a veure.  Si en les altres quatre edicions que he participat, una gran protagonista havia estat la fred. Aquest any, ho és la bona temperatura, que a les pujades ens fa treure roba i suar la gota, per afrontar un trenca-cames constant, amb 6.700 metres de desnivell acumulat. La jaqueta s'ha passat la majoria d'hores lligada a la cintura. Les pujades són bastant dretes, inclús, uns pocs metres, que hem hagut de salvar a quatre grapes. Uns quants trams de baixada, feien desitjar que s'inicies de nou l'ascens. Fulles per terra, pedres, humitat i son, ...

Segurament és una prova precursora, en format caminador, de les que ara s'anomenen "Ultra Trail", doncs aquesta és l'edició que fa 32, tot i que una mica més especial. El quilometratge d'uns 70 km, el tipus de terreny poc tècnic i el desnivell positiu d'uns 3.000 metres, fan que sigui una prova de llarga distància, en muntanya molt assequible. El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessareis per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un...

Els participants que varem completar les 24 hores Hi ha un munt d'imatges de les 24 hores a muntanya d'Olot, a més de les pròpies, que acompanyen aquest escrit, en podeu trobar a: Centre Excursionista Olot al Facebook i la crònica a la seva web Bloc Pere Peter Pan Fotobloc d'en Lluís Bloc 4 potes Àlbum de fotos   Entrades relacionades: Proposta pel 04 i 05/02/12 24 hores a muntanya 01/02/12 24 hores a muntanya. Pendent del temps  04/02/12 24 hores a muntanya. Crònica i track 

La caminada, està dividida en 5 trams,  cadascú pot triar els que vols fer, seguits o no.  Anar a per les 24 hores, acompanyat amb amics, sempre és més divertit. Primera etapa, fins a Sant Jaume de Llierca, és una de les més concorregudes, trancorre íntegrament de dia, és la que més es gaudeix, al iniciar la segona ja es sota la llum del frontal, aquesta acaba a Besalú, hi fem  entrada triomfal pel pont romànic. Els voluntaris, ens han fet uns macarrons, dels de debò, amb el seu sofregit i la seva carn picada, el més habitual acostuma a ser la pasta bullida i tomàquet de brick, els hi fem un aplaudiment per la bona feina. Ve la pujada més dura de les 24 hores, fins a La Mare de Déu del Món, passem per un camí estret que estant recuperant, m'encanta tenir història sota el peus, a les 2 de la matinada, a uns 600 metres d'alçada, el vent es deixa escoltar amb ganes, per sobre els nostres caps, fins aleshores, fa fred de bon portar, estem a l'abric del bosc, un cop a dalt ...

Hem d'esperar per saber si la baixada de temperatures serà forta, molt forta o històrica . Frase de Santi Segalà, cap de l'area de predicció del servei meteorològic en referència a l'onada de fred que ens ve a sobre.  Si tot va bé, nosaltres ho sabrem en directe, cada dia en tinc més ganes, serà un repte de debò, difícil i molt dur, em fa moltíssim respecte, per sort, les prediccions parlen de fred sec, pel cap de setmana, espero que no nevi ni plogui gaire per la zona on hem de caminar,  sinó ens farem un fart de patinar. Recordo, perfectament la fred que vaig passar en l'edició anterior, aquesta vegada serà més, però per a què tenim les equipacions de Gore-Tex i demés material tècnic, sinó per ocasions com aquesta, tot i que hi ha qui només les fa servir, per anar a fer el cafè i semblar aventurer, però això ja és un altre tema. Diuen que l'història es fa caminant pas a pas, en aquesta ocasió, deixarà de ser una metàfora, per ser una realitat. Ara toca esperar, si...

Vistes des de Mare de Déu del Mont S'acosta un dels reptes que més m'agraden, serà la quarta vegada que hi participo. Són 24 hores a muntanya, tal i com el seu nom indica, dividit en 5 etapes, cadascú pot fer l'etapa o etapes que vulgui, com cada any, la intenció és fer-les totes i estar realment 24 hores a muntanya, caminant, sense dormir, de dissabte a les 14 hores fins diumenge a la mateixa hora. L'itinerari canvia cada any, en aquesta ocasió és: Olot - Sant Jaume de Llierca - Besalú - Mare de Déu del Mont - Argelaguer - Castellfollit de la Roca - Olot. Dintre les 24 hores, hi ha més temps de fosc que de dia, per això sempre ho fan coincidir amb lluna plena. Muntanya i lluna plena, és una combinació màgica. Estar caminant 24 hores, uns 100 km +/- per muntanya, amb desnivells i diferents tipus de terreny, ja és molt dur, si a més li afegim que el recorregut no està marcat, amb excepció d'algun punt conflictiu, tenim un guia obrin camí, al que no podem avançar...

Gràcies a la bona tasca del Centre Excursionista Olot , ja podem saber, la quantitat exacta de participants que van fer cada tram: 1ª Etapa Olot - Sant Feliu de Pallerols  239 2ª Etapa fins a Les Planes d'Hostoles 198 3ª Etapa fins a Sant Esteve de Llémena  133 4ª Etapa fins Mieres 64 5ª Etapa fins a Olot  69 Un total de 28, varem completar les 5 etapes. Durant la setmana que ha passat, m'he dedicat a buscar informació relacionada a la caminada, mitjançant internet,  he trobat, escrits en blocs personals, sempre és molt interessant veure el mateix aconteixement, a traves de diferents mirades: - Pere Peter Pan - 4 Potes - Activitats de muntanya El el vídeo que hi ha continuació, d' Olot Televisió , podeu veure un petit reportatge, que va des de el minut 9:20 fins el 12:50, en que entrevisten a diferents participants, es enriquidor el seu punt de vista. Em sento colpit, de la poca transcendència mediàtica,  que té una prova tant maca i amb tanta historia com a...

El refredat i la febre em deien que no hi anés, però com que no he après a rendir-me i se que mentre pugui fer un pas, no tinc motiu per abandonar, hi hem anat uns quants, tots els integrants del l'equip de la Trailwalker, el refredat,  la Carme, la Tania, el Pere  i una gran dosis de  Paracetamol. Si hagués de definir amb una paraula, aquesta aventura, seria fred. No m'havia passat mai, que es congeles el tub i l'aigua del CamelBak, això succeïa a les 22:30, a la foto d'aquest escrit, podeu veure com està congelat, el contingut del bidó, pel que he llegit varem arribar a -7, al mig de la muntanya, potser menys. De les 24 hores i mitja, que ha durat l'aventura, només hem estat a cobert, uns 20 minuts a les 4 de la matinada, la resta d'avituallaments i de parades de reagrupament, era a l'intemperie. Ho he passat malament a les mans, hi havia estones, que perdia la sensibilitat, semblava, que em clavessin agulles,  m'explotaven els dits de dins cap enfora...

Jornada de reflexió, avui és el dia previ, en el qual, s'ha de posar la ment a punt,  és la part més important, així, preparar tot el material, no deixa de ser l'excusa, per pensar-hi, l'objectiu principal, es arribar preparat, en cos i ànima, per gaudir del cap de setmana, amb les màximes garanties. La predicció del temps, diu que la nit més freda, d'aquesta onada de fred polar, serà la que estarem fent les 24 hores a muntanya. Parla de màxima 8ºC durant el dia i de mínima -6ºC, per la nit. La part favorable, pesa molt, entrenament llarg, per la Trailwalker, amb els integrants de l'equip, amics que venen a fer-ho per primer cop, gaudir de la muntanya, pas a pas, sense presses, la sensació que més em va impactar, quan vaig fer l'edició del 2009, va ser el fet que quan es fa de fosc, saps que has de caminar, fins que surti el sol i més enllà. Cada any, fan coincidir la caminada amb lluna plena, que encara ho fa més especial, anar a llocs que no conec, motiva la...