17-18/12/16 24 hores d'atletisme. Crònica
Compartir és el que dóna sentit a fer voltes durant 24 hores a una pista d'atletisme.
Una de les grandeses de l'ultrafons és que et despulla l'ànima, no ets qui vols semblar ni qui aparentes ser, ets qui ets i punt, a estones ens enfonsem en la misèria i de cop, sense ni saber el perquè, ens sentim els amos del món. Al donar voltes, en un espai reduït com és la pista d'atletisme, tots en anem trobant, encoratjant i compartint impressions una estona o altre, com diu l'amic Ruben, és una trobada d'amics en la que anem a xerrar, mentre fem quilòmetres.
Compartim la manera d'entendre la vida, no només amb els que competeixen, també amb l'organització i el munt de voluntaris que fan possible que tot rutlli a la perfecció, es desviuen per nosaltres, ens mimem i mai ens falta de res, són d'11 sobre 10, em fan sentir a casa, en una casa que torno i vull tornar any rere any.
En aquesta edició he compartit l'emoció de viure en primera persona, com dos amics, en Jose Manuel Alfonso i en Jordi Oliveras, han fet les seves primeres 24 hores, que de ben segur no seran les últimes.
La meva experiència esportiva és el de menys, tot i fer un resultat més aviat discret, dintre la prova, dintre les meves expectatives està de fabula, 123,71 km, estic molt content, de la gestió de les 24 hores.
Començo corrent, fins que el cos diu prou i toca caminar, aguanto al màxim la nit fins que començo a anar de tort i decideixo dormir uns minuts en una cadira arran de pista, just per trencar la son. L'estratègia del menjar i l'hidratació em surt rodona. Content perquè les primeres hores, en quan a posició estava entre la 110 i la 109 dels 111 que prenem la sortida i acabo en la 80.
Content perquè he aprés, compartint pista i box, amb els meus referents de llarga distància, en Jaume Terés, en Xesc Terés i en Paco Robles. He pogut xerrar a estones amb grans corredors com en Ricardo Abad, en David Fernandez, en Sergi Cusco, en Ruben Piñol, en Ferran Santoyo, en Krlos Martinez, en Manel Arijón i d'altres que no en sé el nom. He parlat, rigut i fet el tonto amb familiars dels corredors. He sentit el caliu dels amics que han vingut a animar. L'estómac també ha estat content, he menjat no se quantes racions, de l'impressionant pastís de pastanaga fet per l'Aránzazu. Content, molt content per haver-ho compartit amb tota la gran família de llarga distància.
Una de les grandeses de l'ultrafons és que et despulla l'ànima, no ets qui vols semblar ni qui aparentes ser, ets qui ets i punt, a estones ens enfonsem en la misèria i de cop, sense ni saber el perquè, ens sentim els amos del món. Al donar voltes, en un espai reduït com és la pista d'atletisme, tots en anem trobant, encoratjant i compartint impressions una estona o altre, com diu l'amic Ruben, és una trobada d'amics en la que anem a xerrar, mentre fem quilòmetres.
Compartim la manera d'entendre la vida, no només amb els que competeixen, també amb l'organització i el munt de voluntaris que fan possible que tot rutlli a la perfecció, es desviuen per nosaltres, ens mimem i mai ens falta de res, són d'11 sobre 10, em fan sentir a casa, en una casa que torno i vull tornar any rere any.
En aquesta edició he compartit l'emoció de viure en primera persona, com dos amics, en Jose Manuel Alfonso i en Jordi Oliveras, han fet les seves primeres 24 hores, que de ben segur no seran les últimes.
La meva experiència esportiva és el de menys, tot i fer un resultat més aviat discret, dintre la prova, dintre les meves expectatives està de fabula, 123,71 km, estic molt content, de la gestió de les 24 hores.
Començo corrent, fins que el cos diu prou i toca caminar, aguanto al màxim la nit fins que començo a anar de tort i decideixo dormir uns minuts en una cadira arran de pista, just per trencar la son. L'estratègia del menjar i l'hidratació em surt rodona. Content perquè les primeres hores, en quan a posició estava entre la 110 i la 109 dels 111 que prenem la sortida i acabo en la 80.
Content perquè he aprés, compartint pista i box, amb els meus referents de llarga distància, en Jaume Terés, en Xesc Terés i en Paco Robles. He pogut xerrar a estones amb grans corredors com en Ricardo Abad, en David Fernandez, en Sergi Cusco, en Ruben Piñol, en Ferran Santoyo, en Krlos Martinez, en Manel Arijón i d'altres que no en sé el nom. He parlat, rigut i fet el tonto amb familiars dels corredors. He sentit el caliu dels amics que han vingut a animar. L'estómac també ha estat content, he menjat no se quantes racions, de l'impressionant pastís de pastanaga fet per l'Aránzazu. Content, molt content per haver-ho compartit amb tota la gran família de llarga distància.
M'ho he passat bé, molt bé!!!
Track garmin connect
Entrada relacionada:
14/12/16 24 hores d'atletisme. Pròleg
Entrada relacionada:
14/12/16 24 hores d'atletisme. Pròleg
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!