28/08/12 Volta del Serrà. Crònica de Joan Cutrina
I VAREM RECOLLIR ELS PREMIS SENSE PUJAR AL PODI
De bon matí a les 5,45h comença la meva participació a la 12 Volta al Serrà.
Al cel d’estels brillants a l’aparcament de “La Peçallarga” és com sempre espaterrant! un espectacle de la natura fins i tot el venc com una activitat de Turisme Rural. Si la gent arriba al vespre i em demana que podem fer? Jo els contesto.. només aixequeu el cap i mireu el cel.
Surto d’hora perquè arribar just m’estressa moltíssim i aquesta cursa és nova per mi. Com sempre amb els nervis a flor de pell i la meva cantimplora d’aigua fresca que m’encruspeixo durant la jornada. A la carretera gairebé no em trobo a ningú escolto música xula i em relaxo.
Arribo a St. Feliu molt d´hora i puc aparcar “gratis” en una bossa d’aparcament que encara no està pintada de color blau, fa fred, però em trec el folre polar que porto posat des d'Ogassa, perquè vaig a nedar i esclar no s’enten massa.. Tot està a mig muntar la cursa, les parades al carrer, els bars… em costa trobar un racó per fer un mini de pernil salat i un cafè amb llet, però al final ho aconsegueixo, fins i tot repasso la premsa del dia... i em pregunto qui guanyarà el Pedrosa o el Lorenzo?.
El temps passa volant i m’arribo a la sortida de la cursa on de lluny ja veig al meu company Ultraquim amb la seva gorra, rodejat d’amics de l’organització, trobem amics en comú i em presenta gent nova, penso anirem bé, aquí i tenim bo , però fem cua com tothom i ens toca un dels caiacs de 2 places que ens ajudaran a fer la travessa més interessant.
L’Ultraquim marxa amb els caiaquistes, doncs hem decidit que els primers metres els nedo jo i em toca travessar el Freu. En entrar en aquella zona és una passada el que sento, disfruto moltíssim de l ‘espectacle subaquàtic que em brinda el mar, es fa curt i no se on mirar.
Després metres i més metres canvis de nedar a palejar, plàtan salat a l’aigua de "mer", aigua de Ogassa ( que porta molt ferro) barrejada amb l’aigua de Sant Feliu, alguna delicatessen de Xocolata i milers de tons blaus amb les entrades de llum, bancs de peixos...
De bon matí a les 5,45h comença la meva participació a la 12 Volta al Serrà.
Al cel d’estels brillants a l’aparcament de “La Peçallarga” és com sempre espaterrant! un espectacle de la natura fins i tot el venc com una activitat de Turisme Rural. Si la gent arriba al vespre i em demana que podem fer? Jo els contesto.. només aixequeu el cap i mireu el cel.
Surto d’hora perquè arribar just m’estressa moltíssim i aquesta cursa és nova per mi. Com sempre amb els nervis a flor de pell i la meva cantimplora d’aigua fresca que m’encruspeixo durant la jornada. A la carretera gairebé no em trobo a ningú escolto música xula i em relaxo.
Arribo a St. Feliu molt d´hora i puc aparcar “gratis” en una bossa d’aparcament que encara no està pintada de color blau, fa fred, però em trec el folre polar que porto posat des d'Ogassa, perquè vaig a nedar i esclar no s’enten massa.. Tot està a mig muntar la cursa, les parades al carrer, els bars… em costa trobar un racó per fer un mini de pernil salat i un cafè amb llet, però al final ho aconsegueixo, fins i tot repasso la premsa del dia... i em pregunto qui guanyarà el Pedrosa o el Lorenzo?.
El temps passa volant i m’arribo a la sortida de la cursa on de lluny ja veig al meu company Ultraquim amb la seva gorra, rodejat d’amics de l’organització, trobem amics en comú i em presenta gent nova, penso anirem bé, aquí i tenim bo , però fem cua com tothom i ens toca un dels caiacs de 2 places que ens ajudaran a fer la travessa més interessant.
L’Ultraquim marxa amb els caiaquistes, doncs hem decidit que els primers metres els nedo jo i em toca travessar el Freu. En entrar en aquella zona és una passada el que sento, disfruto moltíssim de l ‘espectacle subaquàtic que em brinda el mar, es fa curt i no se on mirar.
Després metres i més metres canvis de nedar a palejar, plàtan salat a l’aigua de "mer", aigua de Ogassa ( que porta molt ferro) barrejada amb l’aigua de Sant Feliu, alguna delicatessen de Xocolata i milers de tons blaus amb les entrades de llum, bancs de peixos...
Equips rivals-amics
que la fem petar, somriures de complicitat mentre el que està al’aigua
mira de nedar més i més ràpid… Bombolles que pugen d’allà sota de
submarinistes que no es deixen veure, la quilla del caiac i la silueta
de lUltraquim remant, avituallant-se, posant ordre i corretgin la meva
mala orientació dins l’aigua.
Més d’una broma entre pallissa i pallissa, la mar compinxada amb la tramuntana ens ajuda a divertir-nos amb unes remenades a la tornada i ara li toca a l’Ultraquim passar el Freu, però sap que és un regal i s’ho manega perquè el torni apassar jo , torno a al.lucinar , a canvi l’arribada al seu poble, amb la seva gent. Què li ronda pel cap? penso mentre el veig braçada a braçada acostant-se al final de la nostra cursa del dia d’avui.
Més d’una broma entre pallissa i pallissa, la mar compinxada amb la tramuntana ens ajuda a divertir-nos amb unes remenades a la tornada i ara li toca a l’Ultraquim passar el Freu, però sap que és un regal i s’ho manega perquè el torni apassar jo , torno a al.lucinar , a canvi l’arribada al seu poble, amb la seva gent. Què li ronda pel cap? penso mentre el veig braçada a braçada acostant-se al final de la nostra cursa del dia d’avui.
Miro embadalit
Sant Feliu de Guíxols i em sento afortunat de creuar l’arc d’arribada
amb l’Ultraquim, cridòries i aplaudiments… els dos carregats de premis
que ens han repartit al llarg de la “7ª VOLTA al SERRÀ” i que acabaran a
la tarda en un aparcament d’una gran àrea comercial, amb unes abraçades.
Si puc l’any vinent i torno doncs de ben segur hi hauran premis per
tots com aquest any.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!