Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

04-05/08/12 Caiac Sant Feliu de Guíxols - L'illa Roja - Sant Feliu de Guíxols

El caiac de travessia, tancat, de 5,20 metres de llarg, permet fer llargues distàncies, amb comoditat, amb bones prestacions per navegar,  amb mar  plana o moguda, permet dur un munt de material dins seu, sense que es mulli, com ara menjar i roba.
Fer una escapada de cap de setmana dóna l'oportunitat de gaudir de l'estimada Costa Brava, al meu ritme, disfrutar del meus raconets i sempre descobrir-ne algun de nou, aprofitant per fer-ho palada a palada  parant a menjar, llegir, descansar i nedar.
Surto de Sant Feliu de Guíxols i enfilo direcció Palamós, pel recte, fins a fer parada a la Platja del Castell, una de les poques platges verges de Catalunya, d'aquí segueixo fins a un refugi de pescadors, situat entre Llafranc i Tamariu, en el  Cap de Begur comença a bufar amb ganes, juntament amb onades que a estones em fan anar on elles volen, em refugio a la platja de Sa Tuna, el vent segueix un parell d'hores més, tal i com deia la predicció, m'acosto fins a l'Illa Roja, un racó tranquil, hi faré nit.
Mentre el sol i el vent van a dormir, caic en un dolç son, bressolat per les onades.
S'aixeca el dia,  navego mentre surt el sol a l'est i la lluna encara es deixa veure a l'oest, hi ha de mar de fons a favor que amb les ganes de fer un cafè, fa anar més ràpid rumb a Llafranc, segueix la predicció de que pugui entrar Garbí a la tarda, decideixo fer via fins a una caleta que es troba 1 km abans de Platja d'Aro, per dinar i fer una llarga parada, si entra vent, estaré a poca distància de casa, abans d'arribar-hi, entre La Fosca i el Port de Palamós, trobo mar creuada, suposo que el fet que les embarcacions passin a tot drap hi ajuda, és passar el port i torna la calma.
Veig platges i més platges plenes de gent, a la que estic a la caleta on em dirigia, m'adono que estic en un oasi, només 6 persones, un munt de roques per resseguir dins del mar, amb el tub i les ulleres. Hi trobo un raconet, on no hi ha més que una mà d'aigua, que es va renovant a cada onada i una roca que farà de respatller, mentre llegeixo amb mig cos dins la mar, un banc de peixets molt petits, a un metre de mi van moguen-se sense parar.
Toca el moment de fer l'últim tram, de moment no entra el garbí, aprofito per fer una altre parada d'snorkel a Sant Pol, abans de donar per acabada aquesta petita aventura de 2 dies, en que he navegat 69 km en 13h35' damunt el caiac.
Tot viatge de llarg recorregut acompanyat de la solitud, fa tenir la ment més oberta i té com a destí uns centímetres pell endins, on podem trobar preguntes a les respostes, on la debilitat fa fort, on la ignorància fa aprendre, on el que sabem no importa, on el tenir deixa pas al ser i on em sento només un instant del temps.

Comentaris