Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

26/08/12 Volta del Serrà

Foto d'en Jorge Pérez
La Volta del Serrà, més que una prova de natació de 7.000 metres a relleus, ara un neda i l'altre en el caiac, és un joc de nens.
Per pati tenim el mar, per joguets un caiac, per joc nedar, per companys, un munt de nens més, que juguem uns contra els altres a veure qui arriba abans. Com bons infants, ens enrabiem, enfadem, però acabem de la mà.
La mar és fa estimar, quan ens deixa veure el que té dins i ens connecta amb el nostre més autèntic jo, a estones ens ha fet la guitza, cap al final, amb més de 5.000 metes nedats, estava juganera i tenia ganes de venir en contra, perquè no anéssim endavant, en el fons no volia que la deixessin sola, perquè s'estava divertint com tots nosaltres.
En el ara nedo jo, no tu, va jo, molta estratègia, cadascú la seva, totes diferents, totes vàlides, per ser els més ràpids en tornar de nou al punt de sortida, en els caiacs, hi dúiem l'avituallament, nosaltres canviàvem cada 15 minuts, que passaven volant, nedant per la quantitat de peixos, fons marí i sensacions que ens dóna la mar i en el caiac, pel paisatge que emplena la vista i l'ànima.
No em canso de nedar i navegar en aquest petit tros de la Costa Brava que em té robat el cor, que també ha robat el de l'amic Joan amb qui he compartit travessia.
La festa no acaba al sortir de l'aigua, en comença una altre, en que trobes a tots els amics nedadors, caiaquistes, voluntaris i organitzadors, per compartir impressions, per comentar com de dur ha estat el tram en que avançàvem lentament, de la bellesa del litoral que acabem de gaudir, explicar batalletes i somiar-ne de noves.
Fotos i vídeo gràcies a Monica Campaña.
 
 
Entrades relacionades:

Comentaris

  1. I VAREM RECOLLIR ELS PREMIS SENSE PUJAR AL PODI
    De bon matí a les 5,45h comença la meva participación a la 12 Volta al Serrà.
    Al cel d’estels brillants a l’aparcament de “La Peçallarga” es com sempre espatarrant ! un espectacle de la natura fins i tot el venc com una activitat de Turisme Rural. Si la gent arriba al vespre i em demana que podem fer? Jò els contesto.. només aixequeu al cap i mireu el cel.
    Surto d’hora perquè arribar just m’estressa moltísim i aquesta cursa es nova per mi.Com sempre amb els nervis a flor de pell i la meva cantimplora d’aigua fresca que m’encruspeixo durant la jornada. A la carretera gairabé no em trobo a ningú escolto música xul.la i em relaxo.
    Arribo a St.Feliu molt d´hora i puc aparcar “gratis” en una bossa d’aparcament que encara no està pintada de color blau, fa fred però em trec el folre polar que porto posat desde Ogassa perquè vaig a nedar i esclar no s’enten massa.. Tot està a mig muntar la cursa, les parades al carrer, els bars… em costa trobar un racó per fer un mini de pernil salat i un café amb llet, però al final ho aconsegueixo i fins i tot repasso la premsa del dia... i em pregunto qui guanyarà el Pedrosa o el Lorenzo?.
    El temps passa volant i m’arribo a la sortida de la cursa on de lluny ja veig al meu company Ultraquim amb la seva gorra, rodejat d’amics de l’organització, trobem amics en comú i em presenta gent nova, pensó anirem be, aquí i tenim bò , però fem cua com tothòm i ens toca un del s Kayaks de 2 places que ens ajudaràn a fer la travessa més interessant.
    L’Ultraquim marxa amb els Caiaquistes, doncs em decidit que els primers mts els nedo jò i em toca travessar el Cap Freu. En entrar en aquella zona es una passada el que sento, disfruto moltíssim de l ‘espectacle subaquàtic que em brinda el mar, s’em fa curt i no se on mirar.
    Després mts i més mts canvis de nedar a remar, platan salat a l’aigua de mer, aigua de Ogassa ( que pota molt ferro) barregada amb l’aigua de Sant Feliu, alguna delicatesse de Xocolata i mil.lers de tons blaus amb les entrades de llum, bancs de peixos...Equips ribals-amics que la fem petar, somriures de complicitat mentre el que està al’aigua mira de nedar més i més ràpid… Bombolles que pugen d’allà sota de submarinistes que no és deixen veure, la quilla del kayak i la silueta de lUltraquim remant,avituallant-se, posan ordre i corretigin la meva mala orientació dins l’aigua.
    Més d’una broma entre pallissa i pallissa, la mar compinxada amb la tramuntana ens ajuda a divertir-nos amb unes remenades a la tornda i ara li toca a l’Ultraquim pasar el Cap Freu, però sap que és un regal i s’ho manega perquè el torni apassar jò , torno a al.lucinar , a canvi l’arribada al seu poble, amb la seva gent. Què li ronda pel cap penso ? mentre el veig braçada a braçada acostan-se al final de la nostra cursa del dia d’avui. Miro envadal.lit Sant Feliu de Guíxols i em sento afortunat de creuar l’arc d’arribada amb l’Ultraquim, cridòries i aplaudiments… els dos carregats de premis que ens han repartit al llarg de la “12 VOLTA al SERRÀ” i que acabaràn a la tarda en un aparcament d’una gran area comercial,amb unes abraçades. Si puc l’any vinent i torno doncs de ben segur hi hauràn premis per tots com aquest any.

    Un dels Peçallarga.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Joan, la propera més i millor.
    Una a-braçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!