14/12/19 24 hores atletisme. Crònica

Soc molt afortunat! Per vuitena vegada, he participat en aquesta gran prova de l'atletisme.
Una prova en que arribo a estimar i a odiar, amb totes les meves forces, la pista d'atletisme. Una pista que no regala res, que forja i doblega voluntats, que et fa sentir petit al més gegant.
Cal donar el millor d'un mateix per a finalitzar la prova, cal caure en el propi infern, eixugar-se les llàgrimes i remuntar, cap al més dolç dels cels. Una i una altre vegada. Una i una altre vegada, durant 24 hores. Mentre el cos és va cansant i adolorint. Mentre la son i el cansament, em desgasten volta a volta. Mentre em moro de gana i l'estómac, té més ganes de fer sortir menjar, que de deixar-lo entrar. Mentre la ment em fa sentir fort, i el cos em recorda a crits la meva debilitat. Mentre gaudeixo, del dolç patir de la llarga distància.
La competició és individual, i alhora ets sents part d'un gran equip, en que cadascú té el seu objectiu, i la mateix meta, superar-se.
Tenir el suport d'amics, que et venen a veure  a peu de pista i dels que fan recolzament mitjançant les xarxes, és una gran ajuda.
Estic segur, que aquesta prova sense l'organització de corredors.cat i tots els voluntaris, els que veiem el dia de la prova i els que no, no seria el mateix. Any rere any, ens fan sentir a casa, em fan sentir agraït, perquè només m'he de preocupar de divertir-me. Fan que una cursa d'ultrafons, tant dura com aquesta, sigui una mica més fàcil. Amb la seva acurada organització, fan que no trobi cap excusa per no  tornar-hi, i si motius, per esperar amb ganes la propera edició.
En quan a la part esportiva, vaig fer 118,506 km, 270 voltes. Tot i que el resultat no és dolent pel meu nivell, les sensacions van ser a estones horribles, semblava que el cos és volgués parar, com si les cames no donessin més de si. I mentre això passava, anava avançant, per seguir sumant voltes. 

Escrit relacionat:
12/12/19 24 hores d'atletisme. Pròleg