15/11/19 100x100 100 sèries de 100 metres nedant
Començo a nedar a bon ritme, parant segons el previst, 15 segons, després de cada serie de 100 metres.
Tinc dues ampolles a peu de piscina, per ingerir líquids sense sortir de l'aigua. Als 500 metres, 1.500, 2.500, etc, toca aigua i als 1.000, 2.000, 3.000 i successius, beguda isotònica.
Una vegada nedats els primers 3.000 metres, la xispa s'acaba, els pocs entrenaments, que porto en les últimes sis setmanes, no donen per més, s'ha acabat el que es donava.
Em sento lent i alhora fort, les sessions de peses donen el seu fruit. Mentalment, costa evadir el pensament i marxar una estona d'on estic. Perquè cal estar pendent per no fer més de 100 metres a cada sèrie, i al parar i al engegar el rellotge, que és testimoni mut del repte, veig el que duc i automàticament penso en el que queda.
Per sort, tinc el convenciment que amb més o menys temps, ho aconseguiré. Aquesta sensació m'acompanya, de principi a fi de repte.
Arribo al petit descans dels 6.000 metres. Cap al vestuari, lavabo, menjo un plàtan, mitja barreta i en un no res, torno a estar dins la piscina. He parat el temps just i necessari per a fer el que tenia que fer, per no refredar la musculatura.
Dels 7.000 als 8.000 metres, pel cansament acumulat, es fan especial llargs, sembla que el rellotge no vulgui sumar metres. Sorprenentment, a partir dels 8.000, quan encara queden 20 series per completar el repte, passa just al revés, els metres passen que ni me n'adono.
Intento fer l'última piscina esprintant, i queda en això, un intent. Acabo molt content, perquè si amb el poc entrenament que duia, he pogut fer aquest repte, em referma que entrenant dur, puc assolir grans objectius que em roden pel cap.
Dades garmin connect
Tinc dues ampolles a peu de piscina, per ingerir líquids sense sortir de l'aigua. Als 500 metres, 1.500, 2.500, etc, toca aigua i als 1.000, 2.000, 3.000 i successius, beguda isotònica.
Una vegada nedats els primers 3.000 metres, la xispa s'acaba, els pocs entrenaments, que porto en les últimes sis setmanes, no donen per més, s'ha acabat el que es donava.
Em sento lent i alhora fort, les sessions de peses donen el seu fruit. Mentalment, costa evadir el pensament i marxar una estona d'on estic. Perquè cal estar pendent per no fer més de 100 metres a cada sèrie, i al parar i al engegar el rellotge, que és testimoni mut del repte, veig el que duc i automàticament penso en el que queda.
Per sort, tinc el convenciment que amb més o menys temps, ho aconseguiré. Aquesta sensació m'acompanya, de principi a fi de repte.
Arribo al petit descans dels 6.000 metres. Cap al vestuari, lavabo, menjo un plàtan, mitja barreta i en un no res, torno a estar dins la piscina. He parat el temps just i necessari per a fer el que tenia que fer, per no refredar la musculatura.
Dels 7.000 als 8.000 metres, pel cansament acumulat, es fan especial llargs, sembla que el rellotge no vulgui sumar metres. Sorprenentment, a partir dels 8.000, quan encara queden 20 series per completar el repte, passa just al revés, els metres passen que ni me n'adono.
Intento fer l'última piscina esprintant, i queda en això, un intent. Acabo molt content, perquè si amb el poc entrenament que duia, he pogut fer aquest repte, em referma que entrenant dur, puc assolir grans objectius que em roden pel cap.
Dades garmin connect
Escrit relacionat:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!