12/12/19 24 hores d'atletisme. Pròleg
Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte, una data esperada amb il·lusió des de fa mesos.
Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius.
El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista, els companys de cursa i jo.
Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar.
Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objectiu principal és fer 100 km, d'aquesta manera, les 24 hores d'atletisme d'enguany, seria el repte número 34 de 100 km o més, una vegada fets, pas a pas, anar marcant nous objectius, m'encantaria fer l'equivalent a tres maratons, 126.6 km i posats a somiar... Acostar-me el més que pugui als 150, tot i que, pel volum d'entrenament que porto, ho veig complicat, però no impossible.
A dos dies de la prova, tinc molt bones sensacions. Em sento fort, amb ganes de donar-ho tot. Tinc els deures fets i espero disfrutar d'aquesta festa.
El que és segur, independentment del resultat, és que aprendré, quan em poso al llindar de les meves capacitats, surt el millor i el pitjor de mi, com la valentia i la covardia, el coratge i les pors, les il·lusions i els malsons, les capacitats i les limitacions, tot i res, de tocar el cel amb la punta dels dits a enfonsar-me en el meu propi infern, moltes sensacions contradictòries, que ajuden a créixer.
Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius.
El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista, els companys de cursa i jo.
Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar.
Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objectiu principal és fer 100 km, d'aquesta manera, les 24 hores d'atletisme d'enguany, seria el repte número 34 de 100 km o més, una vegada fets, pas a pas, anar marcant nous objectius, m'encantaria fer l'equivalent a tres maratons, 126.6 km i posats a somiar... Acostar-me el més que pugui als 150, tot i que, pel volum d'entrenament que porto, ho veig complicat, però no impossible.
A dos dies de la prova, tinc molt bones sensacions. Em sento fort, amb ganes de donar-ho tot. Tinc els deures fets i espero disfrutar d'aquesta festa.
El que és segur, independentment del resultat, és que aprendré, quan em poso al llindar de les meves capacitats, surt el millor i el pitjor de mi, com la valentia i la covardia, el coratge i les pors, les il·lusions i els malsons, les capacitats i les limitacions, tot i res, de tocar el cel amb la punta dels dits a enfonsar-me en el meu propi infern, moltes sensacions contradictòries, que ajuden a créixer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!