21/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 6

El despertar té eufòria continguda. Eufòria per haver arribat fins aquí i saber que a no ser que passi algun incident, aconseguiré completar l'aventura que m'havia proposat, Catalunya transversal pedalant anada i tornada. Continguda perquè el final no s'escriu fins creuar la línia d'arribada.
Mentre desmunto la tenda, se m'acudeixen unes quantes aventures per fer en bicicleta, encara no en surto d'una que ja estic pensant en una altre.
Surto caminant, empenyen la bici, hi ha dos i mig quilòmetres amb molta pujada, no em penso desgastar absurdament, no és ni mitja hora. Mentre camino, un cotxe es para i em surt a trobar, em va veure caminar ahir i m'acaba de tornar a trobar, s'interessa per mi, s'ofereix per dur-me en el seu vehicle fins a Olot si calgués, li explico el perquè de tot plegat i agraeixo el seu gest, tot un detall.
A la que agafo baixada sóc feliç com un nen petit, al cap de poc estic a les vies verdes de Girona, que tant conec, vaig avançant quilòmetres. Sóc conscient de ser molt afortunat per poder fer el que m'agrada.
Vaig molt bé de temps, per arribar de clar, em desvio del camí, cap a les Deveses de Salt, per anar a fer un bany al riu Ter, el calor sufocant m'incita a fer-ho. A la que estic al riu, hi ha una competició de caiac, no em puc banyar, és igual, em cau la baba, el caiac de riu, ho tinc com a una activitat pendent per fer, em quedo força estona, em serveix de descans i per somiar nous propòsits.
Deixo enrere Girona. Mentre desfaig camí, recordo els dubtes, els temors i les pors, que ara s'han convertit en noves coses que he après, noves experiències i les noves possibilitats que se m'han obert al davant. M'adono que estic mirant el mateix de sempre amb una mirada com mai, és l'avantatge d'obrir nous camins.
Tot i que el punt d'inici i final de l'aventura, és a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, paro davant del mar, m'emociono, estic feliç i en aquest precís instant em sento l'amo de mi mateix, un afortunat cercador de sensacions que ha trobat el seu tresor.
Han estat 6 dies, una mica més de 130 hores. 704 km amb prop 11.000 metres de desnivell positius. He passat moltes peripècies, les més rellevants estan explicades en aquest bloc. Ha estat tota una aventura, en solitari i alhora acompanyat  amb molts amics gràcies a les xarxa 2.0, Facebook, Twitter i Google+. Els vostres comentaris de suport i ànims,  formaran part per sempre de l'aventura, moltes gràcies família.