22/09/13 Swim the Costa Brava
Després d'estar 6 dies pedalant, ve molt de gust canviar i nedar una estona. L'escenari escollit L'Escala, a la Swim the Costa Brava, en la distància de 6.000 metres.
L'anada fins a la sortida és divertida, un trenet turístic ens porta fins el port de l'Escala, on una embarcació ens acaba de dur al punt d'inici, a la cala Illa Mateua.
És molt d'hora, el sol encara s'està despertant, tinc dubtes de si posar-me el neoprè o no, més que per la fresca del matí, per les cames cansades, sé que em costaran de moure. Tot i això a pell, que és una bona manera d'inaugurar la temporada de natació de tardor.
Cal saltar des de l'embarcació, quina mandra que em fa, decideixo fer-ho quan ho faci l'amic Sergi, que també neda a pell. Saltet i l'aigua, està de fàbula, a uns 22 graus, som pocs els que no duem neoprè, la temperatura i l'estat de la mar, ho permeten.
Començo a gaudir, el sol va sortint i il·lumina un paisatge realment preciós, mai havia nedat per aquest raconet del nostre litoral, al cap de poc, apareixen les primeres meduses, born blaus i ous ferrats, és veuen molt bé, són grans, molt grans.
Encara no duc ni 2.000 metres, que mentro aixeco la mirada per buscar la boia i anar en la direcció correcta, alguna cosa impacta amb la meva espatlla dreta, penso que és un tronc o alguna cosa que sura, miro i no, és un born blau, una gran medusa, no em fa mal, m'entra una sensació de calfred i angúnia. Fa poca picor, doncs he topat amb la part superior, no amb els tentacles.
Segueixo veient meduses, em començo a ratllar i ratllar, que si potser em piquen aquí o allà, que si en un peu i no podré anar a córrer, pel pensament tinc una mala idea, la d'abandonar, penso que no passa res, que avui no tinc el dia, que he vingut a disfrutar i em sento molt agobiat.
Per sort, torno a posar seny, no pot ser que un tros de gelatina a la deriva decideixi el que he o no he de fer, així que a nedar i a disfrutar d'aquesta travessia tant xula i ben organitzada, estant a l'agüait, deixant-me endur per les sensacions de nedar en un entorn tant màgic, gaudint del paisatge que ens envola.
Les cames cada vegada em pesen més, els braços tampoc donen molt de si, braçada a braçada vaig avançant, tardo unes 2h 23', no és un gran resultat, el que si estic molt content és de no haver-me rendit, tot i flaquejar, finalment he anat endavant.
L'anada fins a la sortida és divertida, un trenet turístic ens porta fins el port de l'Escala, on una embarcació ens acaba de dur al punt d'inici, a la cala Illa Mateua.
És molt d'hora, el sol encara s'està despertant, tinc dubtes de si posar-me el neoprè o no, més que per la fresca del matí, per les cames cansades, sé que em costaran de moure. Tot i això a pell, que és una bona manera d'inaugurar la temporada de natació de tardor.
Cal saltar des de l'embarcació, quina mandra que em fa, decideixo fer-ho quan ho faci l'amic Sergi, que també neda a pell. Saltet i l'aigua, està de fàbula, a uns 22 graus, som pocs els que no duem neoprè, la temperatura i l'estat de la mar, ho permeten.
Començo a gaudir, el sol va sortint i il·lumina un paisatge realment preciós, mai havia nedat per aquest raconet del nostre litoral, al cap de poc, apareixen les primeres meduses, born blaus i ous ferrats, és veuen molt bé, són grans, molt grans.
Encara no duc ni 2.000 metres, que mentro aixeco la mirada per buscar la boia i anar en la direcció correcta, alguna cosa impacta amb la meva espatlla dreta, penso que és un tronc o alguna cosa que sura, miro i no, és un born blau, una gran medusa, no em fa mal, m'entra una sensació de calfred i angúnia. Fa poca picor, doncs he topat amb la part superior, no amb els tentacles.
Segueixo veient meduses, em començo a ratllar i ratllar, que si potser em piquen aquí o allà, que si en un peu i no podré anar a córrer, pel pensament tinc una mala idea, la d'abandonar, penso que no passa res, que avui no tinc el dia, que he vingut a disfrutar i em sento molt agobiat.
Per sort, torno a posar seny, no pot ser que un tros de gelatina a la deriva decideixi el que he o no he de fer, així que a nedar i a disfrutar d'aquesta travessia tant xula i ben organitzada, estant a l'agüait, deixant-me endur per les sensacions de nedar en un entorn tant màgic, gaudint del paisatge que ens envola.
Les cames cada vegada em pesen més, els braços tampoc donen molt de si, braçada a braçada vaig avançant, tardo unes 2h 23', no és un gran resultat, el que si estic molt content és de no haver-me rendit, tot i flaquejar, finalment he anat endavant.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!