Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

18/09/13 Catalunya transversal pedalant. Dia 3

La matinada és moguda, tinc l'estómac regirat, he de fer unes quantes visites al lavabo, volia sortir ben d'hora, al final és el dia que surto més tard.
Mentre acabava de recollir, en Peter, l'amo de la casa colònies, on he muntat la tenda, em porta un cafè amb llet ben calent, quin detallàs!
En res primera pujada fins a Igualada, que se'm fa eterna. Un cop allà, buscant el camí de Sant Jaume, trobo un ciclista en btt, en Ruben, que es desvia de la seva ruta i m'acompanya fins a l'inici, el primers quilòmetres, són un carril bici espectacular, fins que al cap de poc ve la terrible pujada de la Panadella, amb vent en contra.
Deixo la nacional per entrar de nou al camí. Al cap de poc, el camí és un corriol estret i les alforges toquen per tots costats amb les romegueres, reculo i torno a la carretera, que degut al desnivell es desdobla en dos carrils de pujada.
Empenyo la bici i a mitja pujada trobo en Mikel, un aventurer amb alforges, tenim la mateixa filosofia, pedalar tot el dia i buscar-nos la vida al fer-se fosc, tot i que només parlem uns minuts, no compartirem camí, però si connectem en la manera de pensar.
El vent no té intenció d'afluixar, jo tampoc, on quedo arrecerat la calor apreta amb ganes.  Vaig molt just, de temps i sobretot de forces, per poder arribar a Alcarràs, prenc una decisió, donar-ho tot, si cal quedar-me buit, em dic que a la tornada,  puc fer un tram en bus o tren, em centro en l'objectiu, arribar a Alcarràs.
Mentre pedalo, pedalo, pedalo, passo per diferents emocions molt intenses, a moments ric sense complexos, per lo bé que ho estic passant i a estones ploro amb ràbia, pel cansament, el desgast i la tensió acumulada.
Tot i el vent, el fals pla en que rodo, em fa anar ràpid, tot i això arribo a Alcarràs entrada la nit, amb les llums posades a la bici i armilla reflectant.
Aigua ben freda per les cames, dutxa pel cos, sopar calent tot llegint el diari i dormir tou, tenen gust de premi, estic molt content per haver aconseguit arribar fins aquí. En tres dies,  en poc més de 60 hores, fer 352 km amb casi 6.000 metres de desnivell positiu, que no ho han posat gens fàcil. Estic a l'equador de l'aventura.
Àlbum de fotos
 

Comentaris