12/10/18 3 Vies verdes a peu, Ripoll - Sant Feliu de Guíxols

Hi ha ocasions en que no les tinc totes i penso que el que vull intentar em supera, el cor vol fer-ho i el cap li diu que no aconseguirà. Penso que per molt que hagi fet, cada vegada és diferent i només importa l'aquí i l'ara. Tot repte és una lluita interna, en que el principal enemic és un mateix, els dubtes i les pors, cal no escoltar-las gaire, per avançar en la direcció correcta, endavant, sempre endavant.
Anar acompanyat amb en Lluís Tuneu, amic i company en molts reptes d'ultrafons, fa que sigui més divertit.
La sortida la fem des de l'estació de Ripoll, a les 8 del matí. Duem les motxilles amb tot carregat, material i un munt de menjar. Arribem a l'inici la Ruta del ferro i del carbó, per deixar-la per enfilar el coll de Santigosa i anar fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal, no és el camí més ràpid, ni curt, ni amb el millor ferm, si el més bonic, amb molts racons per descobrir, un tram encisador.
La nit ens atrapa poc abans d'entrar a Sant Feliu de Pallarols. Seguim avançant, tenim prop de 12 hores de foscor per caminar. Ficant un peu davant de l'altre, es van sumant quilòmetres, veure el que el gps marca el número 100, a Salt, em fa sentir content pel que acabem de fer i alhora em fa ser conscient que caldrà lluitar el que queda.
Com diu en Lluís, de nit el et menges els quilòmetres sense ni adonar-te'n, estàs més pendent d'on fiques el peu, que no pas d'on ets, és cert, sempre i quan no vingui aquella passió de son que et tanca els ulls, per molt que un no vulgui. La passió m'agafa un cop passat Girona, fins a Cassà de la Selva, on es fa de dia i tot sembla més senzill.
Les plantes dels peus fan mal, el genoll dret fa hores que es queixa i la musculatura de les cames està tensa que és mala cosa, per sort, res fora del normal. La nit ens ha ensenyat la seva cara més crua, ara cal gestionar l'esgotament per seguir caminant.
Quan menys queda, més llargs es fan els minuts i els quilòmetres, està costant, cal tirar de molts recursos, de voluntat, de compromís amb un mateix i de determinació. Si digués que no he pensat en cap moment en marxar cap a casa i deixar-ho estar, mentiria, tot i que menys vegades de les que he pensat que no ho podria aconseguir.
Una idea ens volta pel cap des de que hem començat, la de ficar-nos al mar, un cop arribem a Sant Feliu de Guíxols. Una remullada que després de 144,2 km, fets en 30 hores i 28 minuts, és el millor premi.

Àlbum de fotos
Track garmin connect

Track Wikiloc

 

Tots els escrits del repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu