13/06/20 Sant Feliu de Guíxols - Girona - L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols, en btt

Sé del cert que em mullaré. No per les previsions, que ho indiquen, sinó perquè plovineja, ja abans de sortir de casa.
La ruta està dividida en tres trams.
El primer tram, és de Sant Feliu de Guíxols, fins a Girona, per la via verda. La primera hora i mitja, és amb aigua. A l'alçada de Cassà de la Selva, el cel canvia de gris a blau. Pedalo fins a Girona, aprofitant per rodar pel seu barri vell.
El segon tram, de Girona a l'Estartit, és per la ruta del Ter. No duc el track en el gps, està ben indicat. Rodar entre camps, al costat del riu, és una delícia. Hi ha un munt de bassals, fruit de la pluja dels últims dies, a estones, tinc fang fins a la visera del casc.
Al quilòmetre 73, petit contratemps. El gual per creuar el Ter, hi passa molt aigua. Cal girar cua. Amb la cartografia del gps, vaig enllaçant camins fins a Sant Jordi Desvalls i d'allí a Colomers, on torno a trobar els indicatius de la ruta del Ter.
L'objectiu és anar fins la Gola del Ter. Com ha canviat, pel temporal Gloria, hi vaig estar el setembre i res a veure. Aprofitant que hi ha poca gent, ressegueixo, el passeig marítim, fins a l'Estartit.
Parada a dinar, en un banc davant la platja. Amb vistes a les Medes. Soc un privilegiat. L'entrepà té gust de premi, de regal de la vida. Mentre observo com ve la negror, que presagia pluja de nou.
Fins a Torroella, hi ha una via verda, molt planera i de bon fer. Una vegada allí, agafaré la ruta del Pirinexus.
A Torroella, toca posar-me l'impermeable. La pluja va augmentat la seva intensitat. Fins a Fontclara, on cau un diluvi. Quan trobo aixopluc, no hi paro, ja estic calat i agafaria fred. Prefereixo seguir pedalant.
Entre la que cau, i que no porto ulleres. No veig les senyals i em surto de la ruta, que  torno a trobar a l'alçada de Torrent.  A partir d'aquí, el fang del camí, em fa patinar, més d'una vegada, sense conseqüències, més enllà dels ensurts.
A Palafrugell, hi arribo amb sol. Un sol esplèndid, que em va eixugant i em crema de nou la pell. Via verda del tren petit, fins a Palamós. I en res ja estic on he començat. A casa, a Sant Feliu de Guíxols.

Cap comentari :