23/06/18 IronGuíxols'18 (IronMan casolà) Crònica
Encara és fosc i ja estic camí la platja, per començar a nedar a les 6:15, hora de la sortida del sol, d'aquesta manera podré gaudir l'espectacle mentre nedo.
La mar està juganera amb onades de fins mig metre, nedo plàcidament a pell, sentint els 20C de l'aigua. Braçada a braçada, sense cap pressa, assaborint el moment, concentrat en les sensacions, nedo els 3,8 km del tram de natació.
Cap a casa, menjo, canvi de roba i a rodar. Sé del cert que m'esperen moltes hores damunt la bicicleta de muntanya. Tinc programat parar a esmorzar a Vilanna, dinar a Olot i berenar a Girona, en bars que es troben a tocar les vies verdes on pedalo, duc barretes i galetes per seguir menjant entre àpats.
El tram de bici, va segons el guió previst, la calor es fa notar i soc conscient que aquest desgast extra, per la temperatura, em passarà factura a l'hora de córrer.
Amb les últimes llums del dia, arribo a Sant Feliu de Guíxols, hi trobo ambient cent per cent de revetlla de Sant Joan, molta gent pel carrer. Ho he clavat, 200 quilòmetres justos en bici!
Motxilla a l'esquena, carregada amb avituallament i demés, per córrer una marató. Vaig trotant, no noto excessivament les cames encartonades. Combinant trams solitaris, molts tranquils i zones urbanes on els petards no paren d'explotar. A la que duc mitja marató, parada per menjar més macarrons a Llagostera, a casa la mare. Per acte seguit seguir corrent, o més ben dit, trotant, a ritme suau, exceptuant algun tram de desnivell intens en que camino. Els últims 10 quilòmetres noto el genoll dret carregat, decideixo caminar on hi ha superfície dura.
A les 5:29 de la matinada, 23 hores i 14 minuts després d'iniciar-lo, acabo el repte, onzè de distància IronMan. Estic fos, els 300 metres que resten fins a casa, es fan eterns. Tot ha anat segons el previst, la logística no ha fallat en res, ni hi ha hagut cap imprevist. Per un repte com aquest, en solitari i sense cap assistència, cal tenir les idees clares i una bona dosi de determinació, he hagut de reconduir pensaments unes quantes ocasions, per passar del no ho aconseguiré i n'estic fart, al puc perquè vull i a gaudir del dolç patiment de la llarga distància.
Entrada relacionada:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!