08/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses
Tot carregat a la bicicleta i amb molta il·lusió, mentre despunta el dia, inicio l'aventura.
Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat, tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria.
Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar.
Es va posant gris, molt gris. La xafogor es fa pesada. Acaben caient quatre gotes, sobre la meva pell molla per l'esforç de la pujada i l'alta humitat.
Una vegada assolit el coll, em plantejo un petit repte. Arribar al càmping on vull fer nit, sense fer servir llum, ni pedalar a les fosques. Vol dir que cal donar-li als pedals, em diverteixo com el nen petit que soc.
Una vegada en el càmping, coincideixo amb l'Alex. Un ciclista que avui ha iniciat la Pirinexus amb bicicleta i alforges. Que a més ens hem trobat durant la ruta. Intercanviem somnis, experiències i inquietuds aventureres.
Arriba l'hora de dormir, després de pedalar 127,8 km, amb 1.665 metres de desnivell positiu, estic cansat. Entro dins el sac i puc escoltar com una fina pluja, cau sobre el sostre de la tenda. La millor cançó de bressol que podria tenir.
Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat, tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria.
Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar.
Es va posant gris, molt gris. La xafogor es fa pesada. Acaben caient quatre gotes, sobre la meva pell molla per l'esforç de la pujada i l'alta humitat.
Una vegada assolit el coll, em plantejo un petit repte. Arribar al càmping on vull fer nit, sense fer servir llum, ni pedalar a les fosques. Vol dir que cal donar-li als pedals, em diverteixo com el nen petit que soc.
Una vegada en el càmping, coincideixo amb l'Alex. Un ciclista que avui ha iniciat la Pirinexus amb bicicleta i alforges. Que a més ens hem trobat durant la ruta. Intercanviem somnis, experiències i inquietuds aventureres.
Arriba l'hora de dormir, després de pedalar 127,8 km, amb 1.665 metres de desnivell positiu, estic cansat. Entro dins el sac i puc escoltar com una fina pluja, cau sobre el sostre de la tenda. La millor cançó de bressol que podria tenir.
Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!