Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

19/05/13 Sa Dragonera. Crònica personal

Aquesta podria ser la crònica del que no va ser, però més aviat serà al contrari, la crònica del que si va ser.
Va ser molta feina i esforç, treball en equip i companyerisme com a voluntari de Neda el Món, per posar el meu granet de sorra, a que tot surtis rodat.
Va ser exigència personal, amb l'objectiu de fer-ho al màxim de bé, en unes circumstàncies complicades i canviants, mala mar, vent i meduses.
Va ser disfrutar i patir, a parts iguals, les onades altes i el mar creuat, que van fer de barrera entre entre nosaltres i Sa Dragonera, impedint complir un petit somni, gaudir d'aquest paradís per les aigües obertes. Que va fer activar el recorregut alternatiu.
Va ser sentir ràbia i impotència, contra els milers de meduses, que ens van trencar les expectatives, fent molt curt el recorregut alternatiu.
Va ser la decisió personal de no nedar, les imatges de bancs immensos de meduses, amb milers i milers d'elles apilonades, de les liles, les que tant mal fan, hagués fet que no gaudís les braçades, feia 14 dies, la meva pell va tenir una carícia de gelatina i fa 8 dies, vaig passar pel mig d'un petit banc d'elles, motiu pel qual, el meu cos, està molt sensibilitzat i tot i que el risc era molt poc, molt poc era massa.
Va ser cremar l'adrenalina, corrent una horeta amb l'amic Maxi, un cop tot recollit i a lloc, 11 hores desprès de llevar-nos, anant a buscar el turó més alt i aprop que teníem a l'abast, sense saber el camí, pujada amunt. La pujada que va transformar les petites llàgrimes per netejar la tensió acumulada en gotes de suor de felicitat, perquè quan esbufego muntanya amunt, arribar al cim, és un petit regal pels sentits i una dosis d'humilitat.
Van ser unes vistes mallorquines impressionants, dalt el turó, que ens recordaven que al igual que en la vida, cal aprofitar els petits bons moments, en bona companyia i que l'adversitat no és més que el peatge per arribar a la felicitat.
Va ser sentir-me encara més orgullós, de pertànyer a un gran equip, a Neda el Món, que juntament amb el Club de Vela d'Andratx, es va desviure per donar el millor de si mateix, perquè els amics nedaddictes, poguessin gaudir una estona de mar amb seguretat.

Entrades relacionades: 
19/03/13 Prèvia Sa Dragonera publicada a Triatletas en Red
21/05/13 Crònica tècnica Sa Dragonera publicada a Triatletas en Red
22/05/13 Sa Dragonera. Voluntaris

Comentaris

  1. Molt bona entrada, com sempre... autèntica i natural. Després de la mala sort i la tristesa, ens vam preguntar: si sabéssim que hagués passat això, hauríem vingut? I la resposta era SI. Perquè, tal i com dius, "cal aprofitar els petits bons moments, en bona companyia". Vam passar una bona estona, uns a L'aigua, altres fora :), i vam gaudir d'un bon cap de setmana a la illa, que no està gens malament. I et vam conèixer en persona! ;)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, un autèntic luxe poder-vos saludar, en veiem al mar. Una a-braçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!