05/05/13 Palejant la primavera
Hi ha dies per tot, uns per entrenar dur i altres, com el d'avui, per gaudir del pas lent del temps.
Sortida en caiac, a la que passo El Freu, entro en un altre món, en el món blau que tant m'agrada.
La mar està tranquil·la, el dia radiant, tot i ser mig matí, poques embarcacions, ressegueixo la costa, l'aigua està transparent i em mostra els seus encants i secrets, el caiac llisca palada a palada, sobre una gran bassa d'oli blava.
M'encanta parar, deixar de palejar, quedar-me a mercè del suau moviment de la mar que em gronxa, escoltant la remor del vent i el trencar incansable de les onades, respirant la sal mentre el sol m'acaricia la pell.
Arribo al meu destí, una platja no gaire gran, és un indret tranquil, només arribar, no ho puc resistir, en res, ja estic nedant, de la manera més natural, només amb les ulleres, per poder gaudir del fons i sentir la llibertat a la pell, l'aigua està fresqueta.
Abans d'empendre el camí de tornada, m'agafo un bona estona per gandulejar a la platja, aprofito per llegir, escriure i no pensar en massa res, més que deixar-me endur per la postal on em trobo.
Ha estat un petit regal de la primavera, per fruir de la mar en el Baix Empordà, que s'ha d'aprofitar abans no vinguin les embarcacions amb pressa per no anar enlloc i els banyistes estressats a la recerca de no saben que.
Sortida en caiac, a la que passo El Freu, entro en un altre món, en el món blau que tant m'agrada.
La mar està tranquil·la, el dia radiant, tot i ser mig matí, poques embarcacions, ressegueixo la costa, l'aigua està transparent i em mostra els seus encants i secrets, el caiac llisca palada a palada, sobre una gran bassa d'oli blava.
M'encanta parar, deixar de palejar, quedar-me a mercè del suau moviment de la mar que em gronxa, escoltant la remor del vent i el trencar incansable de les onades, respirant la sal mentre el sol m'acaricia la pell.
Arribo al meu destí, una platja no gaire gran, és un indret tranquil, només arribar, no ho puc resistir, en res, ja estic nedant, de la manera més natural, només amb les ulleres, per poder gaudir del fons i sentir la llibertat a la pell, l'aigua està fresqueta.
Abans d'empendre el camí de tornada, m'agafo un bona estona per gandulejar a la platja, aprofito per llegir, escriure i no pensar en massa res, més que deixar-me endur per la postal on em trobo.
Ha estat un petit regal de la primavera, per fruir de la mar en el Baix Empordà, que s'ha d'aprofitar abans no vinguin les embarcacions amb pressa per no anar enlloc i els banyistes estressats a la recerca de no saben que.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!