29/05/13 Lesions esportives
Les lesions són a l'esport, com la mort a la vida, estan presents, en el nostre entorn, volten en el nostre cercles d'amics, tot i que tots hi passarem, un dia o altre, esquivem parlar-ne com si així evitéssim que arribi.
Com que no em fa res parlar obertament de la mort i m'agrada ser conscient que sóc de durada limitada amb incerta data de caducitat, per gaudir al màxim, d'aquest meravellós i a estones complicat regal, que es diu vida, tampoc tinc inconvenient de parlar de les lesions, tot i no tenir-ne cap actualment, procuro tenir-les presents.
Quan la lesió és pròpia, ja se el que toca, visita al facultatiu indicat, descans, haver de deixar de fer certes activitats, no frustrar-me pel que no puc fer, mirar quines opcions tinc per poder seguir fent bategar ràpid el cor i paciència, molta paciència, quan no pots fer el que més t'agrada, els dies semblen setmanes i les setmanes mesos.
Sempre busco alternatives, recordo quan em vaig trencar una costella, saltant amb la btt, vaig comprar una bicicleta estàtica, no és el mateix, ni de bon tros, però menys era estar parat.
Per sort no em lesiono massa sovint, normalment m'accidento més que no pas tinc una sobrecàrrega, les caigudes i les carícies de medusa són la meva especialitat.
El que més em costa afrontar són les dels amics, les de les persones amb qui comparteixo passions, hores i quilòmetres, saber com es senten no dóna cap solució, només un punt de comprensió, que és insuficient.
Per sort, he aprés que quan no és pot fer reptes, no per això cal deixar de somiar-ne, si tot va bé, aquest estiu, començaré un projecte, que vaig idear i planificar, mentre estava parat aquest gener per l'esvoranc a l'esquena.
La lliçó positiva que m'he endut de les lesions, és que cal aprofitar els bons moments, costa ser-ne plenament conscient, perquè tot va bé, quan va tot bé, per això intento disfrutar el moment, cada moment.
Com que no em fa res parlar obertament de la mort i m'agrada ser conscient que sóc de durada limitada amb incerta data de caducitat, per gaudir al màxim, d'aquest meravellós i a estones complicat regal, que es diu vida, tampoc tinc inconvenient de parlar de les lesions, tot i no tenir-ne cap actualment, procuro tenir-les presents.
Quan la lesió és pròpia, ja se el que toca, visita al facultatiu indicat, descans, haver de deixar de fer certes activitats, no frustrar-me pel que no puc fer, mirar quines opcions tinc per poder seguir fent bategar ràpid el cor i paciència, molta paciència, quan no pots fer el que més t'agrada, els dies semblen setmanes i les setmanes mesos.
Sempre busco alternatives, recordo quan em vaig trencar una costella, saltant amb la btt, vaig comprar una bicicleta estàtica, no és el mateix, ni de bon tros, però menys era estar parat.
Per sort no em lesiono massa sovint, normalment m'accidento més que no pas tinc una sobrecàrrega, les caigudes i les carícies de medusa són la meva especialitat.
El que més em costa afrontar són les dels amics, les de les persones amb qui comparteixo passions, hores i quilòmetres, saber com es senten no dóna cap solució, només un punt de comprensió, que és insuficient.
Per sort, he aprés que quan no és pot fer reptes, no per això cal deixar de somiar-ne, si tot va bé, aquest estiu, començaré un projecte, que vaig idear i planificar, mentre estava parat aquest gener per l'esvoranc a l'esquena.
La lliçó positiva que m'he endut de les lesions, és que cal aprofitar els bons moments, costa ser-ne plenament conscient, perquè tot va bé, quan va tot bé, per això intento disfrutar el moment, cada moment.
Estas fet de somnis, estas viu!
ResponEliminaMoltes gràcies germaneta, cap somni és etern, però si que ho és somiar, som-hi!!!
ResponElimina