Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

27/05/13 Després d'un repte

Apart dels que és més evident, com la satisfacció si s'ha aconseguit i la desil·lusió, si no ha estat possible, després d'un repte hi ha molt més.
Hi ha aprenentatge,  mirant els encerts i buscant els errors, per millorar cara el proper.
S'obren nous horitzons, al anar una mica més enllà del que creia possible ahir, fa que em plantegi de poder anar encara més lluny, en el dia de demà.
Intento que el que he aconseguit no sigui un llast, no vull caure en vanagloriar-me massa, el meu pensament l'enfoco cara al proper objectiu, el que he fet ja forma part de la història,  de la meva particular història.
A nivell 2.0, bloc, facebook, twitter, google+, tampoc m'agrada estar-ne parlant dies i dies, un cop fet i explicat, ja està, tan si assoleixo l'objectiu com si no, un cop desgranat i analitzat el repte, per mi ja s'ha acabat.
L'endemà tinc l'eufòria, el cansament i els cruiximents, que fan que encara visqui en el dia anterior. Al cap de dos o tres dies, m'entra una estranya barreja de plenitud i de buidor al mateix temps.
Plenitud, per haver realitzat l'última etapa del repte, la primera va ser voler-ho intentar i les següents: planificar, somiar, entrenar...
Buidor, em quedo sense una il·lusió, que ha estat un motor vital, que ha ocupat el meu pensament un munt de temps, ja sigui anys, mesos o només dies, és igual, tot plegat en la línia d'arribada s'esvaeix.
Sóc com sóc per tot el que he fet i alhora, estic fet de tots els somnis que em queden per perseguir.
+ Sensacions

Comentaris