01/05/13 Entrenament Emmona pels Camins dels Matxos
El que més m'agrada de fer cim, independentment de l'alçada, és que em fa sentir petit, em dóna humilitat per l'esforç de la pujada, em dóna perspectiva i un nou punt de vista, un cop al cim, fa ser conscient que el descens també és part de pujar, com la vida mateixa.
La ruta que hem fet té trams d'espectaculars vistes, des de Bellmunt, el Pic de l'Àliga o el Puigsacalm. Té l'impressionant Salt del Molí, amb un gran quantitat d'aigua, al igual que el riu Ges, que hem hagut de creuar en diverses ocasions, refrescant-nos els peus.
Hem passat per indrets plens de màgia, veient com els colors apagats de l'hivern donen pas als més vius de la primavera, trepitjant les fulles caigudes, que seques, s'esmiculen sota el nostre pas. Pujant sóc tècnicament dolent, baixant arribo a ser pitjor, l'amic Lluís m'anuncia que farem un tram de descens costerut, en que hi ha una corda, quin canguelis.
Arriba el moment de la veritat, és dret que és mala cosa, de corda ni rastre, la posen el dia de la prova i prou, ho veig realment complicat, així que cul a terra i vaig baixant com puc, costa trobar on posar peus i mans, avanço poc a poc. Em queda molt clar que cara a propers projectes que tinc de muntanya, que estan en el calaix, he de treballar seriosament aquest aspecte.
Casi en la part final, arribant a Sant Pere de Torelló, tenim un petit regal pels sentits, un caminet al costat del riu, creuant ponts, primer un de pedra amb encant, per desprès fer-ho per un de fusta molt divertit.
Han estat 13 hores caminant, fent uns 6.300 metres de desnivell acumulat en 49 km, amb el guiatge de l'amic Lluís Tuneu, amb qui formem l'equip Xino Xano en l'Ultra Trail Emmona. El més important, és que ens ho hem passat bé.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!