22/05/13 Sa Dragonera. Voluntaris

L'èxit d'una travessia, no només depèn del lloc i de la climatologia, hi ha un actiu que no es pot comprar i que val el seu pes en or, són les persones que ajuden a fer-ho realitat,  en aquest escrit us parlaré dels dies previs a Sa Dragonera, dels mesos de feina abans d'arribar a aquest punt, en podria parlar l'equip gerent, però aquestes línies les escriu un voluntari a temps parcial, doncs quan arriba el moment de la travessia, habitualment la nedo.
Dies abans, ja rebem via correu electrònic amb les tasques, tot i que acabarem fent una mica de tot, segons necessitats, si que cadascú té la seva funció especifica.
La travessia és diumenge, els voluntaris, sortim direcció Mallorca el divendres, el gruix i dissabte la resta, Els voluntaris no cobrem, per anar-hi el divendres, en molts casos hem de demanar festa a on treballem, l'equip gestor de Neda el Món, tampoc hi té dedicació exclusiva, que fa que tinguin una feina, a més d'aquesta.
Ens llevem entre les 4 i les 6 del matí, segons població on vivim. Aeroport i a mig matí estem en el terreny. Comença la feina, reunions amb el Club de Vela d'Andratx per uns, aprovisionament per altres, al venir en avió, tot l'avituallament s'ha de comprar, begudes, alimentació i algun material, uns altres comencen a recollir nedadors i voluntaris a l'aeroport, fent un munt de viatges cada dia, repassar i preparar tota la logística per altres.
Dissabte, a primera hora reunió informativa als voluntaris, perquè tots tinguem tota la informació de la travessia i clara la feina que haurem de fer, uns a fer el test sobre el terreny o millor dir sobre i dins l'aigua, d'altres a preparar, i traslladar tot el material pel briefing, resoldre mil i un detalls, que ocuparien un llibre. Arriba la tarda, condicionar la sala pel briefing de nedadors, fer el briefing, donar dorsals, resoldre dubtes, recollir tota la sala i preparar-la per fer-hi el dinar de l'endemà.
Diumenge, dia de la travessia, no hem pogut anar a dormir precisament aviat i a les 6 i poc del matí, sona el despertador. Tots cap al Port d'Andratx per fer realitat il·lusió de nedar dels nedaddictes. Uns a preparar l'avituallament, a coordinar mitjans de mar, caiacs i embarcacions, atendre nedadors, donant el dorsal, resolent interrogants, condicionar la zona de sortida i arribada, fer servei de fisioteràpia. Un cop acabada la travessia i el dinar, toca recollir la festa, desmuntar-ho tot  i desar un munt de material al seu lloc.
Per al cap de menys de dues hores, emprendre el camí de tornada a casa, que acaba per la majoria, entrada la matinada del dilluns, d'un dilluns festiu per uns i laboral per altres.
Són tres dies, molt atapaïts, amb moltes hores de treball, amb microreunions constants per coordinar temes, a més amb les incidències d'aquest any, mala mar i meduses, s'ha convertit, en alguns moments en una veritable contrarellotge, que sota el meu parer, hem superat amb nota.
Aquest és una versió molt, molt resumida de les tasques que fem els voluntaris a Neda el Món, són mil i un detalls. A més hi hauríem d'afegir tota la gent de mar, patrons d'embarció, socorristes, caiaquistes, servei mèdic i la resta de persones que fan possible que es pugui realitzar la travessia.
Una cosa que demostra el caràcter dels voluntaris, és que mai ningú es nega a fer una cosa o una altre, a llevar-se d'hora o a menjar a deshores, tots fem el que calgui i en moment que sigui.
Som un munt de persones, no tothom pot estar sempre en totes, molt variades, en procedència, formació, feina i aficions,  compartim un objectiu, fer-ho bé, molt bé, per fer gaudir a cada travessia als nostres amics nedaddictes i alhora aconseguir passar-ho bé nosaltres, si no no tindria motiu de ser.
Per mi és un orgull pertànyer a aquesta família. 

Entrades relacionades: 
19/05/13 Sa Dragonera. Crònica personal
21/05/13 Crònica tècnica Sa Dragonera publicada a Triatletas en Red