16/05/13 Ja en són 16!
Ja en són 16, ostres, qui ho diria, recordo quan vaig fer-ho per primer cop, tant em va costar, amb dubtes, més dubtes i nervis, molts nervis, complicat va ser fer el primer pas, des de llavors que no he parat de fer-ho.
En són 16, amb la perspectiva del temps, sembla poc, han passat casi 5 anys, he estat constant, amb entrebancs en el camí i voluntat ferma.
No parlo de curses d'ultrafons, doncs en porto unes quantes més, ni de maratons, que en porto menys, ni de desafiaments de 100 km o més, que quasi estic a la par, parlo d'un repte que em fa estar molt orgullós, que no em canso de repetir i que espero poder seguir fent durant anys i anys.
La primera vegada, semblava una petita muntanya, ara ho veig com un petit gra de sorra, un petita gota, en el mar de la solidaritat fent cosa tant personal, com és donar sang, gràcies a l'històric de donacions de la web, he pogut comprovar que en porto 16 i recordar les sensacions de la timidesa del principiant.
El camí està començat, anirem sumant.
En són 16, amb la perspectiva del temps, sembla poc, han passat casi 5 anys, he estat constant, amb entrebancs en el camí i voluntat ferma.
No parlo de curses d'ultrafons, doncs en porto unes quantes més, ni de maratons, que en porto menys, ni de desafiaments de 100 km o més, que quasi estic a la par, parlo d'un repte que em fa estar molt orgullós, que no em canso de repetir i que espero poder seguir fent durant anys i anys.
La primera vegada, semblava una petita muntanya, ara ho veig com un petit gra de sorra, un petita gota, en el mar de la solidaritat fent cosa tant personal, com és donar sang, gràcies a l'històric de donacions de la web, he pogut comprovar que en porto 16 i recordar les sensacions de la timidesa del principiant.
El camí està començat, anirem sumant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!