16/08/12 Travessia Illes Medes - L'Estartit 2012. Crònica d'en Guillem

Una de les grans alegries de tenir un bloc, és que reps tota mena de comentaris i de consultes, sobre temàtiques molts diferents, que moltes vegades acaben siguen un escrit en el bloc, sempre contesto totes les qüestions, en moltes ocasions amb menys rapidesa del que m'agradaria, però algú que es pren la molèstia en escriure un mail o fer-ho via missatge al facebook o via tuit, no és mereix menys que una resposta el màxim d'acurada, encara que es faci esperar.
Fa uns 3 mesos em va escriure en Guillem, que volia fer la seva primera prova en aigües obertes de 1.500 metres, el 29 de juliol a la travessia de les Illes Medes - L'Estartit, no és que la fes gràcies a mi, el que l'ha entrenat i l'ha nedat és ell, penso que he sigut un petit cop a l'espatlla, dels que fa anar endavant. La meva més sincera enhorabona i endavant, sempre endavant.

Li vaig demanar que quan ho fes m'ho expliques i amb el seu consentiment, aquí podeu llegir la seva crònica:
Fa dues setmanes vaig debutar en aigües obertes.. i va ser una gran experiència..!
de fet, els dies anteriors estava dels nervis.. inclús amb una mica de febre el divendres..! (la prova era el diumenge). però curiosament, va ser pujar al vaixell que ens portava cap a les Medes, i se'm va passar tot.
Em va sorprendre que la sortida no fos des de la Meda gran, sinó des d'una línia situada a uns 50m de l'illa. en tot cas, com a bon romàntic i per evitar els cops de colze de la sortida, vaig preferir sortir des de la Meda.. (i no vaig ser l'únic). no havia trepitjat mai l'illa, així que ja tenia al sac la primera nova experiència..:)
Ens van fer saltar a l'aigua des de les barques; l'aigua estava més freda del que semblava, tot i que no va acabar sent cap problema. des de terra el mar es veia totalment pla, però resulta que teníem unes "petites ondulacions" que potser feien més d'un metre d'alt.. però com canvia el mar un cop hi ets! 
Veterans de la prova em van comentar que no forcés des del principi, i que no pugés el ritme quan ja estigués dins del port, que des de la boca del port fins a la platgeta encara queda un bon tros. però jo ja tenia ben clar que per aquest debut, l'objectiu era arribar, amb un ritme ben tranquil des de bon principi, i així ho vaig fer. inclús, a mig camí vaig parar vàries vegades només per poder mirar al voltant i gaudir de la sensació d'estar al mig del mar (i acabar-m'ho de creure..).
Vaig haver de fer alguna altra aturada per culpa de les meduses; no em van arribar a picar, però trobar-te un ramat d'una desena de meduses a pocs metres enfront és com per parar i canviar de direcció..
I res, vaig nedar a un ritme molt tranquil i aturant el crono a uns discrets 38:45.