31/12/18 VIII Travessia dels Nassos, 3.650 metres nedant a pell
L'objectiu és nedar, a pell, 10 metres per cada dia de l'any que acabem, és a dir, 3.650 metres.
La temperatura del mar està a 15.2C, ho faré acompanyat, amb en Sergi, que també farà el repte de nedar els 3.650 metres i la Mercè, que nedarà una mica menys.
No les tenim totes, ahir, a Palamós, estava ple de Pelagies, a veure com estarà avui a Sant Feliu de Guíxols, tenim clar que si cal, haurem de desistir i conformar-nos amb poc més d'una remullada. Aquest fet, fa que estigui molt mentalitzat, massa fins i tot, de la possibilitat de no intentar el repte.
Comencem a nedar, les sensacions són còmodes, fa sol i poc vent, la mar està tranquil·la i tot flueix. En el punt més llunyà a uns 1.300 metres de la sortida, em sento buit, venia massa preparat per no fer-ho i fins aquest moment, no em plantejo, realment, que tinc 3.650 metres per endavant, per sort em recupero de la baixada anímica i en res soc conscient, que estic fent, el que m'agrada fer, desafiar-me, en un entorn que em té enamorat, la mar.
Just davant el punt de sortida, quan duem uns 2.600 metres, cal enfilar de nou a dins la mar, no tinc ni una ombra de dubte, tots els he esvaït fa una estona. Només hem vist una medusa i en el pitjor del casos, repetiríem recorregut si n'hi haguessin cap on anem ara.
Als 3.000 metres, em passa un fet, que estic observant aquest any, normalment a aquestes alçades tinc les mans de drap, sense massa sensibilitat, però des d'enguany, passo de les mans de drap a sentir-les normals, en pocs minuts, recupero la capacitat de traccionar normalment dins l'aigua.
Nedem, fins entrar en els últims 150 metres, els més llargs, en diem la nevera, hi ha poca profunditat i l'aigua de la badia sempre està més freda i ens rep amb una sensació gèlida, accentuada pel desgast acumulat. Miro el rellotge i els 3.650 metres són una realitat.
Track garmin connect
Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.
La temperatura del mar està a 15.2C, ho faré acompanyat, amb en Sergi, que també farà el repte de nedar els 3.650 metres i la Mercè, que nedarà una mica menys.
No les tenim totes, ahir, a Palamós, estava ple de Pelagies, a veure com estarà avui a Sant Feliu de Guíxols, tenim clar que si cal, haurem de desistir i conformar-nos amb poc més d'una remullada. Aquest fet, fa que estigui molt mentalitzat, massa fins i tot, de la possibilitat de no intentar el repte.
Comencem a nedar, les sensacions són còmodes, fa sol i poc vent, la mar està tranquil·la i tot flueix. En el punt més llunyà a uns 1.300 metres de la sortida, em sento buit, venia massa preparat per no fer-ho i fins aquest moment, no em plantejo, realment, que tinc 3.650 metres per endavant, per sort em recupero de la baixada anímica i en res soc conscient, que estic fent, el que m'agrada fer, desafiar-me, en un entorn que em té enamorat, la mar.
Just davant el punt de sortida, quan duem uns 2.600 metres, cal enfilar de nou a dins la mar, no tinc ni una ombra de dubte, tots els he esvaït fa una estona. Només hem vist una medusa i en el pitjor del casos, repetiríem recorregut si n'hi haguessin cap on anem ara.
Als 3.000 metres, em passa un fet, que estic observant aquest any, normalment a aquestes alçades tinc les mans de drap, sense massa sensibilitat, però des d'enguany, passo de les mans de drap a sentir-les normals, en pocs minuts, recupero la capacitat de traccionar normalment dins l'aigua.
Nedem, fins entrar en els últims 150 metres, els més llargs, en diem la nevera, hi ha poca profunditat i l'aigua de la badia sempre està més freda i ens rep amb una sensació gèlida, accentuada pel desgast acumulat. Miro el rellotge i els 3.650 metres són una realitat.
Track garmin connect
Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!