25/08/13 Volta del Serrà. Crònica i fotos
Ha estat un dia de núvols grisos, pintat de color blau marí.
Acostumo a ser molt individualista en les curses i reptes que faig, m'encanta anar acompanyat, però prefereixo que el resultat, per bé i per mal, depengui de mi.
La volta del Serrà és una de les poques excepcions. Una grata excepció, en que per segon any consecutiu, faig equip amb en Joan Cutrina, som els Peçallarga.
La quarta vegada que faig aquesta prova i l'atzar a volgut que per primer cop fes el tram d'inici. Ostres, com es dispara l'adrenalina en el moment de la sortida. Són uns 1.000 metres, fins a trobar el Joan que duu el caiac i fer el primer, de molts relleus. M'encanta combinar dues modalitats esportives que m'agraden molt, com és nedar i palejar.
Mentre palejo puc gaudir la cursa, parlar amb d'altres participants, observar fins on arriba la mar, sentir el vent com m'acarona, per desprès entrar dins l'aigua, sentir la carícia salada, càlida i suau que m'envolta tot el cos, com si el mar em dones la benvinguda cada vegada i els peixos vinguessin a fer trajecte amb mi.
De guanyar no hem guanyat res, de riure, hem rigut molt, hem cantat, hem fet el tonto, hem bolcat el caiac... De tant riure, en més d'una ocasió hem hagut de parar de nadar per deixar via lliure a les rialles.
Compartir és això, passar-ho bé, el trofeu un bon somriure, el premi estar amb els amics i d'això la família d'aigua en sabem un munt.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!