Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

03-04/08/13 Baix Empordà en caiac

Tinc set de caiac, de mar i d'aventura, una set d'aquelles que no s'acaba, per molt que begui mai en tinc prou. Per satisfer aquest anell, agafo el caiac a primera hora del dissabte i enfilo direcció nord, sense tenir massa clar on faré nit.
Tot projecte de llarga distància és un camí a l'interior d'un mateix, fer-ho en solitari, fa que aquest viatge pugui arribar més endins.
Vaig navegant, tinc marejol casi tot el dia, tiro bastant pel dret, al poc de començar decideixo anar fins a Cala Ferriol, una caleta preciosa que es troba passat L'Estartit i abans de L'Escala, d'accés feixuc per terra i no massa visitada per les embarcacions. 
Les tirades són llargues, faig cinc parades abans d'arribar-hi. Al anar una mica separat de la línia de la costa, vaig observant racons per anar a gaudir, quan faci el tram de tornada. En 9h23' damunt el caiac, faig els 47,230 km de mar, que em fan arribar al meu destí.
Arribada a Cala Ferriol, com que res mai és com un ho pensa, quan tinc muntada la tenda, he sopat i em disposo a dormir, arriben un grup de 21 persones en caiac, per fer-hi nit. La tranquil·litat i la pau, dóna pas a l'alegria i les ganes de festa compartides.
Tot i no dormir moltes hores, em llevo per estar a l'aigua abans que surti el sol. Començo a navegar amb claror de lluna, que a la poca estona deixa pas al sol, que majestuós s'alça, és un espectacle impressionant viure el naixement d'un nou dia, des del mar. 
És d'hora, aprofito el poc trànsit marítim per costejar les Illes Medes, per la seva façana més a l'est, un regal pels sentits.
La tornada la faig sense presses, paro a esmorzar en una terrassa a Sa Tuna, veient com de mica en mica, la platja va agafant més vida. Segueixo navegant, trobo un grup d'amics nedadors, la majoria no em reconeixen, en Toni i en Joan si, conversa al mig del mar de Begur, genial.
Arriba la parada més esperada, un raconet, entre roques, amb un platja molt petita, el caiac hi entra just. Quina meravella d'indret per nedar i jugar amb els peixos. 
Navego, disfrutant cada palada i cada alè salat. Arriba el moment de després de dinar, en una ombra tranquil·la, em deixo endur per la són, mentre el garbí m'acaricia la pell.
L'últim tram, de Calonge a Sant Feliu de Guíxols, es fa dur, tal com esperava, hi ha vent en contra i es comença a fer tard, penso que tampoc tinc pressa, si es fa fosc tampoc passa res, arribo a desembarcar, amb l'última llum del diumenge.
Han estat 37 hores d'aventura, uns 97 km navegats, amb una mica és de 20 hores damunt el caiac, gaudint del Baix Empordà. Acabo cansat i molt content, m'he divertit, he vist nous punts de vista i he agafat perspectiva. Estic cansat i amb aquelles agulletes, que quan es fan notar, em dibuixen un somriure.
Track I II

Entrada relacionada:

Comentaris