Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

15/08/13 Nedant de sol a sol. Crònica

Arribem a la platja de sortida, és negre nit, mica en mica la claror del dia es va imposant. Tots els preparatius van com un rellotge ben sincronitzat. 
Són les 6:51, es prou clar per nedar, així que a l'aigua, no hi ha un minut per perdre. Els nervis es transformen en tensió, tensió de la que et fa lluitar fins al final, sense donar res per entès.
Veiem sortir sol, mentre ens creuem amb bancs i bancs de peixos de tots tipus, la mar està transparent. Les primeres hores són plàcides, en calma, anem nedant amb en Miquel Angel Padilla, fem les parades d'avituallament segons la planificació prevista i els primers 10.000 metres passen sols. 

Amb en Miquel Angel nedant, semblem un, anem de costat casi tota l'estona, ell és molt més bon nedador, va al meu ritme, hi ha moments, en que, de veritat, no sé qui marca la velocitat, no és ni ell, ni jo, ni el cansament, deu ser la mar, que ens corre per les venes. 
Nedem el circuit complet, tot el canal anada i tornada, cap als 15.000 metres, hi ha mar de llevant i l'aigua està remoguda, decidim quedar-nos  nedant a la part més allunyada de la sortida a Cala Vigatà, resseguint 500 metres resguardats de les onades, amunt i avall, fins apurar l'avituallament que duem.
A la tornda al punt de sortida la mar segueix alterada, per nedar 2 o 3 hores seria divertit, però duem uns 20.000 metres, el cansament es fa notar. En Miquel Angel en venia a nedar 20 km, finalment es queda fins al final, així m'agrada!
Prenc la decisió de carregar a tope el caiac de seguiment i tornem a Cala Vigatà, durant el camí d'anada, penso que és la decisió més encertada. Per desgracia hi ha amics que venen i no poden nedar amb nosaltres, cosa que em sap greu, però n'hi ha d'altres que venen nedant fins on estem nosaltres per acompanyar-nos.

En tot moment surten els ritmes per aconseguir els 30.000 metres, l'objectiu que vull assolir. En llarga distància he après que tot pot canviar en un instant, anar del cel a l'infern, és qüestió d'un moviment mal fet, de l'estómac que diu prou, d'un gir del pensament, de quedar-te buit o d'un imprevist, així que no puc abaixar la guàrdia. 
Cala Vigatà és un tram preciós, intento comptar les estrelles de mar que veig a cada volta, em descompto cada vegada, fins i tot veiem un pop nedant sota nostre.
Degut a l'estat en que ens hem trobat la mar, decidim fer la tornada a les 19:15, perquè entre el cansament i les onades, podem tardar molt temps. A la que estem a la platja de la sortida, arribarem als 30.000, aquesta perspectiva fa que el dolor dels braços sembli desaparèixer.
Sorpresa, el mar està com una bassa d'oli, en res ens plantem a la platja de sortida. Tenim temps per nedar fins El Freu i tornar, amb la calma de la feina feta.
A la que som al Freu, iniciem la tornada sols, el Miquel Angel i jo, per gaudir els últims metres, inclús parem a parlar, el sol va marxant, donant pas a l'ansiada foscor, avancem tranquil·lament, encarem la línia d'arribada, per fer els últims metres a papallona, o en el meu cas, alguna cosa semblant.
Em poso de peu, l'emoció m'envaeix, un munt d'amics ens donen la benvinguda. Genial!
Han estat 31.530 metres nedant, en 13h58', el cansament és gran, però la satisfacció per haver-nos vençut a nosaltres mateixos és enorme.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

Comentaris