Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

05/09/12 Començar a fer esport

Hi ha qui pensa que per fer esport, s'ha de començar de petit, que a certes edats, ja és tard, que començar en l'edat adulta és absurd. 
De petit entrenava i competia, estava federat i formava part d'un club... d'escacs, però l'opció de només poder guanyar o perdre, no li acabava de trobar la gràcia. D'esport res de res, fins l'adolescència estava gras, durant la joventut de moviment poc.
Als 30 anys, a les acaballes del 2004, vaig comprar una bicicleta tot terreny i una guitarra, com podeu comprovar, aquest bloc no va de música, recordo la primera pujada llarga, com si fos ahir, va ser la primera victòria.
Varen passar molt quilòmetres a ritme de pedal,  em van comentar de córrer, per així no destrossar tant la bici, una bona pensada, els inicis van ser durs, les cames semblava que fossin de pal, faltava aire al respirar, les articulacions feien mal, a finals del 2006,  corria algun dia al vespre, trotant uns 20 minuts i d'aquí no passava.
A principis del 2007 em ballava pel cap fer una marató, feia falta una empenta per decidir-me, era un somni, que no sabia ningú, el tenia arraconat, creia que mai ho faria, no creia en mi, un dia passava per davant del pavelló d'esport de Castell d'Aro, vaig veure persones amb cadira de rodes, jugant a basquet, mentre els mirava, vaig pensar si aquest noi que té la pilota, la encistella, començo a córrer en serio i a entrenar per fer una marató i el crack  va encistellar.
El segon semestre del 2007, vaig descobrir el caiac, una passió, tot i que no navego molt sovint, si en gaudeixo al màxim.
A inicis del 2009 vaig provar l'ultrafons, entrant en un camí que només té un sentit, anar endavant, de manera paral·lela, vaig començar a nedar, l'estiu anterior no anava a les boies, perquè les trobava lluny,  vaig aprofitar per estrenar-me el món del triatló.
En el 2011, s'obre davant meu una nova via, nedar a pell tot l'any.
El 2012, vaig consolidant tot el que faig, buscant desafiaments que sobretot em motivin, he après que un repte, amb il·lusió i feina, el puc muntar jo mateix i cara al futur més immediat, tinc ganes d'encetar un nou camí, el gran ultrafons, proves de més d'un dia.
Sempre intento superar les pròpies barreres mentals, m'agrada desafiar-me, sentir-me petit, davant un repte gran, palpar la possibilitat de fracassar, sé que per guanyar, s'ha de perdre. Començar, no és més que continuar un final, per això quan acabo un repte, només és el punt de partida del següent.
Ara és el millor moment per començar a perseguir els somnis, millor que deixar-ho fins demà.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!