23/09/12 NO PUC PARAR. Tret de sortida
Ha arribat, han passat prop de tres mesos, des que un dijous a la tarda, de principis de Juliol, penses que els reptes que feia, sempre eren en dies d'oci, mai en laborables i va sorgir l'idea de fer aquest repte. Molta feina, molts dubtes i moltes hores de somiar despert.
Matí de nervis, el despertador ha sonat, quan feia molta estona que estava despert, m'he llevat amb inquietud de les grans ocasions, d'aquelles que penso que el fracàs, és molt possible, dels que sé que no puc baixar la guàrdia en cap moment, si vull aconseguir-ho. Serà un camí llarg, amb moments dolents i d'altres de molt bons, com el d'avui, en que dos amics han vingut a acompanyar-me. En Pere Alsina, tot i haver fet una tirada llarga el dia abans i en Josep Vidal, que ha vençut un matí mandrós de diumenge.
Ha estat, un dels dies més fàcils, per la bona companyia, normalment per horari ho faré sol; per vistes, a la nostra estimada Mediterrania, entre setmana, per horari laboral, ho faré en hores de foscor, a la llum d'un frontal; en un dia festiu, amb tot el temps del món, no té complicació, en la bogeria del dia a dia, vindrà la dificultat.
Coses de la vida, hem coincidit amb l'Emma Roca que estava entrenant per Sant Feliu de Guíxols, tot un plus de motivació.
Al arribar a casa, m'esperava una experiència nova, una petita entrevista telefònica sobre el repte al programa de ràdio via verda.
Coses de la vida, hem coincidit amb l'Emma Roca que estava entrenant per Sant Feliu de Guíxols, tot un plus de motivació.
Al arribar a casa, m'esperava una experiència nova, una petita entrevista telefònica sobre el repte al programa de ràdio via verda.
Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!