11/05/13 IronGuíxols (IronMan casolà). Crònica

Estic inquiet com poques vegades, tinc el despertador a les 6 del matí i vaig  veient el passar de cada hora, a la 1, les 2, les 3... Sóc conscient de la dura jornada que tinc per endavant i el difícil que serà aconseguir completar el repte.
Tenia intenció de nedar amb neoprè, el dia gris i l'aigua  a 15ºC ho aconsellen,  no volia el desgast físic que ocasiona fer-ho a pell, estic nerviós,  decideixo que, tot i l'esforç que suposa, nedaré només amb el mono de triatló, per gaudir al màxim des del minut 1.
En Pere m'acompanya amb el caiac, em dóna seguretat i visibilitat, encara no duc ni 1.000 metres i arriba la sorpresa desagradable del dia, topada suau amb la colpidora carícia que donen les meduses, em toquen els braços i la part superior del tronc que queda fora del mono, exceptuant la cara, inclús  les aixelles, decideixo fer com si res hagués passat, no m'amargaran la festa unes gelatines que  floten.
En el gir per encarar la segona volta, la primera sorpresa agradable del dia, la Magda i el Quico, m'animen des de terra, em donen per forces per fluir dins l'aigua, segona volta sense incidències i cap a la primera transició, molt relaxat, sentir la fred de la mar em tranquilitza.
Em canvio, hidrato i mengo, mentre xerro amb l'amic Pere i l'Andreu, que també ha vingut, sense pressa, però sense pausa, en res enfilo en solitari la via verda, damunt la bicicleta de muntanya.
La primera volta de 80 km, la faig còmode, el dia està gris i no hi ha massa gent passejant, em permet mantenir millor el ritme, arribo de nou a Sant Feliu, per repetir altre cop el recorregut, al quilometre 100, avituallament de luxe, macarrons fets per la mare, ja que és un IronMan casolà, que millor que menjar de casa, segueixo rodant amb ganes, siguen conscient que he de córrer una marató, però tampoc guardant més del compte, em surt una mitja de velocitat de 19,5km/h.
Segona tanscició, canvi de roba, motxilla a l'esquena i a córrer, m'acompanya en Pere, anem trotant, la btt, és exigent físicament i noto el cansament, tot i que em sento bé. Anem fent camí sense parar de córrer, més que per anar menjant a cada poc, ens cau la nit al km 15, frontal i a seguir, al km 17 segona sorpresa del dia, en venen a trobar la Carme, el Bernat i l'Andreu, fem la resta del camí junts, passada la mitja marató, hi ha algun tram que els cames em demanen caminar, els hi faig cas. Els quilòmetres entre amics passen volant i en res, ja estem en els últims metres, esprinto amb més ganes que efectivitat, ja hi sóc!
L'IronGuíxols 2013 ja és història, una bona història que ha durat 18h 56' 49".
Acabo sencer, tot i que molt cansat, encara toca anar a buscar el cotxe que feia d'avituallament en ruta i recollir tot el material del box. Una prova de que la ment domina totalment el cos, és que un cop entro a casa, amb tota a feina feta, m'entra la insuportable picor de les múltiples picades de medusa de fa 19 hores i m'atrapa la sensació d'esgotament.
Track Garmin Connect: Natació Bicicleta Córrer