24/10/15 Cap Norfeu. Sisé aniversari

Si hi ha un lloc i un moment on va començar la meva passió per les aigües obertes, aquest instant és sense lloc a dubte, la travessia del Cap Norfeu del 2.009. Una travessia que fa anys que no es fa de manera organitzada i que uns quants amics, nostàlgics i guardians d'aquell esperit de nedar per nedar, intentem recuperar almenys una vegada l'any.
Uns  van fer el recorregut clàssic i un altre grup va fer anada i tornada. Una mar encalmada i un sol tímid els va acompanyar durant el trajecte. La nedada la vaig viure de prop, però des de terra, tot caminant, en bona companyia, pel Cap Norfeu, una experiència que em va encantar, fins el moment l'havia nedat en varies ocasions, veient la seva grandesa des de l'aigua i ara estava gaudint la mar des de l'alçada.
No he pogut nedar, tot just fa una setmana que he tornar a fer braçades, després d'una parada de més de dos mesos per contractura a les costelles. Cal ser conscient de les limitacions i no anar més enllà del que toca.
El que si he pogut fer, és iniciar, amb una remullada de 500 metres, la temporada de nedar en aigües, ja no tant càlides, la mar estava a uns 17.5 graus. Volia nedar més.  Una Pelagia Noctiluca, es va creuar en el meu camí i em van venir el record de les quatre que em van acariciar, just fa sis anys i decideixo tornar a la platja.
Nedar el Cap Norfeu és impressionant, compartir-ho amb amics és encara molt millor.

Imatges i crònica: travessia Cap Norfeu 2009