Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

06/12/15 6 hores de Calella, crònica d'una gran jornada

 
Quan tot el que pot anar bé, va millor.
Vaig a la cursa sense més pretensió que passar-ho bé, fent el que m'agrada, córrer. Ni he entrenat especificadament per la prova, més enllà dels 10 km diaris del repte #El2015NoPucParar, no he fet res més a peu, ni tampoc em vull fondre, que en 13 dies, participo a les 24 hores d'atletisme en pista i cal guardar ganes de córrer.
Som pocs i ben avinguts, prop d'una trentena, la majoria habituals a aquest tipus de cursa.
La prova consisteix en córrer, en un passeig 1,5 km d'anada i tornar pel mateix lloc, tantes vegades com puguem en les 6 hores que dura.
L'ambient és relaxat i molt bo, abans de començar la competitivitat es deixa per durant la cursa, abans i després, som companys de passió i d'aventures.
Vaig corrent i em trobo bé, molt bé. Només petites molèsties als peus i als genolls, derivades de fer repetitivament el mateix pas, el recorregut és pla, pla, res fora del normal.
Ens anem saludant, animant i comentant cosetes, mentre ens trobem de cara o ens anem avançant. Quasi bé tota la cursa, la faig amb Pere, com que sóc de rotllo fàcil i no callo, que millor que parlar amb un bon amic.
Els quilòmetres van passant prou ràpids. Avança el matí, el passeig s'omple de gent en el mercat d'encants i la calor, de la mà de l'humitat es fa notar.
N'hi ha que han de deixar-ho, d'altres deixen de córrer, són les normes del joc, en que la major victòria és estar a la línia de sortida i donar-ho tot.
Al acabar, després de córrer 47,05 km, en que m'ho he passar molt bé, el millor! No només comentar la jugada, mentre ens fan l'entrega de copes, sinó acabar al voltant de taula, dinant. Un dinar senzill, ple de quilòmetres i quilòmetres, de curses fetes i de projectes per complir. Envoltat de gent que viu i sent l'ultrafons com a part indispensable de la seva vida, gent tant gran, que em fan sentir petit, petit, un luxe compartir carrera i taula.
Track Garmin Connect

Comentaris

  1. Gràcies Quim.... Per no callar mai i ajudar a superar l'ultima hora.

    Com molt bé dius, és un luxe compartir carrera i taula.

    ResponElimina
  2. Us he vist molt sencers.... es nota que els ultrafondistes som capaços de relativitzar el nostre esforç simplement a la sensacio de fer una passa darrere l'altra. Complir amb l'establert i fer-ho corrent indica que a les cames hi ha bon material... us he vist constants i sobretot contents!
    Ha estat un plaer creuar-nos constantment tot suant per Calella!
    Ens retrobem a Can Drago!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu Pere, ha estat molt divertit!!
    David, enhorabona campió, vas com una moto, a Can Dragó, ho passarem bé, molt bé!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!