10/10/15 Vallter 2.000 en bicicleta de carretera
Just abans de començar a pedalar, quan veig que el gps que marca 350 i pocs metres d'alçada i penso que vull assolir els 2.150 de Vallter 2.000, em ve suor freda.
Començo incòmode, massa pendent de l'objectiu i perdo de vista assaborir el moment. Al cap de pocs quilòmetres la situació canvia.
La pujada pel Coll de Capsacosta, és tranquil·la, constant, sense grans rampes i amb bones vistes a la Vall de Bianya, que fan molt amè el pedalar.
Una vegada a Sant Pau de Segúries, toca anar una estona per la carretera principal, fins arribar a Llanars, on faig parada a esmorzar, per afrontar els 21 km i 1.200 metres positius que hi ha per endavant.
Fins al poble de Setcases és de bon fer. Els 10 km següents ja és una altre història. Les rampes van des del 10 al 15%, una barbaritat, que sumat a l'alçada, ho fan molt feixuc, em costa molt avançar, faig peu a terra en més d'una ocasió. Als 1.500 metres d'alçada +/-, se'm treu el pedal esquerra per primera vegada, quasi em fa caure. Sempre començo a pedalar amb el peu dret a la cala i el peu esquerra és el que calo un cop estic en marxa.
Tinc l'excusa perfecte per abandonar, però no vull!
A la que estic a uns 2.000 metres d'alçada, just abans de la ziga-zaga que porta fins el cim, em sento fos. Tinc un lleuger tremolor a les cames, en aquest moment recordo que duc un mes sense fer més que caminar, per la contractura a les costelles.
El quilòmetre final és un odissea, tiro més d'il·lusió que de forces. A la fi, després de 53 quilometres i més de 1.800 metres positius, estic a Vallter 2000. Em sento vencedor sobre mi mateix. La cafeteria està oberta, genial! L'entrepà té gust de premi.
La baixada em va fatal, normalment no baixo gaire bé i tinc por que es surti el pedal. He d'anar parant per les mans, que les tinc de cartró de tant frenar. Passat la barrera ja està, pedalo i gaudeixo de baixar sense frenar. Fins que es surt de nou el pedal i em recorda que no puc badar.
Decideixo arribar a Camprodon i plegar. L'objectiu principal de pujar a Vallter 2.200 l'he aconseguit, no cal fer-m'hi mal.
Fa temps que he aprés que cal tirar endavant per sobre les adversitat, però fins a un punt, no a qualsevol preu.
Track Garmin Connect
Començo incòmode, massa pendent de l'objectiu i perdo de vista assaborir el moment. Al cap de pocs quilòmetres la situació canvia.
La pujada pel Coll de Capsacosta, és tranquil·la, constant, sense grans rampes i amb bones vistes a la Vall de Bianya, que fan molt amè el pedalar.
Una vegada a Sant Pau de Segúries, toca anar una estona per la carretera principal, fins arribar a Llanars, on faig parada a esmorzar, per afrontar els 21 km i 1.200 metres positius que hi ha per endavant.
Fins al poble de Setcases és de bon fer. Els 10 km següents ja és una altre història. Les rampes van des del 10 al 15%, una barbaritat, que sumat a l'alçada, ho fan molt feixuc, em costa molt avançar, faig peu a terra en més d'una ocasió. Als 1.500 metres d'alçada +/-, se'm treu el pedal esquerra per primera vegada, quasi em fa caure. Sempre començo a pedalar amb el peu dret a la cala i el peu esquerra és el que calo un cop estic en marxa.
Tinc l'excusa perfecte per abandonar, però no vull!
A la que estic a uns 2.000 metres d'alçada, just abans de la ziga-zaga que porta fins el cim, em sento fos. Tinc un lleuger tremolor a les cames, en aquest moment recordo que duc un mes sense fer més que caminar, per la contractura a les costelles.
El quilòmetre final és un odissea, tiro més d'il·lusió que de forces. A la fi, després de 53 quilometres i més de 1.800 metres positius, estic a Vallter 2000. Em sento vencedor sobre mi mateix. La cafeteria està oberta, genial! L'entrepà té gust de premi.
La baixada em va fatal, normalment no baixo gaire bé i tinc por que es surti el pedal. He d'anar parant per les mans, que les tinc de cartró de tant frenar. Passat la barrera ja està, pedalo i gaudeixo de baixar sense frenar. Fins que es surt de nou el pedal i em recorda que no puc badar.
Decideixo arribar a Camprodon i plegar. L'objectiu principal de pujar a Vallter 2.200 l'he aconseguit, no cal fer-m'hi mal.
Fa temps que he aprés que cal tirar endavant per sobre les adversitat, però fins a un punt, no a qualsevol preu.
Track Garmin Connect
Entrada relacionada:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!