Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

21/12/13 Dient adéu a la tardor, a ritme de pedal.

Hi ha dies en que poc és molt.
Agafar la bicicleta de muntanya i sortir a pedalar, és canviar de registre, sense anar gaire lluny, ni amb camins de massa dificultat.
Deixo enrere la mar que tant m'estimo i el tram de via verda, que tant conec, per anar fins el Pi Gros, sempre m'impressiona. Fa uns 20 metres d'altura, el perímetre del seu tronc és de 3,70 metres i té uns 200 anys. 
Em recorda l'efímer que és tot plegat i que l'important de debò perdura en el temps. L'olor de bosc, juntament amb el fregament de les rodes amb el terra al avançar, mentre l'aire fred m'acarona, em transporta a un altre lloc, dins el mateix indret.
A un lloc on hi trobo el meu veritable jo, sense cadenes, sense voler semblar res, sense voler tenir, només volent sentir i gaudir el moment. 
Han estat 31 km, molt planers, a ritme suau, durant dues hores. 

Comentaris